***
Enllestim l'escalada d'aquest pany monolític i rabiosament vertical primer que després continua més fàcil i que tot ell defineix un diedre de cap a peus.. emmarcat amb el gran sostre a mode de gran visera de la part superior que et demana anar a dretes si o si (ull, que el sostre dóna per això i més.. ).
Aquesta és una escalada punyent del lloc, on a algun punt tocarà fer el pas vertical però amb el bolt no lluny del tot, i on tomba al tercer llarg caldrà omplir el forats a base de tricams i totems per passar assegurats. Ombra fins al migdia i sol la resta de la jornada.
Un itinerari en homenatge a la bona música del so de Califòrnia, guitarres que marxen amunt i segueixen sonant i donant la benvinguda a tants i tants racons que són fets per torrar-se amb vistes al mar...
I no és menys, que aquest és el pany de la muralla sud que més sap allargar el sol i la seva posta, per quedar-te'n atrapat.
BenbonaescaladamoltbenfetaidesfetamblaTxellielJordi i un bon tram d'obertura en solitari que no ho és tant..
2 comentaris:
quina pintakaaa! vinga gastu aquí...
l'Armand deu tenir en tinter tremolant, ja...! hahaha
fins aviat, retroenganyem-nos i acabem la llàgrima, va ;)
Adrià
línia molt bona! i equipadota si, tieso de nassus, els bous ja direu si surt en lliure! només li toca una repassadeta a l'últim llarg, allò de podar la savina per passar-hi millor :))
i si... la llàgrima ja clama! em d'estar al cas que amb tanta primavera ofenosa no plori massa.. el solet que s'imposa la setmana vinent farà feina, ens diem maco!
Publica un comentari a l'entrada