***
Aquesta és una ben bona línia directa que ressegueix el pany llarg de fantasia envoltant de formes que es deformen entre el vol dels voltors, el crit de les gralles i els cèrvols, i el cant del gamarús quan se't fa l'hora dels cardonins. Valls de verd immens que sembla voler menjar-se les parets, que amb el seu roig crocant i gris compacte li barra els peus, a plom. Tot cau a plom aquí.
Junt amb la Llepa-roques també recent i la fantasiosa i ben recomanable Minotaure que de la mà de'n Ricard i l'Armand va aventurar-se a enfilar entre protuberàncies dalinianes o gaudinianes, L'hora dels cardonins es fa el seu lloc, homenatge a les fornades d'escaladors que ho han deixat tot tant net i polit, i les que venen garantint un relleu d'aventura i grau punyent.
La via te de tot, d'escalada d'aventura i a on gaudirem d'un ambient de parapent. Manca alliberar algun tram humà a on la roca no ajuda i que en una propera repe sanejarem una mica. El bastió final de sortida directa és una altra història, el penúltim de grau astronauta en lliure al seu tram mig. I el grau buit als peus.
tes...nit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada