***
Ben bona via de la nord Montserratina de preciós itinerari que retalla el pany ben bé pel mig. L'únic peatge
de l'Ae del tram central queda sobradament compensat per l'elegància de la
resta i la bellesa del seu final aeri. D'afegitó, el boníssim segon llarg i l'espectacular penúltim de
cinc estrelles, dels bons bons de la muralla nord que aquí es fa oest.
Si no fos perquè la "restauració" (bolts a les reunions i alternats a les tirades) està feta només fins a l'R3 seria una via del tot recomanable. D'allà en amunt, només trobarem burils, alguns amb un estat bastant dubtós, el que li afegeix compromís a l'escalada (confiar amb ells com a "assegurances" ja és cosa de cadascú).
Valdria la pena fer-li pocs retocs mínims, per allò de minimitzar els canvis; només faria falta afegir un bolt a l'inici de l'Ae del penúltim llarg, un altre a l'última reunió, i un a l'inici de l'Ae de l'últim llarg. I, de regal, un clau abans del bolt del segon llarg donaria més esma per continuar en lliure fins a la reunió.
Afegeixo la topo del Ferran i cia del deliciós fòrum Caranorte que fou punt de trobada d'info actualitza, on l'he "tunejat" amb material que hi vam trobar. No he marcat els tacs del penúltim llarg, inservibles. L'Edu ja completarà una bona topo al seu lloc web. El pas llarg d'A1 del tercer llarg es pot resoldre amb un ganxo ample, un tricam gros o segurament un tótem lila o verd. El flanqueig després de l'R3 no és pot protegir (només a l'ínici amb un totem líla o verd). D'aquesta R es pot marxar cap a la Ven-Suri-Ven (bolt i buril). Claus no calen.
La via fou oberta pels bons dels Barrufets; Remi Bresco, Pere Roca i Albert Gómez, l'any 79.
En definitiva, una molt bona via, dura i atlètica que et deixa ben servit, i que si anem farcit de flotants repetint els números grans al gust del nivell de cadascú podrem gaudir del gest compensant el rovell del ferro o l'estovament de la lignina.
escaladautènticadelanordidelstempsquecorrienmoltbenfetaidesfetambl'Edu... amb l'aire que passa sota els peus i fa pessigolles al nas.
