**
Bona via illenca de traçat elegant i senzill tot seguint l'esperó esquerra del gran amfiteatre que orientat al sud, fa caure a plom la muntanya de Sa Gúbia. La proximitat a la ciutat de Palma la fa molt bona opció per les arribades i marxades de l'illa. Llàstima no tenir info de l'obertua.. o si! gràcies al comentari d'en Girbén (excel.lent!): Oberta per J. González, A. Gregorio i F. Garcia del grup Alhabalda l'1 d'octubre de 1971.
Adjunto la topo tunejada del llibre d'en Soldevila de les 100 millors de Catalunya (amb permís de les Balears), amb el material que hi hem trobat (amb seguretat, expansions afegides). Em enllaçat alguns llargs i de material hem passat amb els aliens i algun friend mitjà.
Adjunto la topo tunejada del llibre d'en Soldevila de les 100 millors de Catalunya (amb permís de les Balears), amb el material que hi hem trobat (amb seguretat, expansions afegides). Em enllaçat alguns llargs i de material hem passat amb els aliens i algun friend mitjà.
Pel descens hem sortit per dalt, seguint la senzilla carena i fent la llarga i plaent baixada pel nord entre camps d'oliveres i terrasses de pedra seca que són una obra d'art, ambdues coses. .... una escalada senzilla, que es fa agradable per ella mateixa.
L'accés l'hem fet com diu el llibre, des del restaurant Penasso a l'entrada de Bunyola, agafem el trencall de la carretera evident i el seguim passant trencalls fins a trobar el torrent, estret, on agafem el camí que ens porta directa a la paret. Aquí a l'illa, el pas camp a través com tenim a Catalunya, no funciona, .. tot és ballat, així que els rius, són un pas natural.
escaladamoltbenfetaidesfetamblaSandra...i els aire calmosos de ses illes, pentinades per tot de Mediterrani
4 comentaris:
Santa memòria... A les pàgines 19 i 20 del nº 674 de la revista Muntanya (agost de 1974), hi trobaràs una bonica ressenya de Sa Gúbia amb les dades de la seva primera (quelcom important de saber i que no s'acostuma a considerar).
Això aquí:
http://biblioteca.cec.cat/documents/CE_Catalunya/Hemeroteca/Muntanya/1974/MUNT_1974_08_0674.pdf
genial apunt i referència, luxe de memòria. Si, aquesta informació no s'hauria de perdre mai. A més, m'has fet adonar de dos accents cabdals que també havia desconsiderat barroerament... moltes gràcies
Bones, em dic Tomàs Mut i som de Mallorca. Fa il·lusió veure que Mallorca també atreu a gent que no cerca precisament el clàssic turisme de sol i platge que malauradament hem de patir.
Vaig conèixer el teu blog gràcies al Ricard Darder. Precisament aquests dies és a Mallorca acompanyat de l'Adrià. Acaben d'obrir una espectacular via al la Serra del Cavall Bernat de Pollença, supós que ja et contarà...
Bé però a part d'això sols volia afegir una petita anécdota que Adolfo Gregorio va contar al seu recent estrenat llibre sobre aquesta via. L'any 71, alguns autors l'han qualificat com l'any de l'envestida d'Adolfo,es pot qualificar com l'inici de tot això a la nostra illa (un quants anys enderrerits de la resta com gairebé sempre), doncs en aquest any va protagonitzar l'obertura d'un parell de vies emblemàtiques de la nostra geografía. Va liderar aquestes escalades amb els Albahida, un grup local. Aquests eren tres Fede, Xibi i Julio.L'aresta de sa Gúbia la tenien ullada de feia temps, ja que en els seus trajectes amb el tren cap a Sóller era ben visible. Hi havien d'anar els quatre, però l'atracció d'aquesta bella aresta els va enlluernar tant que no pogueren resistir-se a anar-hi. Ho feren un dia en què Xibi treballava. Quan es va enterar que hi havien anat sense ell, va agafar un cabreig monumental. Aquesta petita anécdota sobre aquest recorregut està recollit dins el llibre que t'he comentat.
Em sap greu haver-m extés tant, sols dir-te que em feis una enveja molt sana amb les vostres ascencions.
Salut i fins aviat!!!
Tomàs Mut.
Moltes gràcies Tomàs per aquestes descripcions del fets i històries de les escalades a l'illa. Aquesta aresta des de la finestra del tren devia ser una veritable temptació, no m'estranya el cabreig però tampoc caure-hi! En Ricard i l'Adrià segur que n'han fet alguna de grossa, .. a mi se'm marxaven els ulls a tots els grans espadats de la serra tramuntana, sembla que hi ha tan per fer! calen més visites.
Aprofito per demanar-te si hi ha cap projecte d'editar una guia amb les vies clàssiques, la informació és tan escassa! a vegades ja va bé per preservar-ho tot plegat, .. però com a altres illes, de l'esportiva el que vulguis, xo de clàssica ben poquet. I és un lloc genial pel terreny d'aventura amb aquesta roca tan fantàstica i de fàcil autoprotecció
Potser podem coincidir en una propera visita a l'illa, i aquí sempre seràs benvingut per compartir les que faci falta
bones escalades!
Publica un comentari a l'entrada