Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

26 de juny 2008

Ja et val, 90m, 6b+ (i altres escalades a l'ombra a l'Alt Urgell)



Algunes de les vies que podem trobar a la paret NO de Roca Narieda

La paret NO de Roca Narieda ofereix vàries propostes de tots els estils. Amb la gran avantatge que, ara a l'estiu, s'hi pot escalar fins al migida, quan hi toca el sol, més aviat, quan més a la dreta de la paret siguem. Al estar situada al riu Segre, a partir del segon llarg sovint ens hi acompanya la marinada, tot i que al tornar a peu de via la calor apretarà... però el riu queda a prop!

Repetim la via Ja et val (6a, 6b+ i 6a), equipada per dalt per en Xavi Grané i en Xavi Vidal. Interessant escalada, força tècnica, bàsicament de placa i amb bastants passos d'adherència. Els graus del segon i tercer llarg estan ajustats. Alguns xapatxes una mica forçats, però la línia segueix un lògic esperó perfectament definit a l'esquerra del Diedre Albal. Nosaltres enllacem l'L1 i l'L2.


Topos de la vies de la placa

De
material només ens faran falta cintes i corda simple de 70m. L'accés el fem des de l'aparcament a l'esquerra de la carretera, a peu de paret, 10' de forta pujada. El descens el farem rapelant per la mateixa via (3 x 30m).

Així com el
Diedre Albal es veu força herbosa (la clàssica d'aquesta secció), la resta de propostes d'aquesta placa són totes interessants, vies esportives amb equipament generós en general, amb passatges atlètics sobre roca excel.lent. Totes elles acaben a mitja paret, pel que poden repetir més d'una via en un mateix matí.


Topo del Camí de'n Pep i la No ho sé tio (X.Grané i L.Alfonso dixit)

Menció especial per la Nifo i la Banda del Tako, dos viots que demanen el seu temps, dels mestres Ballart, Marmolejo i cia. La Nifo té continuïtat fins a dalt, però el tram que més es repeteix és el primer. El descens també es fa rapelant (ambdudes es poden rapelar, però la instal.lació de la Nifo és millor, aprofitant al tram del baix els ràpels de la via el Ratolí els llavis vermells, un viot també).

En definitiva, una bona alternativa pels matins calorosos d'estius en aquest per-pirineu on quasi totes les parets miren al sud! Altres possibilitats d'escalada a l'ombra a l'Alt Urgell són, a les tardes, la Paret Bucòlica i Perles.

Activitat feta el 23/06/08 amb Raúl Álvarez

2 comentaris:

Mingo ha dit...

La temporada d'esqui, ara si que després de la bona propina s'ha acabat. Felicitats per la via, és un bon lloc per escalar lluny del solet.

edunz ha dit...

merci Mingo,
la N de Narieda és una bona desconeguda i amb molt bones opcions per ara l'estiu....

i ep! que l'esquí l'ha acabat aquest diumenge! ja piularé

salut!