*
Escalem aquesta xemeneia de la Miranda de la Portella per continuar per la CADE i sortir per dalt. Una línia clàssica que ressegueix una clàssica xemeneia de Montserrat, amb passos de diedre, empotrament, mig off-with i una mica de tot per aconseguir passar en lliure, sobretot el primer llarg bastant més difícil que el segon (6b? i sobre roca no sempre bona).
Són dos llargs curts, però diria que amb 60m s'arriba a enllaçar. També els dos últims de la CADE es poden enllaçar, així que amb dos llargs llargs, s'escala aquesta agulla tan evident que emmarca el coll de la Portella. Per amortitzar la visita també és pot rapelar un cop feta la via des de la instal.lació de l'Espurneta i escalar aquesta, tot i que la CADE segueix sent la més recomanable de totes.. i és que la lògica d'una clàssica no té comparació.
Sobre el material, em comenten que a la via el mateix oberturista li ha afegit bolts. El tema és que ara queda equipada malgrat la facilitat d'equipar la xemeneia. La via ha passat de l'original VA2 a un actual VAe. Podem pujar un semàfor d'aliens si volem i el C2 el vam posar perquè el dúiem però totalment opcional. Si portem aquest últim segurament també el farem anar al sostre final de la CADE.
clàssicaescaladad'aquestaclàssicaquehadeixatdeser-hoambl'eduard, un dia que les pluges matineres ens despisten del repte gros... aigua que no deixa de caure!
2 comentaris:
Quina pena que sigui Ae. Jo la recordo prou maca i correcta.
escalades perdues, 'robades', potser algú penses que guanyades, quan més aviat malaguanyades
...sabia greu passar per allà i no poder trobar-ho com era
Publica un comentari a l'entrada