Via del Xuxe, 75m 6a (Font Ferrera, Solsonès)

Escalada en lliure exigent a l'inici de l'L1 (Foto:EduPlana)

Via imprescindible dels amants de les xemeneies i l’escalada en díedre, de la bonica i tranquil·la escola de Font Ferrera, una de les perles del Solsonès

Topo i escalant l'L1 (Foto:EP)

Enfilem a repetir la via del Xuxe, oberta fa més de 20 anys sota l'encanteri de la Paret de la Bruixa, on s'amaguen alguns dels millors itineraris de la zona. El mateix Xuxe (Josep Mª Cases, pioner de l’escalada a la comarca), n’ha fet el reequipament, afegint un parell d’assegurances del traçat original. El resultat, una via amb dos únics llargs, però prou intensos, on quedarem ben servits d’una escalada franca i preciosa, terreny de l'aventura.

Contrallums i perfils al sostre de l'L1 i entrant a la xemeneia del mateix llarg (Foto:EP)

Després de superar un inici prou explosiu i de passos tècnics de més aviat 6a+, el tram de xemeneia del primer llarg fàcil ens traslladarà a les escalades de Montserrat o de Riglos (amb certa habilitat ens podrem assegurar amb els aliens, opcional). El segon llarg el podem iniciar en off-with o sortint-nos a la placa de la dreta on tindrem bona presa però tiba més. En tot cas, un segon llarg, que anirem escalant sense pressa, descobrint les preses per vèncer passos atlètics i prou mantinguts.

Escalant en lliure l'inici de l'L1 i a la sortida de l'off-with del segon (Foto:JosepMªCases)

Des de la penúltima savina podem rapelar la via (preveure cordino, es tracta de la R original) però surt més a compte seguir escalant fins a la següent savina per a muntar-hi reunió (compte amb la llastra, la podem flanquejar per la dreta) i sortir a peu.

Bona activitat per una tarda d'estiu, quan la via ja queda a l'ombra.

El racó de Font Ferrera, converses i llums del capvespre... (Foto:EP)

Un luxe d’activitat feta i compartida amb en Xuxe i en Joan Medina, un altre pioner cardoní, el 10/07/08

Topo de la Civis-Genís 150m D (Dent dels Cabirols, Pedraforca)

La cara N del Pedraforca, amb la Dent dels Cabirols a l'esquerra, el diedre del Gat, la paret del Calderer on hi ha les vies més continues i el cim del Pollegó superior més a la dreta (Foto:EduPlana)

Adjunto topo actualitzada d'aquesta bonica, senzilla i elegant via de la Dent dels Cabirols. La repetim pràcticament el mateix dia del 40è aniversari de la seva obertura. Roca molt bona en general (les repeticions fan la seva feina) i no tant polida com la de la veïna via del Guarda, de traçat també lògic i directa però més exigent.

Topo i aproximació (Foto:XescoMas)

No vam fer-ho però possibilitat d'enllaçar l'L2 i l'L3 sense massa dificultat. L'itinerari és lògic i fàcil de seguir, sempre pel terreny més fàcil. L'únic punt on dóna peu a encigalar-se és a l'L2 en cas que continuem amunt per la fissura passat el primer desplom (trobem un pont de roca). Cal flanquejar a l'esquerra a la caça d'un espit per entrar a una xemenia a l'esquerra, que després encara superarem sortint a l'esperó també a l'esquerra. En definitiva, un llarg preciós i ben aeri. Com la via mateixa.

Inici de l'L2 i escalant l'L3 (Foto:XM)

Escalant el curt tercer llarg, que pot enllaçar-se amb el segon (Foto:EP)

Inici i final del penúltim llarg (Foto:XM i EP)

Escalant l'últim llarg (Foto:XM i EP)

Inici i final del segon ràpel (Foto:XM i EP)

...nuvolades del capvespres.... (Foto:EP)

Activitat molt ben feta i desfeta amb en XescoMas el 5/07/08

La neu, balanç de la temporada 2007-2008

Gruixos de fins a 180cm a la rasa de l'Escura (orientació OE) del massís del Port del Comte, a finals d'abril d'aquest any (Foto:EduPlana)

Interessants histogrames del nivell d'innivació dels Pirineus d'aquesta temporada. S'hi constata el fluix inici de temporada amb valors molt per sota la mitja dels darrers 30 anys i un final, en canvi, amb valors per sobre. Els gruixos màxims s'han donat tard, durant el mesos de març i abril.

Totes les estacions reflecteixen els episodis de calor dels mesos de gener-febrer i març. Degut a les poques hores d'insolació es veu com no tenen un efecte molt notori sobre el gruix, tot i que quan més tard, més acceleren la fusió, fins i tot amb temperatures inferiors (el descens del gruix de neu és superior a l'episodi de calor de mitjans de març que al de finals de febrer, tot i ser més accentuat aquest últim).

Excepte al Canigó, la resta d'observatoris recullen les fortes nevades des de finals de març i abril especialment. També s'aprecien les aportacions del més de maig i fins i tot juny!, tot i que ja són molt més minses. A finals d'abril i principis de maig, però, van haver dos episodis de calor que van fer disminuir considerablement els gruixos, tot i que van poder mantenir-se amb les aportacions posteriors i les temperatures baixes per l'època del més de maig. Aquestes 'baixes' temperatures és mantenen fins a mitjans de juny, concretament la nit del 13 de juny al 14 es dona la darrera nevada dels Pirineus a cotes inferior als 2.500m (3-5cm). A partir d'aquest data, finalment s'instal.la l'estiu a la serralada, i la fusió s'accelera, fent desaparèixer gruixos de neu de més d'un metre en quinze dies.

La zona central dels Pirineus (estacions d'Ardien i Maupàs) són les que recullen els gruixos més grans, amb valors propers als 2 metres al mes d'abril (valors prou habituals altres anys però en ple hivern). El Canigó en canvi no va aconseguir estabilitzar el mantell en tot l'any, sent segurament el massís que s'ha quedat amb valors més minsos de tota la serralada comparat amb les mitjana (els episodis de març, abril i maig van ser sobretot aportacions de borrasques atlàntiques o amb vents del SO i O).

L'ubicació de les estacions es correspon a : Canigou: Canigó / Port d'Aula: zona de Montgarri / Maupàs: zona de Benasc / Lac d'Ardiden: zona de Gavarnie

Histogrames de les estacions meteorològiques distribuïdes pel pirineu francès. A l'apartat de Meteo del blog hi ha els enllaços dels observatoris (Font: meteofrance.com)

Al web de pisterhors.com trobem l'informe sobre el balanç de la neu per la temporada 2007-2008 a Europa. Als Alps també han gaudit d'un final de temporada amb gruixos per damunt de la mitjana, però, a diferència dels Pirineus el nivell d'innivació durant l'hivern ha estat bo o i fins i tot superior a la mitja en determinats moments.

Histograma de la temporada als Pirineus amb uns valors a partir de l'abril per sobre de la mitjana (Font: Pistehors.com)

Les valls d'Arcalís després de les fortes nevades del mes d'abril. Baixant del Fontblanca el 19/04/08 (Foto:EP)

De l'informe destaca també la relació que estableix entre l'elevada accidentalitat de finals de temporada i els gruixos extraordinaris de neu. Només als Pirineus, durant el més de juny hi han hagut accidents mortals a Gavarnie (4 de juny, dos excursionistes són interceptats per una purga natural), l'Estaragne (22 de juny, una esquiadora és interceptada per una purga provocada per un altre esquiador) o Goriz (30 de juny, un excursionista cau dins una esquerda entre la roca i la neu). A la ruta normal del Montblanc, el 17 de juny es dóna el 'primer accident mortal de la temporada ... d'estiu!?' també degut a un allau de neu recent (...o darrer de la temporada d'hivern?),

En tot cas, neus d'un hivern tardorenc, en ple estiu, que han generat importants allaus de fusió, o purgues naturals o induïdes de dimensions considerables que fàcilment es desprenien sobre el mantell (és habitual que les nevades de final de temporada generin cornises que al desprendre's provoquin importants allaus de fusió. Tot i ser relativament 'lents', el seu recorregut pot ser considerable i interceptar fatalment tot allò que hi hagi pel camí).

Foto esquerra: Allau provocats per la caiguda de cornises al cim del Tempestats. Els dies anteriors havia nevat de nord, generant les cornises. Concretament, la purga de la dreta va caure a les hores centrals del dia 29/04/06, hores després de que diversos esquiadors haguessin fet servir aquest itinerari per pujar al cim. (Foto:EP)
Foto dreta: Allaus de fusió a la glacera de l'Aneto. Els de l'esquerra són provocats per la caiguda de cornises, el primer es va produir el 29/05/08. L'allau de la dreta, en canvi, sembla provocat per les traçades d'uns esquiadors possiblement de baixada, o potser unes traces de pujada de la tarda. D'aquest últim destaca el seu abast tot i tenir un origen tant puntual i 'innocent'. (Foto:EP)

Algunes fotos per comparar els gruixos de neu d'aquest any amb els de la temporada 2006. En aquest final de temporada ha destacat sobretot les fortes acumulacions de neu. En canvi, la cota s'ha mantingut similar o lleugerament inferior a la d'altres anys (per la combinació de la fusió i, sobretot, les pluges típiques de primavera que podien estar acumulant neu a cotes altes i, alhora, 'rentar' la neu a cotes baixes), però allà on començava la neu, els gruixos eren molt més elevats.

Un mantell extraordinària que ha permès gaudir d'esquiades fins a les portes del juliol, en un final d'any inèdit.

Paso de Caballo dels Ballibierna, foto del 30 de maig de 2006 i 7 de juny de 2008 (Foto:EP)

El barranc de l'Aigüeta de Remuñe, el 2 de juny de 2006 i el 29 de juny de 2008 (Foto:EP i MarinaGay)

El Cabirulés i collado inferior de Literola, el 27 de maig de 2006 i el 14 de juny de 2008 (Foto:EP)

Vies d'escalada a la Paret Bucòlica (Alt Urgell)

La cinglera dels Esplovins vista des de la Serra de les Canals, amb la paret Bucòlica al la dreta de la imatge caient sobre les aigües del pantà d'Oliana (Foto:EduPlana)

La Paret Bucòlica és una de les moltes perles de l'Alt Urgell. És la darrera paret de la cinglera dels Esplovins, d'alçada discreta comparat amb l'extensa tàpia que l'envolta, però prou intensa i farcida de propostes per a tots els gustos.

Itineraris

En total són 25 itineraris, 13 de clàssics i 12 de tall esportiu. L'activitat oberturista no cessa, i només aquest darrer any 2008 s'han afegit El salt de la Lluna, i les agosarades propostes d'en Miquel Blanco i cia, La dosi, Es reparteixen galetes, Esnifat al magnesi (d'aquesta no apareix l'itinerari al croquis, però entre pel Diedre dels desconeguts i passa per l'esquerra del díedre de la Casas-Pajarito, en total 140m 6b) i la Mikel White. La Kfa REM (equipada per dalt pels urgellencs), la Terra de dinosaures (2007) i l'Anís del Mono (2009) són les darreres propostes de les vies esportives i la Terra, una de les més assequible i de tall d'iniciació de tot el repertori.

De les vies clàssiques, la "clàssica" és l'Olaya. És una llàstima però que altres itineraris hi passin a prop o pràcticament l'eclipsin en el seu tram mig com fa la Terra de dinosaures. Una proposta que demana cert compromís és la Susekiu, però que no defraudarà. També molt bona el Diedre CERN. Manca acabar L'oblit al passat, que vam començar un dia que no tocava: directa, dura i obligada. La gran diagonal sembla que té forces trams de roca trancada, però l'itinerari és més que evident! Aquestes dues últimes són testimonis del pas d'escaladors solsonins per aquesta paret, ben acostumats a la roca discreta. La Casas-Pajarito és la que sembla que té un traçat menys interessant, junt amb l'Asdrúbal. Una que tampoc està malament però ja per a col.leccionistes del lloc és la Greenpeace.

De les vies equipades destaca especialment la Bàlsam del tigre, ja de l'any 95 i que form part de selecte grup de les 100 millors vies de Catalunya de'n Soldevila (ed. Desnivel). Per continuar amb les del pany esquerra de la paret on trobem la millor roca, destacant la Pedra de tartera i la Pas d'estrés (aquesta del 97). Vies testimoni de la intensa activitat dels escaladors locals Ramon, Franc, Marcel, Xavi..etc. A aquest enllaç trobeu info de les vies esportives del pany esquerra.

La situació de la paret és evident, deixant la C14 i prenent la carretera vella a la dreta si pugem des d'Oliana abans del túnel que la travessa. A uns 200m tenim un primer punt on deixar el cotxe que ens permet l'accés a les vies pel camí fresat i fitat (marques vermelles) que puja pel barranc de l'esquerra de la paret. També hi ha l'opció de deixar el cotxe una mica més enllà, a peu de paret, si anem a buscar els itineraris de la dreta. El descens normalment el farem caminant per l'esquerra de la paret (seguint l'aresta fins a trobar una fita a l'inici de la feixa que baixa en diagonal), tot i que també es pot baixar per la dreta però és més perdedor (en aquest cas, es passarà per davant la zona esportiva de l'Obaga Negra).

Com tot el prepirineu que mira al sud, a la tardor-hivern i primavera gaudirem de grans dies per escalar. A l'estiu ens tocarà matinar de valent (a partir de les 9 ja li toca el sol) o esperar a la tarda, quan a les 16h la paret queda a l'ombra.

A gaudir-les!

Escalant l'espectacular tercer llarg de la Bàlsam del Tigre i topo de L'oblit del passat (Foto:EP)

Topos de Es reparteixen galetes i La dosi


La Mikel White i escalant la trepidant Susekiu (Foto:EP)

Pas d'Estrés, 200m 6b+ (Paret Bucòlica, Alt Urgell)

..buscant ombres a l'estiu...

A l'esquerra de la Paret Bucòlica podem trobar diversos itineraris equipats amb grau no obligat, prou interessants i de roca de molt bona qualitat, feina bàsicament dels escaladors urgellencs. L'última aportació del repertori és la Pedra de Tartera (2006), i tot i ser la darrera, és potser la que presenta un traçat més interessant i mantingut, però totes quatre són força similars. Totes són ràpides, i se'n poden repetir més d'una fàcilment.

Localització de les vies, i topos del blog d'en Xavi on trobarem més info de les vies

Enfilem la Pas d'Estrés (topo onaclimb), activitat ràpida de tarda aprofitant l'ombra que a l'estiu s'instal.la a la paret a partir de les 16h. Enllacem els llargs de dos en dos amb corda de 70m, sortint-nos tres interessants tirades prou mantingudes. Unes 20 cintes per enllaçar, tot i que només ens faran falta a l'L3+L4. La resta de duets els passarem bé amb 15 cintes si deixem d'assegurar-nos en algun dels trams fàcils. Com diu el nom de la via, el grau dels llargs de 6b en amunt els hi dona passos de bloc, que és poden superar amb V+/Ao. El grau obligat deu rondar el 6a, bàsicament a les plaques de l'L2.

L'accés i descens el farem a peu, seguint un camí fresat i amb marques vermelles.

Bona opció per les tardes d'estiu doncs.

Finalitzant l'L2 (Foto:EduPlana)


Inici de l'L3 (Foto:EP)


Darrera placa acabant la via (Foto:EP)


Fi de festa i l'esperó per on discorre la via Ploramiques del Remi Brascó i cia oberta el maig del 2006 (Foto:EP)

Activitat feta el 4/07/08 amb l'Oriol Sala