***
Petites vies que són un u per dos en realitat; de passada al repetir la Petit gest a la que li afegim un pont de roca, escalem la xemeneia per la seva vessant oposada, quedant una minúscula via maca igualment, la Gest petit.
Per la paret on s'adossa l'agulla es veu que se li pot donar continuitat per un diedre prou maco que arriba fins al capdamunt, i n'obro el Cant de l'òliba, l'únic so que irromp el silenci del seu vol, .. que tan bona companyia fa.
Dues petites propostes per anar ampliant el repartori de les bones escalades a l'ombra a l'estiu pel lloc, i d'escalada neta. Roca de la bona i no tan bona del lloc.
...el mateix que forma part del cant dels ocells, tan buscat els dies tristos...
boniquesisenzillescaladesdelloc, moltbenfetaidesfetaicompartidamblaMarta... llums de tarda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada