*
A la curta travessa del penúltim llarg (Foto:EduPlana)
racons que hi són, per recórrer... i vetllar.
Les rases ben entaforades de Vilamala, i el llençol de l'esquerra del torrent per on passa la via (Foto:EduPlana)
aquests dies trepitjar país és un luxe. Quin regal de verds, de fonts que tornen a brugir, torrents que recuperen el seu curs. De boscos contents on els follets i les ninfes surten a jugar amb el cargols...
Ens perdem per les rases màgiques de Vilamala per escalar aquesta simpàtica via oberta per l'intrèpid del Llorenç en solitari, i felicitats. Tranquil.la proposta sobre un bany de conglomerat del bò del lloc, amb un final més dret per arribar a l'estreta aresta que tanca la paret. Només trobem mullat les dues primeres assegurances on no s'hi val relliscar... per la resta anem seguint l'equipament sense més atenció que el gaudi del lloc, i el seu silenci amb el cant dels ocells.
Trobareu tota la info de la via al blog del Llorenç i l'Antxi.
Escalant el primer llarg (Foto:PilarBarbens i EduPlana)
La tercera reunió amb la marcada fissura que solca sense embuts la Ulls de Falcó al fons, i escalant el quart llarg (Foto:PB i EP)
Encuriosits per la topo de l'Ulls de Falcó, la tornada la fem per la banda oest resseguint el peu de la paret per una fresa molt desdibuixada a partir del coll, evitant la grimapada de segon de l'aresta, que més o menys ens la trobarem igualment per recuperar el llom que mena al cotxe més endavant.. vaja, que si fa no fa, millor seguir sempre per l'aresta. Al gust.
Escalant el mur net i on la roca ja no es tan bona de l'últim llarg (Foto:PB)
Fi de festa (Foto:EP)
Activitatmoltbenfetaidesfeta ara que no toca apretar amb la Pilar Barbens i el gran bò abans de les tempestes l'11 de juny de 2010
5 comentaris:
Veig que per un dia no vam coincidir!
doncs si, llàstima, m'hagués agradat seure una estona plegats amb la mirada perduda al clot i parlar sense presa del futur de l'escalda! :) ja m'entens...
records!
ah, a nosaltres ens va sortir el lliure de l'artifo, però és veritat que és l'únic lloc on la roca desmereix una mica (potser és un pelet més de 6a+ però jo aquests dies no opino gaire que vaig ben desentrenat arreu)
Si, de coses per parlar en tenim una pila, però diria que qualsevol dia trobarem una estona per fer-ho... Veus, a mi em va semblar més fàcil que 6a+, perquè vaig estar a punt de passar! Ja saps que això dels graus és una qüestió mental!
je je je!!! merci a tots dos per la repetició! es un lloc prou bonic com per anar-hi a passar l'estona mirant el clot, i si s'hi escala millor...sino una bona excursió ens treurà molts ocells del cap....
Pel que dieu de l'artifo...jo com el Joan també casi em surt..je je je...em va faltar decisió...esun pas curtet....el Parce també era de l'opinió de 6a+, aixó si, caldrà que ho intentin varies cordades per que quedi net del tot, i s'estabilitzi la roca...
anims Edu ambla recuperació!!
merci Llorenç,
la paciència, com l'escalada, també és un art, i s'ha d'entrenar...
jo crec que sanejat quedarà un 6a+ franc, per mi el que li dóna el grau és la seqüència de passos entre dues-tres expansions
Publica un comentari a l'entrada