**
Al segon llarg.... (Foto:EduPlana)
Al segon llarg.... (Foto:EduPlana)
Adjunto topo d'aquesta molt bona via del Montroig. On el grau és el de menys, i l'estètica i lògica de l'itinerari són un alicient més que suficient. Graus ajustats i equipament escàs allà on l'autoprotecció és fàcil, al fil de l'estil pur de l'escalada sincera i testimoni del bon fer d'un dels màxims exponents de l'escalada a les terres de ponent. Itinerari molt recomanable, on a més el reequipament ha reforçat les reunions (excepte les savineres).
Escalant l'L2 (Foto:RafelIrla)
Topo i l'esperó de l'inici de la Miqueluchi (Foto:RI)
Llàstima de l'entrada a la quarta reunió eclipsada pel sobrequipament de la domesticada Hermanos Gutíerrez. Cal parar comte amb l'inici de l'últim llarg, amb roca discreta i escalada obligada. Ens passem el segon espit d'aquest llarg i acabem sortint per la Directa Mariola, però el resultat ens sembla més interessant prescindir d'això i seguir per la via (el pas de 6b és troba en un desplom matador al final, la placa posterior és pot evitar navegant)
I el Montroig, sempre acollidor...
Escalant el segon llarg, la "perla" de la via (Foto:RI)
Abans del flanqueig del segon llarg i escalant l'L3 (Foto:EP)
Al flanqueig del quart llarg (Foto:RI i EP)
Inici de l'últim llarg i fi de festa amb companyia de la lluna que despunta (Foto:EP)
Darreres llums... (Foto:EP)
Activitat feta el 7/02/09 amb XescoMas i RafelIrla i la nevadeta que ens passa ràpid al final.
Escalant l'L2 (Foto:RafelIrla)
Topo i l'esperó de l'inici de la Miqueluchi (Foto:RI)
Llàstima de l'entrada a la quarta reunió eclipsada pel sobrequipament de la domesticada Hermanos Gutíerrez. Cal parar comte amb l'inici de l'últim llarg, amb roca discreta i escalada obligada. Ens passem el segon espit d'aquest llarg i acabem sortint per la Directa Mariola, però el resultat ens sembla més interessant prescindir d'això i seguir per la via (el pas de 6b és troba en un desplom matador al final, la placa posterior és pot evitar navegant)
I el Montroig, sempre acollidor...
Escalant el segon llarg, la "perla" de la via (Foto:RI)
Abans del flanqueig del segon llarg i escalant l'L3 (Foto:EP)
Al flanqueig del quart llarg (Foto:RI i EP)
Inici de l'últim llarg i fi de festa amb companyia de la lluna que despunta (Foto:EP)
Darreres llums... (Foto:EP)
Activitat feta el 7/02/09 amb XescoMas i RafelIrla i la nevadeta que ens passa ràpid al final.
(al web de resssenya hi ha una topo de la via, però el final de via el fa per la Directa Mariola evitant el desplom per la dreta)
7 comentaris:
Ep Edu, m'acabes de descobrir un itinerari que em sembla brutal de bo! :)
Me l'apunto per quan vagi pel Montroig.
Percert, aquest cop l'activitat no ha estat moltbenfetaidesfeta? ;P
Hola Edunz, com està el camí per pujar al Montroig, uns col.legues em van dir que havia força gel. Et dec unes ressenyes de l'Extrem, la veritat és que m'havia marxat del cap (l'edat) a veure si ho fag ja. Enhorabona de tornar-te a saludar.
Bones Edu! mira que m'he mirat cops aquest sostre, i pensava que ningú s'hi posava, tot i que ara tenint la teva piada, pot ser una bona opcó per apropar-s'hi, es veu espectacular!!
gracies!
bones gent!
pgb, llorenç: graus amb aromes montrebeians! a tenir en compte, el més obligat és un pas de placa de l'L1 (reservar-se l'alien gris, el groc queda bé però no tant) i l'inici de l'L5 (roca delicada, caiguda rapisera i el cantó bò amb la meva alçada = llorenç em queda a un pam, que és el que em treu d'alçada el marmo). La via és molt maca
Mingo, tranqui, ja m'ho faràs arribar, encara hi ha moooolta feina al Montroig. Ara ja no hi ha gel, i la pista l'han repassada, però encara hi ha un tram dolent abans del diedre blanqueta. Amb furgo es passa just, amb turisme molt just, amb 4x4 sempre bé
salut i a seguir amb la rocaineu que aquest any desborda!
Hola Edunz el meu cotxe es més aviat baix ,es possible deixar el cotxe abans del diedre blanqueta. gracies i a tibar
bones, amb un cotxe baix el pots deixar a un revolt uns 200m passat el trencall que porta a l'ermita, just abans de que la pendent es faci més forta. D'allà seguint la pista fins al diedre (i la via) no estaràs més de 15'
Mingo, no vam passar del coll, no se si a la cara N hi hauria gel, però diria que no
salut!
l'altre dia vam repetir la Miqueluchi que és la que entre per l'esperó (recomanat) i per tant la Mariola ho fa pel diedre brut de la dreta tal i com marca la topo de Ressenya.
Ho he actualitzat a la topo
Publica un comentari a l'entrada