**
Al final del planell es troba la costa que enfila, a la dretal, cap al Pic de la Llisse d'Embarre (Foto:MarinaGay)
Al final del planell es troba la costa que enfila, a la dretal, cap al Pic de la Llisse d'Embarre (Foto:MarinaGay)
França té quelcom diferent. Amb un amic que lluita per l'autoestima d'un món rural amb igualtat de condicions sovint emprem l'expressió de "territori viu". Aquesta és la sensació que t'acompanya quan travesses la frontera, on els pobles encara conserven els seus habitant, les boulangeries, els cafés amb els veïns i les històries de sempre i les cases amb vida tot l'any... i allà on s'escau l'allotjament pels turistes..
Enfilant... seduïts... (Foto:EduPlana)
L'any passat quan baixàvem del Roc de Madres un català del lloc ens parlava de les bondats d'aquell tros de territori, i ens recomanava sense falta el bonic cim del Tarbésou. Ens explicava que aquí estàvem en un territori apart, que podia ser un dia assolellat a Puigcerdà, i estar-hi nevant, o a l'inrevés... un món apart, captivador reclam difícil d'obviar....
I n'és tan d'acollidor el lloc que fins i tot en un dia rúfol t'hi trobes acaronat. Sortim de la discreta però suficient estació d'esquí de Mijanès (model de gestió municipal?) i recorrem la vall enmig d'una lleugera nevada i una temperatura no massa freda. El cim se'ns amaga darera una espessa boira i ens quedem aprop d'arribar-hi.. poques vegades importa tant poc, ja fa estona que quedem convençuts de tornar-hi sota un bany de sol per gaudir de tots els matisos de la vall adornada per turons, boscos de faig, avets, pinedes... i silenci.
Ja de baixada, gaudim d'una neu pols excel.lent, o ho fa el dia?, només manca un punt de visibilitat per gaudir del relleu i fer l'esquiada més atrevida.
Ja de baixada, gaudim d'una neu pols excel.lent, o ho fa el dia?, només manca un punt de visibilitat per gaudir del relleu i fer l'esquiada més atrevida.
Però a tot arreu s'amaguen sorpreses. I l'estètic Pic de la Llisse d'Embarre ben visible des de l'aparcament no ens deixa indiferents. A la base de la seva vessant S poso pells i per una costa amb forta pendent m'arribo al cim, amb la idea de baixar per qualsevol del passadissos de la vessant nord... la boira arriba abans, el mantell a l'obaga no es presenta prou estable, i el pendent em sorprèn, per accentuat.... espera el seu torn doncs, i baixo per on he pujat, són 200m amb 20-30º amb una neu al punt. Algú té cap referència de la vessant nord?
Les xiques valentes que també s'atreveixen amb ressalts de més de 45º. I doncs? un nus a la gola, i un descens que s'ha de temptar des de baix (Foto:EP)
La costa que mena al cim del Pic de la Llisse d'Embarre des del final del planell i el cim. La primera canal és la que es vista des de dalt amb el tram mig per resoldre (Foto:EP)
Pacients, que s'esperen al punt de trobada a que em torni.. agraït! (Foto:EP)
Dolçactivitatmoltbenfetaidesfeta amb la Marina Gay i la Gemma Turell i els sospirs de neu que cauen del cel el 24/01/10
3 comentaris:
El proper dia ja t'acompanyaré perquè no les hagis de deixar soles....
Toques un tema que sempre he trobat apassionant, i és la gran diferència entre els dos vessants del Pirineu, producte d'una voluntat política, al nord, de mantenir la gent al seu lloc d'origen, i una altra, al sud, de fer-los fora per poder especular millor.
Encara ara, allà utilitzen els fons de la PAC en actuacions de desenvolupament rural de veritat, i aquí, en finançar les grans empreses hortofrutícoles de Lleida. Quan veus que es cobra més per una vaca estabulada a la plana que per una vaca que pastura a la muntanya, ja s'entén tot!
Allà van millora les infraestructures a la muntanya perquè la gent no en marxés, aquí les han millorat quan la gent ja n'ha marxat.
I així fins a l'infinit...
Hola Edu.
Va ser ahir (27 de gener) que vas fer l'activitat ? Jo també corria per allà buscant un cim sense núvols al damunt. Al final em vaig decidir per la Tossa Plana de Lles, ecara que tampoc no vaig arribar a dalt.
Pel que expliques, imagino que vas trobar neu més bona que jo,..mala punteria.
ostres Joan, és exasperant, perquè no hi ha compte enrrera, tan difícil que és tornar a escalfar la llar quan ja s'ha apagat,.. la llista seria llarga. Però tanmateix, també en aquesta banda, hi ha tantes petites grans històries d'èxit! que s'ho valen tot
epa grimpaire, al final dels posts sempre trobaràs la data de l'activitat, la poso perquè penso que és important relacionar l'activitat amb la meteo d'aquell dia i l'estat de la neu... amb l'escalada no importa tant, però ja és el costum... van ser-hi diumenge
la neu aquesta època sempre és capritxosa!
Publica un comentari a l'entrada