***
Aquest any el Cadí s'ha vestit de blanc intens, com feia anys. Molts ressalts tapats que dóna joc a fer i desfer.
Ascens ràpid per la canal de l'Ordiguer, amb neu continua des de poc abans del Prat del Cadí que ara ja haurà remuntat a mig prat. Aquest dia encara no està molt traçat i es llisca prou bé. Tots els ressalts del mig molt ben tapats.
Surto per la variant directa que mena al capdamunt de la roca, al vell cim. Glop d'aire, i veient les condicions tan bones no m'ho penso més de dues vegades... hi baixo.
A l'esquerra, traces a la sortida de la variant central (Croquis: Jaume Matas. Escalades al Parc Natural del Cadí. sRoC. 1988)
Encara amb neu pols a la part de dalt, dóna confiança. 60º. Hi ha traces d'un altre esquiador. Encara faig tres girs dins el canaló. A l'estretament del bloc on les traces de a peu ja han fet un sòcol, jo surto amb un pas acrobàtic a l'aresta on arriba la variant esquerra de la canal. Repòs al collet. D'allà la dificultat ja afluixa, a respirar, i feliç avall!
A l'esquerra, visió frontal de la sortida directa, dos dies després, en un rescat dels GRAE
Les neus canviants, de pols granulada a dalt, a dures i primaveres al punt segons insol.lació. Aquesta visita va ser encara dins l'anticicló amb tardes assolellades. Després han vingut els ruixats que han endurit la neu dins les canals, a més que haurà d'estar tot ara molt més traçat de a peu.
Sortida directa vista el dia que vam esquiar la Sàbat, .. i primaveres que hi són
fatnàstic Cadí, llum blanca que ho dissipa tot, ... aire transparent que neteja l'ànima, .. Moment. Intens. I merci x ser-hi també, i acompanyar la sortida, que sinó no seria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada