**
..a l'Avedoga d'Alons el temps s'hi ha aturat, però la seva petja, continua el seu curs. L'aleta de tauró com l'anomenen al lloc trenca l'horitzó des d'una bona banda de l'alt Pallars Jussà o el baix Pallars Sobirà, i el mateix Prepirineu que s'arriba fins als Esplovins.. es veu des de tants llocs! atalaia d'un territori despoblat o poc poblat, auster, sec cap al sud, que fou poblat pels ibers, i molts més.
I en canvi la seva obaga amaga una avetosa! d'aquí en ve el nom. Ara ja només queden uns pocs testimonis d'una terra desforestada, conreada, pasturada i ara embardissada... tanques els ulls, i si, t'imagines la petja del temps passar... i potser l'avetosa arribarà a tornar al lloc. Així el mediterrani de les parets de St. Gerbàs es veurà sorprès per l'ofenós i opac verd del sotabosc d'una avetosa només sortir de la vertical. Entre karts de formes impossibles. El mateix contrast que les ovelles transhumants es trobaven al Portús, estret com per poder-les passar una a una i comptar-les. I que fins i tot aquí s'hi arriben els bolts a fer-ne esportives d'un llarg i prou!
A l'Avedoga d'Alons el temps s'hi ha aturat, però la seva petja, continua el seu curs.
La tarda vespre s'allarga al xiringito de Viu de Llevata, on la platja no li cal.
També les arestes de les muntanyes que fan la vall de Manyenet, s'endevinen en blanc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada