Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

10 nov. 2011

la tardor d'un vaixell a la deriva


Un tastet dels colors de tardor al massís de Busa per la seva vessant nord, un dels racons de la comarca que queda més ben vestit dels ocres i tornassols.


Amb l'ull viu, la petja de l'home s'hi entreveu a cada pas, i els corriols per tot en donen fe. Les caminades populars i la seva estima pel país recuperen la fresa que, tanmateix, conserva la bellesa d'allò perdut, que va ser, i que ara és d'una altra manera. El silenci irromp, el pensament calla, l'ànima xerra.





...la font de les Cases Baixes, casa Llobeta i el seu cà guardià, el camí travesser que talla l'obaga fins a Traserra, l'obac i la fullaraca roja de la fageda testimoni d'antics boscos, de les més meridionals dels Prepirineus... ja som un, amb la muntanya. La canal de Casa Vila i el camí carener fins al cim del massís o Serrat de Cogul. El pla de Busa als peus i on precipitar-se també. La roca del Mitdia. Els crits de desànim dels presoners del Capolatell, que encara es deixen sentir. Seiem. Una bona estona. Temptats de prendre el vol. Reculem sense ganes de marxar per creuar el bosc de Casa Vila sota l'aguait de les feres. Per trobar el pas del Grau de l'Areny i amb un glop d'emoció a les seves baumes, empetitits, tornar al fons de vall a l'hora baixa.. El batec que no hi cap.






Busa és con un gran vaixell que navega a la deriva enmig d'aquests temps que corren. No hi entén de pintades sota el mal pretext d'una pretesa ruta cultural treta de sota el fullam per fer caler fàcil. Els maquis, sempre discrets, ja n''haguessin pelat la cresta de tant oportunisme. No tot s'hi val a base de pot d'esprai. No hi ha estima ni respecte, ni es pot fer valdre l'estima ni el respecte pel territori, embrutint allò que a més ni es conex. Nouvinguts cremats haurieu de ser a la foguera. A voltes em costa respirar, ara que l'onatge m'envesteix amb força per tots cantons i excuses plenes de soroll i fum.




El perer de l'era de Traserres encara dóna els seus fruits. Fins i tot són prou dolces per deixar-se mossegar sense haver-ne de fer únicament melmelada. Al fons, la gran xemeneia. Fa pensar quan en Josep Mª Torras i en Josep Nubiola la van escalar, l'agost de 1951, atrets per la seva irresistible imatge des del Jardí de ca els piteus. 60 anys! La primera escalada que es coneix a la comarca. Quan a l'era de Traserra encara hi jugava la canalla i tot era ple de vida. Tan preuada quan sembla que vulgui esvair-se. Burletes, d'allò que perviu, però que fa tan mal quan mossega d'aprop.

La humitat, avui ho fa tot moll, ben endins. Ja només ens resta fer el cor fort. I no perdre la fresa.

8 comentaris:

Mingo ha dit...

Uauuuuuuu quines fotos mes xules i la piulada no té desperdici.
Salut i que puguem disfrutar moltes tardors.

joan asin ha dit...

Edu tot un poema de tardor, quins racons!!! que no es perdin.

pass@muntanyes ha dit...

Ei, Edu, quins colors tan fantàstics... ves que no pugem a fer-li un tastet!!
Salut, David

edunz ha dit...

merci, són dies de festa grossa pels follets del bosc. I la llum de tardor, fins i tot amb un cel radiant el blau té un to d'inevitable nostàliga. Recollit.

i David, aquesta mateixa amb dues rodes jo us hi acompanyo, tot i que segur m'hauré de baixar de l'andròmina molt més que vosaltres.

abraçades

Gatsaule ha dit...

Genials les fotos, Edu! Quin país tan bonic que tenim!!

Anònim ha dit...

M'ha agradat tornar a veure de prop racons que he trepitjat força i que em demostren que puc ser lliure.
Com que sóc un devot de la toponímia, et diré que el bastió més visible de la primera foto és en realitat una agulla que té el nom de Cavall Bernat de Busa. No és un nom de nou encuny, sinó que el va recollir en Josep Barberà dels antics estadants de Valielles. Per dalt si pot accedir amb un salt per una gran pedra encastada entre l'agulla i el cingle. Jo hi he saltat tres o quatre vegades i, també hi vaig obrir, des de la base, una via poc recomanable i amb roca molt dolenta per la canal interior (esquerra)amb en Carles Giralt, deu fer ja set o vuit anys. Una altra via molt recomanable d'aquest vessant, a part de la xemeneia Torras-Nubiola, és la via de les Gralles (Xuxe i companyia). Avui res més.
Una abraçada.
Ricard

indretsdescalada ha dit...

Edu és maquissima aquesta zona, merci per ensenyar-nos'la! me la guardo per anar-hi algun dia!

edunz ha dit...

un país preciós, farcit de matissos que les llums de cada estació sembla voler descobrir de nou. Que es fa estimar. I cal defensar davant els qui només volen mal usar-lo.
Aquest dia la boira donava un aspecte tètric a la roca del mitdia, i tot i adivinar-se els capricis de l'orografia només va quedar en això, en adivinça. Ara que celebrem els 60 anys de la primera és un bon moment per escalar-ne totes dues. Tu ja saps que la de les gralles va ser escalada per "equivocació" buscant la primera i en va sortir una altra! l'esperit aventurer no és pot eclipsar, si li dones un petit espai s'escapa sense miraments.
Núria! ho gaudireu, i aprofita per fer-hi alguna escalada al seu vessant sud per arrodonir la visita, no ho dubtis!