Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

31 oct. 2011

a la Vall de Tor (Pallars Sobirà)

**


aquests Pirineus que no te'ls acabes.. la preciosa vall de Tor entafora una olla natural que des del fons del riu s'arriba a les carenes cimeres, a totes les orientacions... i això, ara quan la neu que s'olora d'aprop comença a despertar l'ànima en blanc.. vol dir molt! Només enfilar el barranc de Borgs fins als plans pasturats a l'estiu ja dóna una idea ràpida de tot allò que la vall permet.





Sigui el contraband, sigui l'inconformisme, sigui el que sigui el que és clar, és que de moment la vall s'ha pogut mantenir al marge del ferro i el soroll d'unes pistes que s'havia pensat enllaçar amb la veïna vall transfrontarera andorrana... ara encara es pot gaudir de la petjada dels grans mamífers i una natura, salvatge (aquest dia sento la brama d'un mufló que després surt al pas amb el seu harem de famelles). Tot i que també una mica malaïda.


A la obaga del serrat de Borgs encara s'hi veuen els tocons dels arbres gegantins que es van tallar per asfaltar-ne la carretera d'accés. La història de la vall de Tor continua inacabada, com la de tantes valls profundes que tan aviat queden fosques, a l'ombra, ara que el sol passa baix.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Vam viure durant uns anys a Andorra i sovint travessàvem cap aquesta vall, ens semblava com si canviéssim de món. La bellesa dels paratges ens feia oblidar el neguit real que això podria "transformar-se" en allò.

Espero que la recerca hagi estat propícia!

lluís

SergiC ha dit...

Havent llegit aquesta entrada no he pogut estar-me d'anar a tafanejar el icc, i ben aviat cauré en la temptació d'adquirir el mapa, doncs un racó així demana de ser passejat, esquiat i potser escalat per alguna d'aquelles canals qua comencen a emblanquinar-s´hi...
Potser és la Torre de Cabús?
Entrada molt suggerent; gràcies.

edunz ha dit...

sembla que els comentaris vulguin complementar-se, i s'encerta amb nom i cognom una de les moltes descobertes ben propiciades que ofereix la vall... però també la caiguda del Sanfons cap al S, un cim d'allò més estètic però clarament eclipsat pel Comapedrosa, també fa lliscar la imaginació encara més ràpid que les planxes sobre la neu! ..només per citar-ne un que la olla és gran

i tanmateix, que vulnerables que es demostren aquests Pirineus a la fal.lera dels diners, quan sembla que allò que afecta a tots ho decideixen uns pocs. El debat sobre els drets d'uns i altres és tan inacabable com el mateix sentit de la propietat