Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

3 d’ag. 2009

Núria, 215m 6a (Moles de St. Honorat, Alt Urgell)

***

Darrer llarg de l'escalada (Foto:XescoMas)

Hi ha escalades que sobretot inviten a un descobriment, d'un territori, d'un país, farcit d'història, punyent. On mires a munt, per saber per on seguir escalant, però sobretot contemples l'entorn a cada llarg, a cada reunió, quasi que s'escolten les històries i llegendes que els boscos, fondalades, camps de conreu i parets verticals amaguen... ja deshabitades pels humans, recuperades pel vol dels rapinyaires i les feres. Com tants racons màgics carregats d'espiritualitat, també l'església va deixar la seva petja en forma d'ermita ara ja derruïda, testimoni d'un temps ençà, on cada troç era conreuat, pasturat, podat, escarbat, recol.lectat, empedrat.. Cuidat.


Des de la cinquena reunió, amb vistes a l'Alt Urgell i el seu mar de parets i roques (Foto:EduPlana)

L'estètica de les moles de St. Honorat actuen com una atracció inevitable que desperta la imaginació, i el desig de ser escalades. La seva espectacular presència des del fons de vall baixant aigües avall del Segre poc abans de sortir del congost dels Esplovins invita a tot i més. Vestides d'un conglomerat opac i fosc, si cap, el seu aspecte encara és més tètric, o elegant, tant fa, són atributs efímers que ràpidament es desvesteixen quan t'aventures a descobrir-lo d'aprop. La via Núria és la més repetida, la més assegurada, la més accessible. La seva escalada no és ni fàcil, ni difícil, ni tumbada, ni vertical, ni sobre roca bona, ni dolenta. És. Una raó de ser en si mateix, una escalada que no saps si va ser abans la paret, o la necessitat de ser escalada.


Topo (també podeu veure la versió del Ressenya, on queda millor indicat l'inici flanquejat a la dreta de l'últim llarg) i croquis d'accés. La foto de la dreta és feta des de mitja paret i s'indica (orientatiu) la pujada des del corriol fins al peu de paret (Foto:EP)


Duratn l'aproximació i a tocar del peu de via (Foto:EP)

La via fou oberta per en G. Arias, N. Closa, J. Oliva, R. Ll. Closa i J. Solans el novembre de 1988, quins han deixat un itinterari agraït en assegurances, a base d'espits (cargols rematxats?) i algun buril. Tot el material excepte un espit del 5è llarg que està inservible però que protegeix un pas molt fàcil, es troben en prou bon estat (en el segon llarg un ja ha estat substituït per un espit nou). Tot i l'abundant equipament, hi ha algun pas que t'obliga a escalar sobre el V/V+. De material passarem amb 14 cintes (pel primer llarg) i un friend mitjà per protegir una tirada sobre rapissa de l'L2 (nosaltres no el dúiem però vam fer servir un alien groc i un de vermell). No calen ni plaquetes recuperables, ni tascons per collar caps de buril, ni cordinos per merlets o ponts de roca. L'estrep també és prescindible.


Escalant l'L1 (Foto:EP)


Escalant el segon llarg (al seu inici trobarem el pas més obligat de la via) (Foto:XM)

L'escalada és rapida, i amb menys de 3h podem haver fet, tot i que val la pena deixar passar el temps sense presa. Vam enllaçar el quart i cinquè llarg amb 2m d'ensamble. També és poden enllaçar el tercer i quart. I pels més fugidíssos, el segon i tercer, i el quart i cinquè, i apa-li. La roca en general és bona, o molt bona, però cal parar compte a la solidesa d'algunes preses. Excepte l'últim llarg, amb roca discreta i una llastra precària que farem servir de resquitlló, i sempre ben protegits. La darrera reunió és a peu pla al capdamunt, saltar-se dos espits que hi ha abans.

Final del primer i segon llarg (Foto:EP)


Final del tercer llarg (Foto:EP)


"Verticualitat" amb el definit esperó per on passa l'Aresta dels Joncars (Foto:EP)

Sobre l'accés, adjunto plànol amb la topo. Només parar compte amb deixar el camí fresat que planeja sota les parets al punt on hi ha una fita a l'esquerra poc abans d'una rasa (sense o amb poca aigua) evident que hi ha abans de situar-se a la vertical de la mola. Llavors farem anar l'olfacte seguint una fresa molt dèbil que recorrent en circular ascendent el circ anirem guanyant alçada entre els contraforts rocosos fins al llom que porta el peu de via. Fins a l'R0 podem grimpar sense encordar-nos, i a tocar d'un arbret, ja veurem els espits de l'Ao de l'L1.


Al bosc encantat, amb un teix enorme, i el grabat de la porta de l'ermita de St. Honorat (Foto:EP)

Tot i ser cara N, és millor evitar els dies de molta calor a l'estiu. Al camí d'accés i l'inici da via són al sol fins ben bé entrar el mig matí.

Activitatmoltbenfetaidesfeta amb en XescoMas l'1/08/09.


I el ruixat que ja ha descarregat, puntual.. (Foto:EP)

15 comentaris:

Gatsaule ha dit...

Tant aquesta com l'aresta dels Joncars tinc moltes ganes d'anar a tastar-les, a veure si a la propera tardor...

Gràcies per la informació d'aquestes vies tan poc escalades!

edunz ha dit...

merci Joan,
el racó s'ho val, i agafen ganes d'anar-hi amb un podall per fresar bé el camí...

esperar a la tardor i poder gaudir de l'altiplà sobre les moles sense perseguir ombres ni mancances d'aigua és una opció molt encertada!

Mohawk ha dit...

Ja ens diràs on creixen aquestes teixos que donen cordes com a fruit, ja, ja, ja...

A tibar-li!

edunz ha dit...

amb les pluges d'aquest hivern una collita abundant! :)

em vaig sortir del camí per seguir per dins la rasa un moment, flipant, un bosquet de teixos i boixos farcits de molses que penjaven com si fóssin les barbes de la munió de follets que es deuen trobar de raves tot sovint...

Llorenç ha dit...

Ep!! aquesta la tenia mirada...però encara no ens hi hem apropat! està pendent com tantes coses, tot i que ara amb els teus comentari ens hi deixarem caure aviat!! aixó si aquest cap de setmana no que son festes de Sant Llorenç!!!!

edunz ha dit...

Llorenç, us encantarà!
però ara de festa i a criar panxa i fer balleruques!

lux ha dit...

ei edu!!
aqui a la mola hi tinc pendent l'aresta idilica, però aquesta sembla també una bona opció!

L'altra dia que es veia de lluny tornant del Piri amb el cotxe, ho vaig recordar... però no em diguis perque em fa una mica de mandra l'aproximaciò... i tot i que sembla run lloc preciòs ni que sigui per caminar!

edunz ha dit...

vua Lu, l'aproximació és més entremeliada que pesada, però amb aquest supercroquis :) ja no tens excusa! heu de fer una trobada de les vosters amb els Kutres i altres intrèpids que ho gaudireu segur!

pd: hi ha una alternativa més curta d'aproximació prenent una pista que surt just passada la corba de la C-14 (carretera vella) immediata abans de la presa. La pista enfila per l'obaga i aniries a parar allà on comença el corriol a peu del croquis (- - -)...Després allargaries el descens fins a aquest punt, però ja es baixada. Cal 4x4 i ara fa temps que no hi passo i no se com està (es veien roderes)

Anònim ha dit...

Doncs l'hem anat ha fer avui amb l'Axel. M'ho he passat teta. Molt bona via, no m'ho esperava. Menys els primers metres de via la resta tot en lliure: el segon A0 és V+, el tercer es pot quedar amb V.

Hem endevinat a la primera tot el camí i només hi ha un moment crític bastant a l'inici quan s'enfila en diagonal per unes codineres de roca, però, a la resta el corriolet es veu força bé.

No hem posat res, només cintes, alguna de llarga i a disfrutar de bolos negres i sol a la cara.

Lluís Parcerisa

edunz ha dit...

bonica i agraïda.. ara a passejar-se per l'aresta dels Joncars que també es veu molt atractiva!

Anònim ha dit...

Que dir d'aquesta via nomes cal remarcar siheu vist la rentadora
que esba llençar en fer la propagan da que sortie a la tele no men recordo gaire de que anabé peró nosaltres si la varen veure
no et desanimis Edu continua escribin
al blog i passa de la gent.

edunz ha dit...

epa! dies d'altres escalades, sense piulades...
la rentadora no la vam veure, i jo que em pensava que l'anunci s¡havia fet a vilamala... però pensava que l'havien recollida, porcs!

Xavi ha dit...

Doncs ahir també hi vaig tornar, 19 anys després de la primera vegada que la vàrem fer. Un racó encisador. Merci pel croquis de l'aproximació, va anar molt bé. La primera vegada vàrem pujar pel torrent de les Caubes amb una bona embardissada de més de dues hores.

edunz ha dit...

ei Xavi merci, ja he vist la piulada, ah, també vam seguir una estona el torrent (d'aquí la foto del teix).. gens recomanable oi?... li tinc ganes a l'aresta dels Joncars, quan pugui tornar a escalar...

edunz ha dit...

LA VIA HA ESTAT REEQUIPADA AMB BOLTS, AMB REUNIONS AMB ARGOLLES EXCEPTE LA DEL CIM. EL CAMÍ ESTÀ MOLT MÉS FRESAT I FITAT (REPE D'AQUEST AGOST)