**
...allò que es pot sentir per un instant
...allò que es pot sentir per un instant
Petita i discreta, quasi amagada, amb aires de Pirineus, als Pre-pirineus....
volta curta per gaudir dels llums de la posta i conèixer la coma de la Comtessa que baixa directa del Pedró dels Quatre Batlles ja pensant en passar-hi a l'hivern pels seus enconfrats que hi apareixen ... petit racó. La vall és l'única que permet accedir al Port del Comte sense el lleig dels ferros, cablejats i asfalt per tot. La vam esquiar fa uns anys (plànol, accés, etc..), i la banda del Puig Subirà aquest any lliscant per camps de trumfos. Bentrobat per cercadors del silenci. I des de llavors que de reüll veia que aquell altiplà que forma la carena del Pedró i el Vulturó quan miren a l'oest, es precipitava massa ràpid avall per ser una costa i prou. La circular amb un puntet d'esquí alpinisme ja està servida doncs.
Tot i que allò que anomenen "wilderness" que també és pot descriure com un anhel, ja no existeix a casa nostra... a voltes, amb una mica de permís, i ni que sigui per un instant, bé que es pot sentir....
Activitatdel 4de septembre d'aquest 10
(Fotos:EduPlana)
2 comentaris:
Segurament tens raó, "wilderness" és més un sentiment que un paisatge, no tothom que vingui per aquests paratges tindrà la mateixa sensació. Crec que el paisatge és gairebé sempre una relació, un diàleg, bidireccional, de l'exterior cap a nosaltres i a l'inrevès.
recordo amb un sopar d'amics que vam dibuixar el nostre paisatge preferit, i després havíem d'endivinar de qui era cadascun... en apreciar un paisatge no hi ha res d'objectiu, i això encara fa més ric el diàleg. Tanmateix, aquella natura verge que ja ens han robat on la sol.litud pren una força única, quin ha de ser el seu llenguatge?
ara em ve al cap Into the Wild del fantàstic i provocador J.Krakauer...
Publica un comentari a l'entrada