**
Estant assentat al capdamunt de qualsevol de les agulles de St. Benet no costa imaginar-se el terreny de joc que va ser el lloc per tota aquella colla de precursors, 30-40-50-60 anys ençà, .. i apa, anar resseguint les línies més lògiques i elegants de cada una d'elles. Aquesta és una molt bona via, preciosa, reequipada o restaurada o la semàntica que li vingui de gust a cadascú,... ja fa temps, on hi trobarem com a ingredient d'un bon plat servit a taula; traçat més que lògic, roca molt bona, fissures sanejades, assegurances originals combinades amb alguns espits, reunions reforçades amb espits... flaires d'una clàssica no matisada en excés per lluents parabolts i, de postres, que a més es pot passar en lliure de cap a cap sense ser un superbow.
Al blog curós i ben servit de l'Eduard s'hi troba la topo i tota la info d'accés i descens. O la topo de traç fi i matís encara més fi del Dani i la seva rehivindicació de les essències, amb la variant d'entrada directa que no ens ha semblat que fes falta. Per mi el grau obligat no passa de V+, i al 6b del tercer llarg potser porta un plus però com desploma se li ha caigut, o potser no, tan fa. De material jo recomano: semàfor d'aliens, càmalots fins l'1. I opcional joc simple de tascons. Els claus són molt opcionals, però si que llavors toca fer una tiradeta sobre flotants sense ser massa difícil ni gens exposat.
A St. Benet, a voltes, també el silenci irromp. I tot pren un caire, si cap, més irreal. Montserrat, una muntanya que si no tinguéssim l'oportunitat de veure tan sovint, seria de mirades molt més geloses.. quin regal poder gaudir d'un espectacle tan gran i tan aprop. I lluny, alhora.
Ben visible, l'homònima CerdàPokorski de l'Elefant.. ves que has de fer, puges una agulla, veus una línia davant, i tornes per escalar-la... quins temps aquells on l'asfalt acabava a la ciutat de Manresa
La vessant est del cavall on s'intueix la fissura per on passeja l'AngladaGuillamón..
També els graffitis busquen el seu lloc, que no toca... però hi ha tantes coses que no toquen al massís.. magrejat per tot. Sort de la vertical de les parets, que sinó fora accessible per tot. Encara que alguns ho intentin a base de foradar i ja està. A Montserrat, i a tants llocs.
Activitatmoltbenfetaidesfetambl'Eduardundiaquelaplujanos'hapresentatilesllumsnetesdecolorshohanacabatenvaïntot, ffins i tot l'ànima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada