***
empetitits sota els contraforts del vessant oest del Tuc de Costarjàs
empetitits sota els contraforts del vessant oest del Tuc de Costarjàs
Gran blanc, també als Pirineus. Gaudim solitaris d'aquell posat únic i silenciós que després d'una bona nevada té el paisatge sense cap traça. Més enllà de la de les feres, més encertades que no pas erràtiques...
dolça benvinguda...
Ens deixem moltbenrecomanar per la gent del país i escollim aquest itinerari segur per dies amb risc d'allaus. El punt de sortida és el poble de Bagergue, a la cota 1.440m pel que surten en prou feines mil o mil cent metres de desnivell si arribem al Tuc des Armeros. Això si, en un llarg i pausat recorregut que guanya cota sense presa per gaudir d'un gran escenari, emmurallats per la Serra d'Arenho a l'oest amb el conegut Tuc dera Pincela i, a l'est, els contraforts bestials que des del Tuc de Costarjàs tracen un mur fins al Tuc de Montoliu passant pel Tuc de Parros (on es pot deixar volar la imaginació pensant en alguna línia salvatge).
Itinerari i obrint traça passat el pla d'era ribera
El recorregut no té pèrdua ja que una pista i les seves evidents dreceres ens porten al Coret de Varradós (és el mateix inici de l'ascens al Tuc dera Pincela). D'allà seguim per lloms que es sobreposen fins al destí final.. en el nostre cas un contrafort anterior al Tuc des Armeros ja que se'ns fa tard. L'esquiada, de tornada, sempre és suau però només puntualment haurem de fer alguna braçada... això si, no gastarem els cantells aquest dia, ni falta que fa.
A l'era ribera i l'embolic divertit que ens fem per creuar el riu
Al collet poc abans d'arribar a la cabana de Moredo, amb el fons de vall al fons
Sobre l'estat de la neu... la trobem abundant des del fons de vall de les nevades d'aquesta setmana. Transformada en vessants assolellades que a cotes baixes i a l'ombra es fa crosta, i pols seca en obagues i a cotes altes, o pols primavera més o menys pesada o transformada a cotes mitges segons l'insolació. Risc latent d'allaus evident en vessants nord per plaques i en vessants sud per purgues. En alçada hi ha una bona capa de cristalls que fan lliscar els esquís de forma juganera.
Enfilant al coll de Varradós i, amb el coll a fons i l'esquiador empetitit amb les interessants vessants N del Tuc dera Pincela i el Tuc Nere darrera
Enfilant amb el Cap des Ticós com a petit guardià entaforat de la vall davant la Serra dera Morto
emmarcada sota la imponent vessant oest del Tuc de Parros on agosarats algun descens, hi cap
L'únic apunt no agradable és el soroll de l'helicòpter que ens acompanya fins que se'ls fa l'hora de dinar i enfila els heliesquiadors, baixant totes les vessants N, NE, NO del tuc dera Pincela, Nere, Samont.... itineraris alguns d'ells marcats amb semàfor vermell per risc d'allaus. Quin desencert d'activitat en uns Pirineus on no tot hi cap. I quina imatge de la vall tan malmesa.
arribada!
Al nostre "cim" amb la piràmide del Tuc des Armeros al fons. I les allaus de fons en vessants sud sobre terreny herbós ja anunciades al butlletí. Algunes d'elles es van desprendre durant aquest dia.
A l'era ribera, de tornada, amb el coll d'on venim al fons
Activitatmoltbenfetaidesfeta amb la Marina, Gemma, Jordi i Pili el 5/03/11. I moltes gràcies per tot Clàudia i Marc!
(Fotos:EduPlana)
(Fotos:EduPlana)
3 comentaris:
Quin goig que fa veure els Pirineus tan blancs!
Molt bones fotografies i l'itinerari a tenir en compte per per aquests dies amb força perill d'allaus.
lluís
Això no és Canada, però deu nido la neu que hi ha, aquesta zona quan hi ha neu és molt guapa, quan vaig viure a la vall d'Aran un cop a l'any veníem amb esquis per fer el que vosaltres heu fet o l'Arenyo o la Pincela. Felicitats
fantàstiques descobertes en blanc, i per dies on el descens no sigui una prioritat, grans troballes d'horitzonts circulars, de circs, que s'ajuten, s'agrupen, es fan entre ells i es desfan amb una sola i gran vall
Publica un comentari a l'entrada