Regulació de l'escalada al Mont-roig, St. Llorenç de Montgai i Camarasa (Lleida)

*

El sector oriental de la paret del Mont-roig amb el poble de Camarasa als peus

Des del 30 de novembre de 2009 i amb la resolució del Director dels Serveis Territorials (SS.TT) del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) de Lleida del document Regulació de l'escalada en espais protegits de la demarcació de Lleida, ha entrat en vigor la regulació de l'escalada a la Serra del Mont-roig, St. Llorenç de Montgai i Camarasa, a més d'algunes petites zones veïnes. De moment, al web de Desnivel es pot trobar el document en castellà i els mapes amb les zones d'afectació. I al web de la FEEC el document en català.

De forma resumida:

* A la serra del Mont-roig, per raó de la nidificació d'espècies protegides, queda prohibida l'escalada entre l'1 de gener i 31 de juliol al tram més oriental de la Pala Alta (més a la dreta de la "via dels cursillistes", cap via d'escalada afectada), la zona del Laberint de Mòria entre les vies "Punta la Fava" i "Metallica" (cap via significativa afectada), la Paret dels Sostres (entre l'"Estel de ponent" i la "Lluna plena" ambdues excloses, a excepció de les vies "7 Cels", "Jour de colère" i "Escornacabres" sobre les que es podrà demanar autorització i en cas de que no afecti a la nidificació aquell any es podran escalar) i, finalment, a la zona de la cova del Tabac des de la "Petit diedre" fins a l'"Elsa Pataky" - ambdues excloses (cap via realment significativa afectada).

* Per a l'obertura de noves vies a les zones esmentades s'haurà de demanar autorització als SS.TT de Lleida.

* A St. Llorenç de Montgai, al sector de Monteró (cantó est del pantà), per raó de nidificació d'espècies protegides, no es podrà escalar dins les mateixes dates, ni obrir-hi noves vies sense autorització. En realitat aquesta zona només hi havia una via amb valor, la cresta típica davant la paret de l'Ós, i fins ara de forma fàctica l'escalada hi era prohibida tot l'any. Tanmateix, a jutjar pel mapa, fins i tot aquesta cresta queda fora de la regulació.

* A Camarasa, per raó de protecció de la flora endèmica, queda prohibida l'escalada esportiva tot l'any al sector del Dispensari, entre l'Agulla del Pont Penjat i el Puro ambdós exclosos, però es manté la pràctica de l'escalada sobre les vies clàssiques i equipades llargues. No es permès l'obertura de noves vies clàssiques (les línies més maques ja estan obertes), i el nou sector d'esportiva del Dispensari a tocar de la represa serà desequipat. Queden afectades una 20 de vies esportives del centenars que hi ha a la zona.

* A les petites zones de Rubió de Baix, Santa Maria del Salgar i Castell de Malagastre, per raó de protecció de flora endèmica, no es podrà escalar (no existeixen vies, o no n'hi ha cap de significativa).

* Els procediments per demanar autorització queden explicats al document.

A la visita sobre el terreny i exemplars de la Petrocoptis montsicciana, i la seva desaparició amb l'equipament de les vies noves esportives al Dispensari. Per conèixer la planta amb flor, aquí, de quan repetíem la Juan Guierrez que queda exclosa de la prohibició.

L'origen de tot plegat arrenca amb aquell primer esborrany que el DMAH va presentar als escaladors l'any 2008, molt generalista i afectant a àmplies zones i parets d'escalada. Durant aquest any a través d'un grup de treball en el que hem participat diversos escaladors, alguns a títol individual i altres en representació de les seves associacions, i els tècnics del DMAH, s'han mantingut diverses reunions i es va fer una visita sobre el terreny per acabar d'afinar amb les regulacions.

Aspectes importants en els que hem pogut intervenir:

* S'ha acotat les restriccions de l'escalada, ajustant-les a la ubicació dels nius i considerant la representativitat de les parets i vies d'escalada presents. Això ha permès conservar vies significatives del Mont-roig fora de les zones afectades per les regulacions, i incloure les 3 vies més interessants de la Paret dels Sostres dins l'excepció segons la qual podran ser escalades dins el període restrictiu si no afecta la nidificació aquell any.

* Al sector del Dispensari s'ha conservat l'escalada de vies clàssiques i de retruc d'un parell d'equipades llargues que hi ha, després de comprobar in situ que l'escalada clàssica en aquest cas no era incompatible amb la conservació de l'espècie de flora endèmica. És a dir, s'ha diferenciat entre estils i impactes d'una i altre tipus d'escalada.
* Es reconeixen en l'enunciat del document el paper proactiu del col.lectiu escalador i la seva sensibilitat envers el medi natural.
* S'ha vetllat en lo possible perquè els procediments per a demanar autorització quedessin ben clars i fossin àgils i pràctics.

* S'ha vetllat per a que dins l'enunciat quedés ben reflectit el caràcter reversible i revisable de l'afectació de les regulacions en funció de que les zones deixin de ser utilitzades per les aus (o, per contra, que noves zones puguin quedar regulades per noves nidificacions. Una cosa va amb l'altre).
* Es constitueix una comissió tècnica amb representants dels escaladors i DMAH per fer seguiment del compliment i les millores del procés de regulació.

Al sector recentment equipat que s'haurà de desequipar del Dispensari i perspectiva del sector oritental del Mont-roig

Principalment l'ambient ha estat de diàleg i col.laboració, amb un flux d'informació en ambdues direccions, i amb voluntat de consens. El posar en coneixement l'existència d'un endemisme local, o reconèixer la diferència entre els estils d'escalada i l'afectació degut a la modificació del medi i la freqüentació en són dos exemples.

Tanmateix, com a col.lectiu escalador hem de tenir present que les regulacions s'emparen amb el Decret 148/1992, de 9 de juny, pel qual es reglen les activitats fotogràfiques, científiques i esportives que poden afectar les espècies de fauna salvatge, d'aplicació als espais inclosos dins el Pla Espais d'Interès Natural -PEIN- on s'ubiquen gran part de les parets d'escalada.

"6.1 Amb excepció de les àrees i períodes que es determinin amb posterioritat, en els espais inclosos al pla d'espais d'interès natural, reserves naturals de fauna salvatge, reserves nacionals de caça i zones de caça controlada caldrà autorització prèvia per a la realització de les activitats esportives que s'esmenten en els punts a) i b) d'aquest apartat.

En tots aquests espais, l'òrgan que designi l'administració gestora de l'espai determinarà les àrees i els períodes en què les activitats esmentades es podran dur a terme sense autorització."

Fins i tot en zones on s'hi ha escalat sempre i de sempre s'ha conviscut amb l'avifauna, és argument suficient l'expansió de determinades aus (algunes prou generalistes com el voltor) per a desplaçar l'escalada? Quin serà el límit? Si una au no nidifica a una paret amb uns atributs únics per a l'escalada, és un problema significatiu per la població d'aquesta au al conjunt del territori? Això sense tenir en compte l'autoregulació de l'escalada que el col.lectiu ha exercit tradicionalment, donant avisos de les vies ocupades per nius. A nivell tècnic es reconeix que manca informació amb base científica sobre l'impacte real de l'escalada i els preceptes que s'apliquen són generalistes i sota el principi de prevenció. Principi que s'haurà d'assumir, però llavors sembla que hauria de ser un deure aprofundir sobre el coneixement de l'afectació real de l'escalada sobre la fauna i la flora (períodes, distància al nius segons espècie, dinàmica de poblacions a escala territorial, etc.). O si més no quelcom a exigir front al generalització de les regulacions.

És clar que l’estima per l’escalada porta associada el respecte per la natura i els valors del patrimoni natural, atès que és indivisible de l’estima per les parets i el medi natural on es desenvolupa....

Gaudint del vol d'un voltor amb la paret d'Aragó de Montrebei al fons

(Fotos:EduPlana)