*
La idea era escalar aquesta bonica via que es veu ben trempada i una mica difícil. Però a la primera R ens trobem un espit trencat (cargol sense xapa, alguna piulada ja parla de que es veuen tocats pel rovell) i el segon que es mou sospitosament.
La via arrenca a l'esquerra de la placa de neu de més a l'esquerra, bolt amb cordino a 2m.
La cosa va de placa i no és fàcil reforçar-ho, amb l'última assegurança de progressió d'aquella manera i una sortida d'R bastant fina (aparenta i la piulada de sota ho comenta). Així que, tristament, desistim de muntar R i de continuar, i desgrimpo el primer llarg.
Les alternatives per valents són enllaçar els dos primers llargs, o bé, tornar-hi i expansionar de nou a la reunió. Els Grimpacòdols la van visitar l'any passat i no en comenten res. Jo em recordo de les paraules d'un gros i gran escalador .. "s'ha de comprovar tot", ... i amb això de les expansions, el rovell corre per dins!
Paret ombrívola, ben freda! a la part de dalt hi comença a tocar el sol a partir de mig matí, i al primer sòcol, fins ben bé el migdia. Millor guardar-se aquest itinerari pels dies ben calurosos. Info completa de la topo i aproximació aquí.
Afegeixo quatre imatges de la bonica aproximació al pic de Ríbuls que uns dies abans tampoc vam escalar, aquest cop per una forta ventolera de SE que despintava els serrells i es va anar animant durant el camí, que no és pas curt! la paret queda tan aprop de la carena que bufava per tot. Quin gaudi, aquest any que els nerets anaven tard!
Bonicperiplémoltbenfetidesfetamblaraquel, qui apunta cap a les agulles d'Europa que miren al cel... el germà gran dels nostres grans Pirineus amb tots els seus racons, matisos i força. La que corre per dins.
