Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

26 nov. 2012

Ciclades, fang i l'exquisita toponímia del lloc al Montsec de Meià (Noguera)

**

Ciclades per terrenys de verticals i roca perfecte.. amb aquestes estribacions que als Prepirineus remunten suaus pel nord per caure en sec, al sud. En sec, d'aquí al nom, i no pas a la manca d'aigua com es pot pensar, m'expliquen. Parets a dojo. I  en canvi, també ciclables!? .. ens deixem portar de la mà d'uns grans coneixedors de la Noguera i autors del llibre Noguera, 17 excurions en BTT, per recórrer aquesta línia impossible al Montsec de Meià.


L'itinerari es trobar ben explicat al seu blog. Aquest cop tenim els cotxes repartits. Sortim de la pista que arrenca a l'entremaliada carretera que passat Vilanova de Meià s'arriba fins a Tremp, poc abans de l'Hostal Roig, i acabarem el recorregut a Artesa de Segre. Arranquem seguint la pista que menaria al Tossal de la Torreta, el cim més alt d'aquesta banda, a 1.676m. Aquest dia passat per aigua i boira o escurcem prenent un desviament que ens porta més directes, al cim del Puig Ramader. D'aquí comença un preciós descens i prou tècnic pel camí empedrat, pel camí ramader, i és que segurament és fàcil pensar que feien passar el bestiar per aquest punt en la transhumància, evitant el congost riu que travessa el Pas Nou, on sense l'aplanda de la carretera, no fora fàcil passar.


(Fotos: DavidGuiu)

L'itinerari continua de baixada cap a Sta. Maria de Meià, Gàrzola, i al collet passat Can Santolari remuntem la Serra Grossa per tornar a precipitar-nos als plans de St. Pere que, ara si, ja ens arriben a Artesa. La boira pixanera ja fa estona que es pluja i de la maca. I pel camí, fart de fang, salts, patinades i alguns rovellons per la tapeta del capvespre. 

Una sortida molt bona, que amb 'llum de dia' i sense boires haurà de ser espectacular.. trobant un pas ben elegant entre els contraforts del Montsec, la muntanya que cau en sec. 

 (FotoD: DG)

La visita a la Noguera s'allarga el dia següent per visitar els turons als volts d'Artesa i una bona cargolada a la llauna marca de les terres de Lleida, boníssim!





Activitatmoltbenfetaidesfetamblacollacilceradel'anioldavidl'olgal'ignasil'oriol.. el dia que algú es va deixar l'aixeta oberta i el cel va regar el que la terra demanava...

4 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Tot un luxe gaudir d'aquestes contrades amb tan bons coneixedors, ah i bona l'enfangada, la BTT sense fang no seria el mateix....

edunz ha dit...

i tant! i si, aquell dia fins i tot les bici van acabar a la rentadora.. i alhora, aquell gaudi de canalles, juganers, quan embrutar-se era divertit

Anònim ha dit...

'Digos' que sí... quin gaudi treure a passejar el nen que encara portem dins (i esperem que per molt temps).
Salut,
Pass@muntanyes
P.S. gràcies per la publi :-)

edunz ha dit...

tota publi és poca que és una maravella la manera que teniu d'apropar-vos a la muntanya i, encara més, compartir-la; en directa, en piulades, en guies...

ara també, a posar cera als esquís!