rocaineu: A l'Anglada-Muñoz de l'Agulla del Corb (St. Honorat)

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

22 d’oct. 2020

A l'Anglada-Muñoz de l'Agulla del Corb (St. Honorat)

reprene'm xino xano la vertical i gaudint de la pausa que t'ofereix el rovell d'allò antic, molt antic. Amb la visita a l'Anasazi a la mateixa agulla vam conèixer l'existència d'aquesta "normal", oberta ni més ni menys que fa més de 50 anys per en J.M. Anglada i en J. Muñoz, la tardor de 1968.

I és que aquí la tardor també avança, i alguns burils (sobretot de l'original) sembla que vulguin caure al proper cop d'aire. Aquell dia i amb el llibre de'n Picazo (foto a sobre) no vam saber reconèixer el traçat de l'original, que va uns 4 metres a l'esquerra de la variant directa que et trobes a la vertical del ràpel. La variant continua recta allà a on comença el flanqueig de l'original (IV, sense res, un buril lluent marca l'inici de la directa i indica a on separar-se'n).

L'orginal té algun tram en lliure allà a on és fàcil però en conjunt es pot passar amb Ae. La directa és un AoAe de dalt a baix. Excepte a l'inici, roca discreta a trams dolenta, sobretot a l'original. Orientació O ambdues quedant a l'ombra de la paret d'enfront, ull els dies freds.

Ja al seu dia vam pensar que una restauració no li aniria malament. Ara que ha quedat tot més clar, la variant directa pot anar fent, està molt equipada i no estan tan malament (amb burils "nous" intercalats). En canvi l'original te peces al limit, i junt amb la qualitat de la roca ho posa més difícil per passar en lliure de primer (algun totem per reforçar hi cap). De segon les vam fer les dues en lliure, V+ clàssic, potser algun passet de 6a, molt puntual.

Per accedir al coll hi ha dues cordes velles, encara prou dignes. De la via es rapela des d'un bon tronc amb prou cordinos.

Sant Honorat sempre tan fantàstic, ... fàcil imaginar-se les visites al lloc d'aquells temps, quan encara devia ser possible trobar l'escalfor d'alguna carbonera recent, bestiar per tot i els camins de bast tranistats amb alforges.