G.E.M, 150m 6a+ (Plec de la Vinya Nova, Montserrat)

**

Aquesta és una bona via entaforada als Plecs de la Vinya Nova, aquella muralla tan ben imaginada on cada vegada que circules per la sud se t'hi van els ulls. 

La via fou oberta per T. Sánchez, E. Domènech i J.Escofet l'any 2003. Està equipada de cap a cap i té quatre llargs de V (45m) , V+ (35m), V+ (15m), 6a+ (35m) i 6a+ (20m). El segon i tercer es poden enllaçar, prescindint de xapar la reunió i seguint recta amunt. El quart és de placa, preciós. Roca de luxe!!!

Via molt equipada, algun tram sobrequipat i tot, i gens obligada, només un passet de Vè a l'inici del segon llarg. I, ..una llàstima!? i és que aquest segon llarg recórrer al seu tram superior una fissura vertical boníssima de punta a punta, on podem passar amb friends i tascons al gust. Val la pena escalar-la amb flotants i prescindir els bolts gratuïts. Preveure els càmalots fins al 2 repetint algun de mitjà i els aliens.

Ara a l'hivern a tenir en compte que fins cap allà les 12h no li toca el sol a la paret i a partir de les 3 torna a l'ombra. Als ràpels el sol aguanta una mica més.

L'accés és l'habitual de la Vinya Nova i la via es troba just a l'esquerra de la Urquizo-Olmo, allà on cauen els ràpels a plom, i a la dreta de la Stress (bona via també). Hi ha un parabolt visible protegint una panxa (per cert, de mal xapar, amb un cordino podem muntar un pont de roca a sota, o usar una baga pels arbres del cantó) de la variant de IV (o algo més) d'entrada. Pel descens, carenem amunt uns 50m fins a trobar els ràpels per l'UO on en farem tres i les bambes a peu de via si volem.

Bonica via doncs, per arrodonir una escalada senzilla a la sud. 

Un apunt però sobre els Plecs. Les cabres cada dia deuen ser més abundants perquè estan desmuntant la paret i el peu de via o la canal dels Plecs s'està posant cada vegada més perillosa. Elles volten per la vessant de davant, i els rocs cauen des de molt amunt, i molts, al peu de les vies. Aneu molt amb compte. Aquest dia vam patir veritables desprendiments, mirant d'estar el mínim temps a la canal. Idem pel descens quan vens de l'aresta Ribas, per exemple... mantenir el casc sobre el cap no és mala idea.

Escaladamoltbenfetaidesfetambl'enric i un aire que sense ser fred del tot ja t'espavila bastant

I per l'amic de Badalona, el dia següent se'ns tira el temps a sobre entre imprevistos gens previstos varis i no continuem l'escalada, on haurem de tornar-hi.