La rasa de Coma Furosa, Port del Comte

**

Sortida del Tossal d'Estivella (Foto:EduPlana)

Aquest era un descens que quedava pendent de feia temps. Només reservat als anys amb molta neu, que sàpiga cobrir-ho tot, i deixar una bona base a l'àrida tartera que acompanya la rasa i els seus flancs durant un bon tros del traçat.

Diumenge, dia fred, ja li vaig fer una ullada, des de baix, les condicions eren bones, la qualitat de la neu pols a les obagues semblava garantida. Avui però, l'anticicló implacable a fet la seva feina, aquesta nit a 1700m no ha glaçat (mínim de +0.3ºC), i la temperatura a les 4 de la tarda al cim del Tossal d'Estivella era de +6ºC. Però si no s'enganxava aquesta setmana, a no ser d'una bona nevada propera, la cosa passava fins l'any vinent. La cota de sortida és de 1.350m, i als Prepirineus la neu és fugidíssa.

Itineraris.. l'inici de la rassa dels Carbassers queda per poc fora de la foto a la dreta (Foto:GuillemAmorós, presa el 8 de febrer d'aquest any)

Aprofitant el raid d'una amiga que anava a pistes he sortit des del pàrquing del Sucre i directa al cim per la Costa Dreta. D'allà hem iniciat el descens amb un amic amb qui ens hem trobat però l'estat de la neu la fet tirar enrera i ha preferit baixar per la Costa Dreta altre cop. El meu error ha estat oblidar-me la foto frontal feta des del Cap del Verd unes setmanes abans i el cartogràfic de l'ICC. Error, perquè les oportunitats, com la neu d'aquestes muntayes, són massa volàtils. I ja posats a dir, aquest no és un hivern com els d'abans, en quant a fred. És un hivern extraordinari en precipitacions, això si. Les pantomines dels homes del temps són també volàtils, o frívoles si més no. Bé, tornem-hi. Per indicar-li el camí m'he desviat dels trams esclarissats centrals (traça vermella) resseguint ben bé el fil del torrent, estret, i molt més embosquinat (traça blava). Un error que serà un motiu per tornar-hi per gaudir-la del tot (des de dalt es fa difícil trobar l'itinerari ja que les franges de bosc no et deixen veure el que tens a sota. Si es puja per la rasa pot passar quelcom similar).

Plànol i bona neu pols a les obagues a la cota 2000 (Foto:EP)

La versió blava queda bastant desdibuixada, amb un 60% de bon esquiar. La resta, molt forestal. Però havent-hi passat, m'imagino una versió vermella amb un 80-90% de bon esquiar. Als trams inferiors apareixen camins de treta perpendiculars al pendent que segueixen el torrent, on amb tècnica i bona neu, es deixen esquiar bé. Excepte el darrer tram, entre l'última pista transversal que creuem (no apareix al cartogràfic, desviament groc) i la carretera, on passem una franja força tancada fins a sortir als flancs de la rasa que es tornen a esquiar bé.

De fet, no seria mala idea fer la circular sortint de la corba on s'agafa la interssant rasa dels Carbassers (esquiada diumenge, amb moltíssima neu), dirigir-se al Tossal d'Estivella, baixar la rasa, i al "susodicho" trencall, tornar a la rasa dels Carbassers (itinerari groc al plànol). A mi m'han vingut a recollir, sino l'altre opció és pujar i baixar pel mateix lloc, sempre menys itinerari itinerant. Per cert, en verd indico els dos trencalls que permeten arribar al prat de Botons sempre amb descens. Però tot això passa molt amunt.

La neu empitjora als camins de treta que ressegueixen el torrent a cotes baixes (Foto:EP)

Sobre l'estat de la neu, transformada-reglaçada en orientacions E que han entrat a l'ombra o crosta, pols bona a llocs totalment obacs, pesada-enganxosa sota el bosc, suflé a qualsevol orientació a cotes baixes. La dificultat la proposo d'S3 o MBE no pel pendent, que enlloc passa del 30%, com per la tècnica del slalom entre els arbres.

Seguint les traces d'uns companys de la Seu d'aquest diumenge a la pala somital del Tossal de l'Estivella, que només podrem prendre directament si es troba ben estabilitzada, és una zona típica d'allaus al massís (Foto:EP)

En el món de l'escalada sovint es fa servir el terme "per a col.leccionistes" o "per assidus al sector". No sabria dir si és el cas d'aquest descens. És inèdit, no tenim cap referència anterior. I és l'únic que permet un desnivell negatiu de pràcticament 1000m al massís. Aquí queda, i al gust dels intrèpids i cercadors d'una opinió pròpia.

Merci a l'Anna per la logística, a l'Asier per les converses del primer tram, i a l'Ignasi i Guillem per ser-hi d'alguna manera. Activitat feta el 18/02/09