a la Voltor Feroç (Montrebei)

**

L'altre dia vam escalar aquesta via d'en Remi Brescó i Anton Fontdevila, del tram curta de la paret de Catalunya de Montrebei, i que els galls ja tenen ben piulada aquí. Només apuntar que a aquesta bona topo falta marcar un clau abans de l'expansió del segon llarg i que de fet protegeix el pas. 

Via "fàcil"en clau del lloc i ràpida si enllacem L2+3, i 4+5 (aquí caldrà fer R a la Torrades o entrar per la variant). El més estètic l'últim llarg, malgrat cal parar compte amb la roca. De material no cal clavar ni res...fins C4 i amunt! 

Les feixes li treuen continuïtat però està farcida de passatges ben macos, i continua sent Montrebei...

Accés evident des del prat i descens seguint al feixa a peu fins a trobar les fites del camí de baixada. 

De perfil, l'esperó ben visible del darrer llarg per sota la feixa...

escaladamoltbenfetaidesfetambl'Axel i bones troballes al prat,  que a voltes sembla punt de trobada..

a la Gritos y susrros o Diedre gris (Montrebei)

***

Poc a afegir d'aquesta fantàstica escalada que hauria d'estar a la llista de tot grimpaire de parets i raconades, ... amb més o menys traça, amb més o menys horaris... molt bonic itinerari on tots els llargs valen la pena, del primer a l'últim. Més difícil i exigent del que el munt de repeticions en xarxa puguin aparentar. Al capdavall estem al santuari de la verticualitat d'aventura i compromís, on els quintus són els d'abans. Bona piulada aquí dels compis de cordada.

La topo del Luichy del 2008 va de perles i poqueta cosa ha canviat de material, clau amunt clau avall... els claus al cinto no calen. Marco amb blau les Rs com les vam fer nosaltres, i que sembla una opció ben bona un cop hi hem passat. 

El descens ara està de luxe, resulta que els que salten al buit han deixat el camí de baixada (que ells fan anar de pujada) arreglat del tot, i ara la cosa no té pèrdua ni de nit amb la llum del frontal! :)) tal com sortim de la via cal anar recte (no seguir avall la fresa que ressegueix el llom de la paret) i enseguida trobem les fites que amb una horeta de bona fresa ens deixaran al camí del congost. L'aprox des de la cua del pantà és la millor opció, amb l'error ara de voler-te cobrar per aparcar, vergonyós.

Preciosa escalada per gaudir de tot i més, ... què més es pot demanar

genialescaladamoltbenfetaidesfetambelCesar de feliç aniversari!! il'Ari... aquí on encara s'hi conserven essències malgrat que no tantes com temps enrere... 

...tot i que el pitjor passa pel fons de vall, de camins massa domesticats i bruts de gent bruta que tot ho embruta. Enlloc de perdre el temps cobrant els tècnics propietaris de la fundació de torn es podrien dedicar a fer i desfer el camí que enllaça amb Aragó i recollir els munts de kleenex que s'hi acumulen .. penós)

Selenety crack, 70m 6a (Camarasa)

***

Escalem aquesta curta però ben bona i del tot recomanable via recent amb el segell Marmix ben encaixada a El Sabardo a l'espai més a l'esquerra que li quedava a l'agulla. Tots els llargs són molt bons, i el grau picantó i obligat, sobre la roca boníssima del lloc. 

Escalada atlètica, amb l'equipament just i necessari i on toca protegir-se. Al darrer llarg haurem de parar compte a la roca en algun punt i és el més dur, amb un final per arrodonir l'escalada que no defrauda.... 

Val la pena fer els tres llargs i degustar-los per separat.

Aprox mínima de 5' (passar-se la base de l'agulla i tornar amunt fins a trobar el peu de via a l'esquerra de la Directa). El descens el farem rapelant (un primer de 15m i un segon fins a baix).

bonaescaladamoltbenfetambl'Ari i les llums de tarda que es fa vespre amb el ruixat a l'esquena.... a la noguera tropical

a la Si si, si vull (Busa sud)

**

Escalem aquesta bona i punyent via oberta amb mestratge, malgrat anticipadament a un altre projecte que ja estava en curs. Traçat vertical de cap a peus, escalada exigent amb tirades obligades i de navegar on una caiguda faria sobrevolar la paret una bona estona. A destacar la placa d'arribada a la primera reunió, més fàcil del que sembla amb forats bons que van apareixent, i molt especialment el segon llarg, el més compromès. El tercer afluixa una mica però no del tot, té una tirada neta però fàcil i d'assegurar-se amb merlets, i un final crunxi amb caiguda repisera lletja on van sortint les preses amb tendència a la dreta. 

 

A tenir en compte que els ponts de roca del segon i tercer llarg excepte l'últim de la via (foradat a la roca) són per fer bonic o marcar itinerari, així que caldrà prendre-s'ho amb calma i sang freda per assegurar-se bé. Per nosaltres no li fa falta ni una expansió més, només haguéssim canviat d'ubicació la última del segon llarg, més avall. 

De material, a banda del que diu la topo, si es repeteixen el 2 i 3 pel primer llarg l'escalarem més àgils, però en canvi els arrossegarem la resta de la via. 

 

 Topo i més de l'oberturista aquí

SeveraescaladamoltbenfetaidesfetambenJordi,... i les llums que ja van sent de tardor. I, encara, amb el silenci dels no boletaires!

a la Festa del Paca del Peladet (180m, 6aA1)

**

Ara fa uns dies vam escalar aquesta bona via del Peladet, i que deu ser de les més assequibles del lloc. Apuntar que ens va petar l'argolla d'un clau al primer llarg, a l'inic de l'artifo. S'aguanta per un dels extrems a mode de ganxo i el merlet al clau no queda massa bé que mirar avall... estaria bé reposar-lo, perquè cal estirar-se del clau per ficar una plaqueta al primer buril de l'artifo, i no hi ha res per posar que quedi bé. Vam passar però ben delicadament.

 

Bon itinerari semiequipat amb roca molt bona en conjunt excepte trams de la part superior. Hi ha info per la xarxa i una piulada on line aquí. Menció especial per l'últim llarg, amb un desplom en diedre acrobàtic i a on si que cal parar compte amb la roca, tot i les repeticions vàries. En general anar seguint el material i la lògica i et marca el traçat. L'únic punt on cal estar atents és al tercer llarg, per abandonar el diedre i saltar a l'espero de l'esquerra a la base d'una sabina (el croquis de la guia del Luichy ho marca molt bé, clau visible a la base de l'esperó). Ombra fins a mig matí.

De material es passa bé amb 5 plaquetes, el semàfor d'aliens i un joc fins al C3 (el C4 tb el posaríem a l'últim llarg però prescindible). 

 

 

 

El descens, per conèixer-lo i evitar els ràpels amb la tana del sol el fem caminant per dalt, .. es fa molt llarg!! anem tirant amunt resseguint més o menys el llom sense fresa, llarg llarg... fins a trobar el pas de baixada amb una fita quan aplana; descens desgrimpada amb cura i avall per al tartera difícil de rocs grans. A un punt evident nosaltres hem flanquejat per trobar el camí de peu de paret.

Benbonaescaladamoltbenfetaidesfetambl'Ari i la llum blanca del lloc que tot ho fa transparent!