Estic acabat, 120m 6bA1 (Riu Lacó, Solsonès)

**

A Riu Lacó racó fantàstic la mateixa paret que sembla curta i poca cosa al principi, amaga tot un pany enorme quan cau sobre la rasa al fons de vall. Estic acabat és l'última línia que fa frontera amb el món desplomat de tornassols esquitxats amb pedaços de calcari del pany dret de la paret. Vies curtes i intenses, i també de llargues, i intenses, en un mateix contrafort.

Enfilem a repetir aquesta bona i recomanable via de l'Axel, oberta en solitari. Traçat sense embuts que pren un diedre vertical apurat a l'esperó que, com un bastió gegant, separa la paret en dos. I ens deixa amb el buit sota els peus i els grans desploms vermells que ressegueixen i allarguen el mur fins a la rasa del fons de vall a la nostra dreta. On també es perd la mirada.

Bona i exigent escalada amb un segon llarg cinc estrelles que pràcticament ens l'haurem de protegir tot (ull al principi, l'escalada no és difícil però la protecció tampoc). Roca de luxe, excepte la primera part de primer llarg i sobretot el final de l'últim llarg on haurem de parar molt de compte amb els blocs de sortida de la paret.

Itinerari de l'Estic acabat

Bona via de les llargues de la paret que completa el repartori amb l'assequible Sufi, la clàssica Sang roja, la mística i molt recomanable per esperits lliures Minotaure i l'acrobàtica i encaixada Dona'n una mica. A totes elles sorprèn un buit que sembla que no pugui ser-hi...

moltbonaescaladafetaidesfetambdostempsambl'aniolidepasambl'axelaraquelaprimaverajadespunta!?

Carnaval Rock, 6c+ 160m (St. Llorenç de Montgai)

**

...ara que és carnaval i tot s'hi val....

Molt bona via a la Paret de l'Ós, de les més bones tot i que difícil, recuperada de l'oblit amb el reequipament de fa uns anys. S'hi han ajustat als graus de la topo original pujant un plus o grau sencer, excepte al pas més difícil que continua amb 6c+ rabiós a morir.. a qui tampoc li faria mal pujar-hi un plus tranquil.lament. Tots els llargs són bons, els dos primers més díficls, i els de sortida. Roca de luxe. Hem enllaçat els dos últims (60m) però quasi que val més la pena fer-los per separat i gaudir-los sense presa. L'últim, de fet, es va afegir de més quan es fa ver el reequipament i està molt ben trobat.

Tot i que equipada, val la pena pujar un semàfor d'aliens, sobretot per protegir l'inici de via fins a caçar el primer bolt i el curt flanqueig del segon llarg que amb l'ubicació nova de les peces ha quedat ben estrany.

La topo del Marmo a l'article del Desnivel ho diu tot i ens posa en antecedents. Grau obligat de 6a+ i 6bAe.

Bon testimoni del by-pass al free on toca escalar entre les peces amb la roca de la bona del sempre encantador racó de "santllors".... on fire! i és que l'activitat oberturista no s'atura en una paret on sembla que ja estava tot fet, a banda de restaurar les clàssiques oblidades. Ens ha semblat veure una línia nova de la que no hem trobat més info, que les creua totes i que a dalt ha de quedar molt a prop de la Terra i Cel... marcada aprox. en groc al croquis de sota.

Itineraris de la també punyent Autopista a l'infierno i la clàssica imprescindible Jordi Andreu

Cordades a la Directa i Ribes Sabaté del Cilindre, i la fisura del final de la via de la Balma ben visible enmig dels contraforts que sembla que vulguin desplomar-se sobre el pantà

Activitatmoltbenfetaidesfetambenflequiundinardeluxacaljaumeianar-nosconeixentaraque, atenció! el sol ja escalfa!

Rases que s'aturen, històries que s'hi amaguen. Una petjada.

**

Amb aquest glaç que s'acaba,

.. tot és aturat. L'aigua, rígida, reté les fulles atrapades al vol. Fins i tot on aconsegueix corre ho fa per embolcallar-se de gel de mil formes, i matisos. S'eixuga, i els còdols amagats a l'estiu respiren l'aire gèlid directament. És un any tan sec. Si fos tot moll, el glaç sobresortiria del seu curs, i n'eixamplaria les parets fins a poder passar-hi tots plegats agafats de la mà. N'estic segur.

Històries que s'hi amaguen, darrer al fullam, als arbres caiguts o dempeus, als corriols que amb nas i finor s'endevinen per tot, d'una terra habitada, refugi de "Emboscats. Memòria d'una geografia secreta" Preciós reportatge fet amb molta cura per la televisió pública catalana que si us podeu donar l'estona de seguir-lo, explica moltes coses. De la comarca i de tans llocs. De tants boscos que hem de creuar per arribar a la vertical, i sobrevolar-los, i veurè més enllà. D'un sentiment conservador que també ha fet conservar la mateixa terra tal i com era per tants segles, fins al dia d'avui. Una terra intensa. A voltes tan freda. Però tan bella.

La teva petja ja no trencarà més la pinassa sota la catedral dels arbres gegants que han vist passar mil i una històries camí de Santa Isanta. I tanmateix, les vistes des de la paret de la Bruixa seran les mateixes. Per descansar-hi el pensament i sentir la presència, també d'aquells que deixen emprempta, una vegada més. Horitzó enllà.

El glaç, que, aturat, també és mou. Arreu.

Pic de la Coma de Varilles, 2.758m BES2S3 (Vall de Ransol, Andorra)

**

Enmig d'aquestes onades de fred i molt fred que ja acaben, enfilem a buscar aquest fàcil ascens i descens i un dels més agraïts de les valls andorranes. Curt, ràpid, i molt estètic amb una verticalitat que sembla que no pugui ser-hi.

Les nevades han deixat la vessant nord dels Pirineus una mica més recuperades del blanc escàs d'aquest any, però a la nostra banda només han emblanquinat una mica la divisòria, i les muntanyes de segona línia ni s'han assabentat d'aquest episodi. Tans dies de vent, han fet la resta. Vaja, que no ha canviat massa el panorama respecte la visita a la mateixa vall fa un parell de setmanes.

Sobre l'estat de la neu, molt treballada pel vent, i només algun tramet al bosc una mica solta. Compactada fàcil d'esquiar i també pols endurida encartronada de difícil esquiar, i als llocs més ventats amb la crosta vella sortint.

Neu continua i abundant des de l'aparcament front la Font de la Conxa. L'itinerari d'ascens el fem per la vessant O de la serra pel camí d'estiu (marques grogues als arbres) i evident fins al cim. En el descens ens obrim una mica més per enganxar el torrent del riu dels planells amb molt bona neu endurida i que et baixa directament a l'aparcament. En conjunt, molt menys neu que quan vam visita la punta oest del mateix cim.. quins temps... piulada i plànol.

Les condicions meteo, molt dures. Temperatures gèlides i vent moderat amb cops forts al cim... sensació tèrmica molt bèstia, -30º segons els models. Són dies on no pots errar-la. La capacitat de sobreviure a l'estona que poden trigar a venir en un rescat, són les que són.

El butlletí d'allaus marcava risc 3 a totes les orientacions i cotes... ho vam trobar tot prou estable, parant més compte a les zones de més acumulacions fàcils d'interpretar.

BonaesquiadaventuradevalentsfetaidesfatambenPepzwinggienVíctor