**
A Riu Lacó racó fantàstic la mateixa paret que sembla curta i poca cosa al principi, amaga tot un pany enorme quan cau sobre la rasa al fons de vall. Estic acabat és l'última línia que fa frontera amb el món desplomat de tornassols esquitxats amb pedaços de calcari del pany dret de la paret. Vies curtes i intenses, i també de llargues, i intenses, en un mateix contrafort.
Enfilem a repetir aquesta bona i recomanable via de l'Axel, oberta en solitari. Traçat sense embuts que pren un diedre vertical apurat a l'esperó que, com un bastió gegant, separa la paret en dos. I ens deixa amb el buit sota els peus i els grans desploms vermells que ressegueixen i allarguen el mur fins a la rasa del fons de vall a la nostra dreta. On també es perd la mirada.
Bona i exigent escalada amb un segon llarg cinc estrelles que pràcticament ens l'haurem de protegir tot (ull al principi, l'escalada no és difícil però la protecció tampoc). Roca de luxe, excepte la primera part de primer llarg i sobretot el final de l'últim llarg on haurem de parar molt de compte amb els blocs de sortida de la paret.
Itinerari de l'Estic acabat
Bona via de les llargues de la paret que completa el repartori amb l'assequible Sufi, la clàssica Sang roja, la mística i molt recomanable per esperits lliures Minotaure i l'acrobàtica i encaixada Dona'n una mica. A totes elles sorprèn un buit que sembla que no pugui ser-hi...
moltbonaescaladafetaidesfetambdostempsambl'aniolidepasambl'axelaraquelaprimaverajadespunta!?
4 comentaris:
El pitjor d'aquesta paret tan magnífica, és la carretera per anar-hi.....
ara rai que han asfaltat la pista que des del cap del Pla baixa a la rasa i et deixa al peu de paret en poca estona..
Aixo no ho sabia, i ho fa molt més interessant si no cal anar per la carretera de Cambrils. Ara entenc perquè hi vas tan sovint, a part de que ell lloc és collonut!
s'ha de prendre el trencall a esquerra davant una gran masia poc abans d'arribar al restaurant. Al cap de poc agafar el trencall a dretes que baixa per l'obaga. Més avall, abans de creuar el riu, NO agafar un trencall que marca Junyent, també asfaltat de fa poc i que ens portaria a les gàbies d'ocells. Creuat el riu i passat el mas d'Orrit en seguida ja es veurà la paret i poc abans d'arribar-hi deixar l'asfalt i fer 200m de pista en bon estat fins a la creu on s'aparca...
s'hi ha guanyat molt. Abans sense asfaltar també es passava bé igualment..
Publica un comentari a l'entrada