**
descensos per tot!
i quin paisatge tant magnífic des d'aquesta modesta alçada! raconades on el plural de Pirineu(s) prèn tota raó. Quines muntanyes tan fantàstiques que ens acullen! ànimes que sobrevolen l'horitzó a la cerca d'un blanc...
Tornem a aquest bonic cim de l'Arièja, que el seu dia van encetar pel nord, i ja havíem intentat pel sud però amb massa boira per arribar-nos a dalt de tot. Agradable esquiada en un racó petit, recollit, ordenat, preciós.. des de les fagedes que asserenen el ritme fins el ritme tranquil que desprenen els pobles de Quérigut, Artigues i Mijanès. Un autèntic que el nostre model del totxo i el diner fàcil ja ha fet perdre a tants llocs.
L'itinerari és força evident des de la petita estació d'esquí de Mijanès (cota 1.450m aprox). Si no hi ha gaire neu com és ara a cotes baixes, recomanable enfilar paral.lels al remuntador i poc abans del final girar a la dreta fins a trobar un pals amb la punta pintada de vermell que ens porten per l'obaga al pla on trobem una petita cabana (en bones condicions per dormir-hi) camí del cim. El descens el farem al gust, trobant petits canvis de resant i canals ....
L'itinerari és força evident des de la petita estació d'esquí de Mijanès (cota 1.450m aprox). Si no hi ha gaire neu com és ara a cotes baixes, recomanable enfilar paral.lels al remuntador i poc abans del final girar a la dreta fins a trobar un pals amb la punta pintada de vermell que ens porten per l'obaga al pla on trobem una petita cabana (en bones condicions per dormir-hi) camí del cim. El descens el farem al gust, trobant petits canvis de resant i canals ....
Sobre l'estat de la neu, primavera perfecte estovada al gust segons horaris i orientacions. Les nevades d'aquesta no llevantada sinó xalocada sembla que no van esplaiar-se al lloc, i els gruixos de neu a la zona estan per sota del que seria habitual al més de març. Encara vam poder esquiar fins a l'aparcament pràcticament, però ja deu estar a punt de no valdre la pena arribar-s'hi amb esquís, a no se que canviï molt, que mai se sap. Ara, on comença la neu, aquesta abunda.
L'aresta que vam resseguir amb l'entrada des del nord, i la vessant SE de la Dent d'Orlú que espera també el seu torn.
(Foto:AngèlicaTesa)
Activitatmoltbenfetaidesfeta amb en Xaviielseugenollquetornaacalçar-seelsesquís -regald'aniversaritambé- il'angèlica el 26març2011. Un luxe de dia suau banyats en solsolet.
(Fotos:EduPlana excepte citades)
(Fotos:EduPlana excepte citades)
6 comentaris:
no hi ha foto cim? ;-)
abraçada germà! estupendíssima sortida!
xavi
Engrescador, enveja sana, gaudiu-ne. aa.
senzilla i dolça journé... hi tant!
Hola,
no recordo el teu nom però em fa l'efecte que sou els que vaig trobar l'any passat el dia de Reis, que anàveu a Madres des del Pont de la Farga. Al cap d'un mes vàreu fer el Tarbesou i ara hi torneu.
Al Donasà hi ha altres possibilitats, principalment ara que la neu permet pujar per les pistes de muntanya cosa que estalvia ñes llargues (impossibles?) aproximacions de l'hivern: Valbona, Laurenti --> Roc Blanc, Butadiol --> Tribuna, vall de Barbollera, etc..
Miquel - Querigut
Hola Miquel!
si que erem nosalres, ... el dia aquest vam xerrar amb un francès ja des de l'aparcament i al cim, també amb esquís.. m'explicava circulars i mil opcions pel lloc.. em va dir però que la pista pel Roc Blanc de moment no estava transitable amb turisme. En tot cas, moltes ganes de tornar-hi i seguir coneguent... merci! recordo bé les teves paraules parlant de les bondats del lloc...
edu
Doncs potser ens hi tornarem trobar.
Salut!
Miquel
Vull creure que la pista del Laurenti estarà ja força neta i es podrà pujar força amunt.
Publica un comentari a l'entrada