Una altra mostra del bon fer dels discrets però implacables escaladors cardonins, que han farcit la comarca amb itineraris del tot recomanables. Escalada de caràcter clàssic, amb passos obligats i tirades mantingudes i prou atlètiques, on haurem de xiuxiuejar a cau d'orella amb la roca particular de la Serra de Busa, a trams discreta, a trams de molt bona a excel.lent, o amb algun pedaç on cal parar compte al llarg de la via.
Del conjunt de vies obertes als anys 90 a aquest sector de Busa i publicades a la guia d'escalades al Solsonès, aquesta tanca la trilogia de les més recomanades juntament amb la Maneras de vivir (amb un equipament molt més generós i traçat innegable, la clàssica del sector) i la Costo de agosto (més alpina i espectacular, i exigent també). Totes elles amb el segell inconfusible dels escaladors cardonins i un motiu perfecte per conèixer la zona. Caldrà tastar les noves aportacions recents de la mà de'n Lluís, l'Armand, el Pelut, etc.. , en aquest petit món vertical dels regnes i trons sense rei.
L'inici del segon llarg, primer en díedre, després en placa neta d'expansions fins a prendre l'esperó, tot passant per trams de roca excel.lents (Foto:EP)
L'autenticitat de l'entorn que ens acompanya fàcilment compensa qualsevol de les imperfeccions que ens pugui transmetre el rocam, quines amb un exercici natural d'estima per una terra i els seus paisatges, fàcilment es converteixen en la part d'un joc on només si val divertir-se, o girar cua i refugiar les nostres limitacions a parets més consistents, a equipaments més abundosos. Així els espadats segueixen respirant tranquils, la màgia del racó queda reservada als esperits aventurers, lliures d'angoixes i de mirada sincera. Si més no, mentre fem durar l'escalada i tot allò a que invita les vistes a vol d'ocell, i el silenci. Quan tant innocentment és fàcil sentir-se privilegiat per poder gaudir de tanta vida.
Activitat moltbenfetaidesfeta el 14/02/09 amb el company de cordada Xesco Mas
8 comentaris:
Felicitats per l'activitat. No hi he escalat mai aquí. Un cop vam anar a tocar a un acte reivindicatiu de la Vall Dora i l'entorn em va semblar preciós.
Salut
merci Mingo, la Maneres és una molt bona primera proposta
anima't-hi!
Aquests que no treballeu gairebé mai, ens feu enveja gairebé sempre...
A veure si algun dia m'hi puc acostar, que no haver escalat mai a Busa no té perdó!!
ojalà Joan!
la maneras on apreta està molt assegurada, es pot passar sense tirar massa del braç! El racó és de visita obligada...
Tot i que reconec que m'agradaria començar amb la Noia de cal Rial, suposo que ja fa massa anys que la conec...., la noia vull dir!
uep, no l'he feta, però pel que em diuen no és massa maca, ... la via vull dir!!! :)
jo tampoc la he fet pero man dit que no val gaire la pena i mes tenint la manerasde vivir,costo de agosto o shangrila per escollir.aniol.
INFO NOVA: L'accés al pla de Busa s'ha asfaltat i la pista de la vessant S està de moment (estiu 2011) arreglada per passar-hi amb turisme
Publica un comentari a l'entrada