**
Amb aquesta calor es pot veure com la neu es mou, terra endins, aigües avall, cel enllà...
L'ascens al pico Royo, de la mateix manera que amb la Punta Literola és una possibilitat d'allargar la visita a la també allargassada vall de Remuñe que a aquestes alçades del final de la temporada, haurem de remuntar fins al pla de l'ibonet de Remuñe per trobar-hi la neu.
Caldrà matinar i la millor combinació d'orientacions fa que el descens recomanat un cop a l'aresta de Remuñe sigui per la normal. Amb la isozero més baixa, aquest dia continua pels núvols a 4.000m, es pot plantejar la baixada directa. La de la canal del mig que rep el sol des de primera hora, probablement ja la trobarem massa transformada, si més no en el seu tram superior.
Des del cim del Pico Royo mirant a l'Oest amb el circ del Portillón als peus
Des de l'aresta de Remuñe amb la carena del Pico Royo entre els dos portals
Sobre l'estat de la neu, calço a 2.200 aprox. i ja continua fins al cim del pico Royo. Regel just però suficient (amb esquís! que a peu aquests dies ha de ser bastant agònic).
L'itinerari s'arrodoneix amb l'ascens a l'amable aresta de Remuñe des d'on podem fer el cim del mateix nom o baixar des de qualsevol punta intermitja. A comptar la pèrdua de cota al portal de Remuñe fins al pla de l'ibón blanco de Literola però sense treure pells. L'ascens al Royo el fem amb esquís per la pala central, amb unes últimes llaçades una mica forçades si trobem la neu dura (una alternativa és arribar-se al collado superior de Literola i per l'aresta fer de pas la Tuca de Literola (3.004m!) però l'accés al collado també és ben dreta). La piràmide superior és mantinguda sobre els 20º.
Els desnivell acumulat positiu és de 1.700m aprox. si ens quedem a la punta intermitja de l'aresta de Remuñe.
El balcó de Remuñe, on s'hi poden penjar els peus i jugar amb el buit.. i a l'aresta del Maupàs
Horitzons amplíssims que fan marxar els pensaments sense retorn...Neus que deixen de ser-hi, per tornar amb un nou hivern. O potser no acaben de marxar mai del tot! quan les penses, en la teranyina de la nostàlgia o, millor, quan als vèrtex nus dels cims sota el cel d'estiu nous descensos apareixen per toT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada