**
D'aquestes ascensions que quasi cal mirar de fer cada any.. el magnetisme del Pedraforca fa la resta. A l'entresetmana la muntanya respira tranquil.la, quan més s'hi nota tot el que hi circula. La bona innivació d'aquest any permet sortir amb esquís del cim, la cirerta del pastís...
Emfilem des del mirador del Grasolet passant pel refugi Estasen. Esquís a l'esquena fins a l'inici de la tartera on ens calcem (al camí hi ha neu, però trams discontinus per fer-lo amb esquís). A la tartera, neu abundant, pujant pel canaló de l'esquerra (pendent estreta de 35º a la part superior). Un cop a l'enforcadura carreguem esquís (es pot continuar per la canal ampla de la dreta que mena a la carena) a l'esquena fins al cim. D'on sortim amb els esquís als peus, amb algun gir obligat però amb neu contínua.
Tartera amunt i itineraris d'ascens al Pedraforca, amb les rutes des de Gòsol (veure post), o per la canal de Gòsol. S'hi pot afegir la circular pel coll del Verdet des del refugi, o pel torrent del Verdet (Foto:EP)
La neu a la tartera ja ha transformat. Així que si es vol esquiar al gust imprescindible possar-s'hi aviat per fer el descens quan encara li toca el sol. Amb l'entrada de l'ombra del Pollegó Inferior (a partir de les 12-13h), la neu primavera ràpid es glaça o es forma crosta i la el tema no es disfruta tant.
Poc abans del refugi, des del camí la tartera que baixa directa a la carretera está ben nevada, però amb l'ombra de la tarda, crosta difícil.
Activitat moltbenfetaidesfeta amb l'Estel Ferrando i en Guillem Amorós el 19/02/09
6 comentaris:
Hola,
si algun dia se't creuen els cables i et fes gràcia escalar les agulles de prop de la tartera sota el Calderer,fes-m'ho saber.
Felicitats per les esquiades. Jo deu fer més divuit anys que no ho faig perquè vaig pensar que era millor conservar els genolls per a la roca.
Fins aviat
bones ricard,
ja m'hi vaig fixar. T'avios i enfilem a desfer els cables....
en Paca i en Pelut van acabar aquest finde la K36, ja estaràs el cas... sou uns artistes tots plegats!
Hola de nou.
Les agulles sempre m'han fascinat i pujar-ne de verges encara més, però en aquestes ja hi van fer primeres la Mª Antònia Simó i amics. Tot i així el lloc m'agrada, em motiva molt pujar-les, i a més hi ha una balma que demana a crits fer-hi un vivac, i també un diedre magnífic de dos llargs que clama al cel.
Pel que fa a la K 36 ja n'estic assabentat i els vaig animar a acabar-la i em van trucar dissabte quan la van acabar. Sembla que confirmen el grau (l'A4 sempre m'havia semblat un pèl alt) i fins i tot suggereixen apujar-la mig grau tant al lliure com a l'artifo. Com diu l'Amadeu, hi va haver uns anys que no érem conscients del que érem capaços de fer.
Per sort o per desgràcia, això ja forma part del passat.
Ens veure'm el dia 5 a Gironella en l'estrena mundial d'Intifada? Si és així, t'explicaré quina agulla verge vaig pujar aquest estiu prop del Pedra.
ja ho dius bé, un llegat de benvinguda inconsciència! Els V+ de la comarca i de tantes vies de llavors sovint amaguen una o altre sorpresa. Incerteses divertides, al punt de ser descobertes. Testimonis d'una manera de fer, i de concebre. Que sovint em desperten admiració. "Com escalaven aquesta gent..." Aprendre a interpretar la dificultat d'una via a partir de la topo, però sobretot de com es graduava llavors, dels oberturistes, de la tradició de la zona,... sembla que permeti aprofundir millor en el viatge que ofereix cada escalada. Quan els números passen a ser no tant importants.
si puc venir que suposo que si ens veiem a Gironella.
salut!
Tot i saber que aquest any és bo per anar al Pedra, encara no l'he fet. Més deures pendents!!
bones Lluís! suposo que aquesta dies l'anticló ja haurà tocat una mica la part baixa de la tartera, caldria assegurar-ho. Això si, ben aviat per baixar-la encara amb solet que si entra l'ombra queda tot molt gelat en seguidar!
Publica un comentari a l'entrada