Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

18 abr. 2008

Juan Gutierrez, 115m V+/A3e (Camarasa, Noguera)


Escalant l'L3 (Foto:EduPlana)

A la paret del Dispensari de Camarasa trobarem diverses propostes, algunes semiequipades i altres equipades, o molt equipades. Tot i el pobre aspecte de la paret i alguns passatges una mica herbosos (també per ser itineraris en general poc repetits), algunes vies reserven passatges ben interessants, amb trams verticals i desplomats a la part mitja o alta de la paret per no perdre la sensació de "tàpia". La roca, sovint, excel.lent i força peculiar del lloc

.
Topo i aproximació amb el sostre de l'L1 (Foto:EP)

Enfilem a repetir aquesta fàcil i acrobàtica via de'n Gutírrez, Espinete i cia, cordada indivisible de la zona. L'itinerari compte amb dos llargs d'artifo equipat, el primer que supera en horitzontal el gran sostre inicial. Al segon surten alguns passatges a l'inici en lliure, però el tram mig és molt dur. El tercer llarg travessa un tram herbós però la resta són continus i mantinguts.

La via fou equipada totalment des de dalt 20 anys després de la S.E.A.M "Lo Marin" (any 73) i de quina li solapa gran part del primer (de la SEAM veurem uns burils vells per la placa evitant el gran sostre) i pràcticament tot el segon llarg (comparteix l'R1 i passa molt a prop de la seva R2 que haurem d'obviar i flanquejar a la dreta). Per tant sovint no segueix la lògica de la paret, especialment l'artifo de l'L4 que esquiva una fissura a l'esquerra que donava més joc per fer-ho en lliure. Cosetes de l'època i d'aquesta cordada, que a més d'itineraris clàssics també es posaven les botes equipant des de dalt tal qual.


Escalant l'L1 i L2 (Foto:EP)

Sobre el material, la via està equipada (a volat el primer bolt de la topo, que podem substituir per un antic buril i un pont de roca) i només caldran cintes i estreps. Totes les R tenen bolts menys l'última que a més de ser penjada són espits. Nosaltres vam muntar R a una savina a peu pla. Els graus... anys 90 de la zona i de la cordada, un plus o més de tant en tant no li sobra, però és el de menys.

L'accés és evident resseguint la passarel.la de la presa fins a situar-nos sota el sostre (5'). La via comença per la línia de bolts més propers al diedre (no confondre amb les vies esportives de la dreta). El descens, la via es pot rapelar amb corda simple, però nosaltres vam sortir a peu. Cal enfilar uns 50m de desnivell fins a trobar un camí fresat evident de la Feixa de'n Cisquet que marxa en direcció al pont penjat. I així tenim l'oportunitat de mirar-nos d'aprop l'intimadora paret per on passa la Terra Lliure.


Escalant l'L3 i itinerari (Foto:EP)


A l'R3 i escalant l'L4 (Foto:AniolVilalta)


Ja ha arribat la primavera a la tàpia i fi de festa (Foto:EP)


El refugi de la Terra Lliure, la serra Carbonera i els seus racons (Foto:EP)

Altres propostes de la zona són, com a curiositat, la Chimenea Gutíerre-Ruiz, semiequipada, amb un tram de xemeneia prou interessant, però un inici herbós i bastant brut, tota la via és bastant bruta, recomanable per a "clàssics encuriosits". I dels múltiples itineraris del Puro recomanable la Directa, de fins a 6b+/6c en lliure i ràpida i intensa escalada. Opcional algun alien o tascó pel primer tram de l'L1 on han volat un parell o tres de bolts. D'ambdues es baixa rapelant.

Activitat feta un tarda de primavera amb Aniol Vilalta el 16/04/08

2 comentaris:

Mingo ha dit...

M'encanta llegir comentaris de la zones on em vaig iniciar. Camarasa era la zona d'estiu, bé al mati a camarasa i al la tarda a Sant Llorenç, anar a Pirineu era tota una expedició. Ostia perdona però els iaius ho tenim això.
Pel que ressenyeu això deu anar aprop de la via del Gabrielillo (Marin). La roca esta bé? pel que expliqueu sembla que val la pena, a més les vies del Gutierrez estan superequipades.
Una cosa, la directa del puro és 6b+ o 6c? Suposo que parleu de la segona tirada? voleu dir? jo es que aquest pas l'he fet i mai a la vida he superat un 6b i no sempre en surten els 6b.
Una via que és molt maca dins de les clàssiques és la directa al Sabardo, és facil pero xula.
FELICITATS per l'activitat
Salut i que continui la festa.

edunz ha dit...

bones Mingo!
ara que ho dius m'oblidava de comentar que a la tarda li toca el sol! Camarasa és escola d'estiu, però als matins i recons a l'ombra a la tarda!
la roca és molt bona, en tota la via. També és veu molt repetida i sanejada.
La via trepitja gran part de l'L1 i de l'L2 de la Marin.
Això de la directa al puro, doncs tinc el record de l'estiu passat, potser si que no passa de 6b/6b+, no ho se, a vegades assignem un grau segons el dia aquell i si el dia aquell era dolent doncs... en tot cas, a la resse original li posen 6b, i a mi em va sembla un poquet més.
merci per la recomanació, ja la tindré en compte!