***
A la muntanya del Tarbésou...
allà on sembla que el temps s'hagi aturat. I tot reposa amb una serenó que a tants racons també sembla perduda
allà on sembla que el temps s'hagi aturat. I tot reposa amb una serenó que a tants racons també sembla perduda
Amb la benvinguda sentida d'aprop
(corre amic! recuperat aviat de les cames, també la muntanya et troba a faltar)
Afanyat, aixeca el vol, segueix cada línia, no en perdis detall, i estigues atent. No és el mateix horitzó un gran miratge? d'allò de nosaltres mateixos on fixem la mirada. Per fer-lo realitat.
Aixecat. I comença el descens sense tocar de peus a terra. A vol d'ocell. Fins a la propera vall. I descoberta d'allò que no coneixies, i és teu. Per compartir.
Preciosa esquiada amb neu estable arreu tot i parar compte a les possibles plaques als llocs més evidents (aquesta orientació SE). Neu només transformada a les vessants més assolellades. En alçada bons gruixos però sortint de les pistes de Mitjanés ja justeja. Com un ganivet, la darrera nevada es queda a poca distància, a les muntanyes veïnes. D'aquest dia u d'un nou any que comença.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada