Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

3 d’oct. 2008

Més sobre la proposta de regulació de l'escalada a la Noguera i el sud de l'Alt Urgell


El vol d'un voltor amb la serra de Vilamala i les parets de Canalda i el Llop Blanc al fons (Foto:XescoMas)

La ràpida reacció del col.lectiu d'escaladors vers l'esborrany que va circular de regulació de l'escalada a la Noguera i zones de l'Alt Urgell ha donat els seus fruits, i finalment les explicacions han arribat de la mà dels serveis territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Per una banda, es constata que el document era tan sols això, un esborrany (això no treu però que del tot inacceptable, costa d'entendre que es pretengui el consens amb un document de partida tant radical) i, per l'altra, que ja hi ha un procés de participació endegat referent al tema on, entre altres, "il.lustres" escaladors com en Jordi Marmolejo i l'Albert Cortés, que en si mateix són una garantia de criteri i coneixement, hi estan participant.

Explicacions que ja s'haguessin pugut donar amb la publicació del document, però també és veritat que s'hagués perdut la oportunitat de descobrir la ràpida capacitat de reacció del col.lectiu que s'ha demostrat.


Entre altres, també es constata:

* com la manca d'informació desperta manca de credibilitat i desconfiances. Possiblement la pròpia FEEC hagués pugut tenir un paper molt més actiu amb tot això, i potser aquesta experiència serveixi per replantejar un model que millori la manera de fer arribar la informació al col.lectiu i obrir nous sistemes de participació.

* el caràcter aparentment aleatori de les propostes del DMAH, subjectes al criteri aparentment aleatori del tècnic corresponent, fet que resta credibilitat a les propostes del propi Departament.

* l'enorme potencial creatiu del col.lectiu d'escaladors, una munió de persones amb una gran diversitat d'experiències professionals i personals que sumades són garantia d'arguments en pro d'una escalada compatible amb la conservació del medi natural i que poden enfortir la capacitat de negociació i movilització del propi col.lectiu, menys dispers del que sembla si més no amb temes tan clars. El repte és com integrar aquest potencial en els procesos de participació que vehicula, i segurament és qui millor pot fer-ho, la FEEC.

Adjunto l'escrit tramès avui pel director dels serveis territorials del DMAH de Lleida a la FEEC.

De mentres, iniciatives que s'han endegat arrel de tot plegat com la de crear un cens d'escaladors, o mantenir una reunió sobre el tema a la seu de FEEC estant en curs. Seguirem informant...

Salut i bones escalades!


**********
Senyors,

Us comuniquem la següent nota informativa envers la proposta de regulació de l'escalada en espais d'interès natural a Lleida:

En el darrers dies s'ha copsat a través de diferents pàgines web i publicacions especialitzades en escalada l'interès i el debat generat dins d'aquest col·lectiu envers la iniciativa endegada enguany (2008) pels Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge a Lleida referent a la regulació de l'escalada als espais naturals de la Noguera i sud de l'Alt Urgell.

Ara bé, les informacions aparegudes fins a la data i l'interès suscitat per aquest tema tenen una base totalment errònia ja que es fonamenten, i fins i tot en fan difusió, en una proposta de regulació que encara no ha estat aprovada i que ni tant sols està redactada.

La realitat és que actualment els SSTT del DMAH conjuntament amb diferents entitats estan treballant per elaborar una proposta de regulació, amb tot el consens possible, i que en aquest moments encara s'està en un punt molt inicial d'aquest treball.

Val la pena, però, fer una mica a d'història:

L'interès en regular la pràctica de l'escalada ve a partir del marc normatiu que dóna l'article 6 del Decret 148/1992, de 9 de juny (DOGC núm. 1618, de 13 de juliol de 1992) el qual estableix que per a la pràctica de l'escalada en espais d'interès natural, reserves naturals de fauna salvatge, reserves nacionals de caça i zones de caça controlada es requereix una autorització prèvia del gestor de l'espai. Aquest article, així mateix, estableix que l'administració gestora d'aquests espais podrà determinar les àrees i els períodes en que aquesta activitat es pugui dur a terme sense autorització.

La proposta dels SSTT de Lleida només pretén cercar una regulació beneficiosa i que doni seguretat als escaladors/es envers el contingut del Decret 148/1992, tot delimitant els àmbits i els períodes en que la pràctica de l'escalada no requereixi autorització dels òrgans gestors dels espais. L'interès que ha mogut a fer aquesta proposta no és, en cap cas, el de prohibir l'activitat de l'escalada ni molt menys sinó assolir un document que tingui el màxim de consens possible amb el món excursionista en general i amb el col·lectiu de l'escalada en particular.

És per això que l'Àrea de Medi Natural dels SSTT del DMAiH a Lleida va convocar, en data 6 de maig de 2008, a diferents entitats excursionistes, a la seu del Centre Excursionista de Lleida per tal d'informar-los de la iniciativa endegada amb la finalitat de regular l'escalada en aquests indrets.

La convocatòria de la reunió es feia amb el següent text: "... voldríem tenir una reunió amb vostès per tal d'informar-los de les propostes de regulació de l'escalada i de les mesures per al seu control. La nostra voluntat és que en la definició d'aquestes mesures s'hi pugui tenir la col·laboració de les entitats excursionistes del territori així com facilitar la màxima informació amb l'objecte que la seva aplicació es faci amb el major consens possible i amb la voluntat de fer possible la compatibilitat de l'escalada amb la conservació de la fauna".

A aquesta reunió hi van assistir representants del Centre Excursionista de Lleida, com a amfitrió, de la FEEC i de la vegueria territorial de la FEEC, de la Societat d'Amics de Muntanya de Tremp, de l'Associació d'Escalada Sostenible i dels Serveis Territorials Departament de Medi Ambient i Habitatge.

En aquesta reunió i, com a punt de partida per al debat, es va lliurar als assistents el primer esborrany del document Regulació de l'escalada a les serres de la comarca de la Noguera i sud de l'Alt Urgell tot fent l'observació que es tractava d'un estudi tècnic, que s'havia d'anar polint i que es lliurava a tots els assistents per a que en fessin la seva anàlisi i presentessin esmenes, propostes i comentaris en posteriors reunions. A primer cop el comentari general va ser que l'esborrany establia uns criteris de regulació molt amplis i que calia fitar les limitacions en zones molt més concretes i definides. Aquest esborrany es va trametre per correu electrònic als assistents a la reunió amb l'objectiu de facilitar la màxima informació tal com constava a la convocatòria.

En data 10 de juny de 2008 es va dur a terme una segona reunió a la seu del Centre Excursionista de Lleida amb la presència de representants del Centre Excursionista de Lleida, de la FEEC i de la seva vegueria territorial, de l'Associació d'Escalada Sostenible, del Centre Excursionista de Balaguer i dels Serveis Territorials Departament de Medi Ambient i Habitatge. En aquest reunió es va constatar que el contingut de l'esborrany presentat en l'anterior reunió anomenat Regulació de l'escalada a les serres de la comarca de la Noguera i sud de l'Alt Urgell no era compartit pel col·lectiu escalador, per massa ampli i generalista, i que s'havia de plantejar la proposta de regulació de l'escalada en sectors més concrets on es pogués fer un treball de delimitació més fi, gairebé a nivell de vies d'escalada.

A partir d'aquest reconeixement es va acordar començar a treballar en l'elaboració d'una proposta pilot de regulació cenyida a l'àmbit del Mont-roig i serres adjacents per un grup de treball petit (més operatiu) amb la participació de representats de la FEEC l'Associació d'Escalada Sostenible, del Centre Excursionista de Balaguer i dels Serveis Territorials Departament de Medi Ambient i Habitatge. Tot i això, no es tancava la possibilitat de participar a altres entitats en aquest grup de treball. També es va acordar en aquesta reunió que els SS.TT farien un dossier informatiu amb la cartografia i fotografies de les zones d'escalada de l'àmbit escollit per a presentar-lo als membres de la comissió com a material informatiu per a treballar la proposta.

Els Serveis Territorials estan treballant en la confecció d'aquest dossier informatiu que es presentarà a la propera convocatòria del grup de treball que es preveu dur a terme durant la segona quinzena d'octubre d'enguany.

Lleida, 3 d'octubre de 2008

Joan Farré Viladrich
Director dels SSTT a Lleida
Departament de Medi Ambient i Habitatge

*********

30 de set. 2008

Llibres: Cassin. Érase una vez el sexto grado, de G.Livianos



George Livianos, 1987. Cassin. Érase una vez el sexto grado. Rodés Edicions sRoC. 199 pàgines.

La Walker...


no es el título de este capítulo. Una banalidad así para una expedición como aquella, para el acontecimiento que fue, sería imperdonable. No habiéndome podido decidir, propongo al lector los títulos siguientes. Él escogerá.


EL INVENCIBLE

RICCARDO EL MAGNÍFICO

RICCARDISSIMO

EL MONUMENTO

EL SEÑOR WALKER”


Així comença l’inci del capítol desè, el dedicat a l’expedició culminant (el punt més àlgid del que el propi Livianos defineix com la “la cima de la curva”) de l’extraordinari alpinista que va ser Riccardo Cassin. Una obra consagrada a les seves fites alpinístiques (en un temps quan la paraula escalador encara no existia), des dels seus inicis a la Gringa on, amb l’escalada a la Corna di Medale ja constata que “no hi ha alpinisme sense voluntat”, fins els grans reptes de la Cima Ovest de les Dolomites, el Pizzo Badile, la nord de les Grans Jorasses, o la primera ascensió al Mont McKinley.


De narració devota, sovint farcida d’ironies, el consagrat alpinista George Livianos, aprenent i amic del “maestro”, repassa cronològicament la vida alpinística de’n Riccardo Cassin, amb un nivell de detall vivencial que fàcilment et trasllada a cada una de les escalades. Les paraules sovint s’atropellen les unes a les altres, com quan el cap va més ràpid que les mans alhora de traduir en paraules allò que vols explicar, aquella intensitat amb la que vols transmetre els fets.


(Foto:FondazioneCassin)


Tanmateix, una molt bona lectura que inclou reflexions plenament vigents sobre els conceptes de l’aventura, la voluntat, l’equipament i els graus, massa sovint adaptada al gust segons sigui l’abast i compromís del repte de cadascú. Una obra testimonial de l’essència primera de l’alpinisme i de l’escalada.


“Grazie, signor Riccardo!” i bona lectura!


29 de set. 2008

Via Ploramiques, 240m MD+ (Cingles de Tasenglar, Espluvins - Oliana)



Amb vistes a la vall d'Organyà amb, d'esquerra a dreta, la serra de Montanisell, Coll de Nargó, Narieda Sud i fins i tot s'aprecia el Roc Galliner (Foto:EduPlana)

Clàssica sense pretensions, recorrer un prou definit esperó que marca el límit entre el Cingles de Tasenglar i la Paret Bucòlica, les últimes estribacions del congost dels Espluvins. De les darreres aportacions al congost, és una via oberta l'any 2006, i jo que li tenia l'ull posat a l'esperó!

Adjunto topo i croquis de l'itinerari per dues vegades, amb dues perspectives.


Topo i escalant el primer llarg, a l'alçada del clau (Foto:ErnestSalcedo)

Sobre la topo només afegir que per trobar el peu de via, un cop ens trobem al camí de descens de la Bucòlica a la base de la paret cal remuntar uns 30m a l'esquerra fins la base d'un prou definit esperó. S'hi ens hi fixem hi veurem el clau de l'L1, (molts claus de la via són vells) en una fissura després d'un tram de roca dubtosa (compte!). La primera i segona R, dues marcades savines, també ens ajuden a situar-nos a la vertical de la via.


Escalant l'L3 (Foto:EP)

De material passem amb joc d'aliens, alguns pocs tascons (prescindible) i un cámalot del 2 per l'últim llarg, bastant imprescindible. Unes 12 cintes màxim. Graus ajustats en els trams "fàcils", especialment l'entrada a l'R2 on deu ser més aviat V+. Pasem en lliure l'A1, perfectament equipat amb espits. Deu quedar en 6a+/6b, això últim més per la roca dubtosa que una altra motiu. L'itinerari és poc repetit i el rocam ho demostra a trams. Tot i així, excepte l'L1 i l'L5, escalada prou continua, en terreny d'aventura, que permet recorrer un pany fins ara inexplorat. I on segurament és descobreix l'únic itinerari que hi cap. Es segon i tercer llarg poden enllaçar-se amb una mica d'habilitat amb les cordes. Al quart llarg hi trobarem una R intermitja que al nostre gust no cal. A més a un dels espits no li recolza bé la xapa a la roca, vés a saber.... Solet fins cap a allà les 15h.


Al tram d'A1 o 6a+ (Foto:EP)


Visió frontal de l'itinerari des del camí de pujada i escalant l'últim llarg (Foto:ES)

L'accés el farem des del pàrquing de la Paret Bucòlica amb forta pujada per la rasa de l'esquerra fins al peu de via (30'). El descens seguirem una fresa dèbil però suficient que ens portarà a la vall de l'Obaga Negra on sortirem a la carretera per desfer després 200m fins a trobar l'aparcament.


Itinerari vist des del camí de descens de la Bucòlica i noves obertures que s'estan cohent a la zona (Foto:EP)

Bona i tranquil.la activitat feta amb l'Ernest Salcedo el 27/09/08

28 de set. 2008

La Chica sin Voz, 95m 6b (Cap del Ras, Montsec)


De baixada de qualsevol de les vies del Cap del Ras i poc abans d'arribar a la pista passem a tocar per una agulla desdibuixada, on hi ha divers
os itineraris esportius recents. Entre les clàssiques, s'amaga la Chica sin Voz, reequipada amb bolts. Bona via.


Itinerari i topo de la via

El peu de via el marca un pont de roca (a l'esquerra hi ha una cabreta blanca pintada a la roca d'una altra via). Adjunto l'itinerari i la topo del loro. De la topo a tenir en compte que el primer clau no hi és, i ens haurem d'assegurar una fissura vertical fins al primer bolt amb passos obligats (cámalot del 2 i alien groc). El reequipament de la via ha adreçat el primer i segon llarg. Ara l'entrada a l'R1 es fa per l'esquerra (i el grau d'aquest llarg serà 6a). I el segon llarg, ha deixat de ser 6c però més aviat 6b que el 6a que marca la topo. El darrer llarg interessant per estar desequipat, amb una entrada vertical sobre roca excel.lent, que dóna que pensar sobre com podriia ser l'escalada de moltes de les vies de Vilanova de Meia si fossin semiequipades.

Activitat feta per tancar un llarg cap de setmana per terres de Lleida amb en Marc Busquets el 21/09/08

Alkaid, 165m A16a (Cap del Ras, Montsec)

Aprofitem la visita al Montsec per tancar el cap de setmana amb un parell de vies al Cap del Ras. L'Alkaid és un bonic itinerari, dels poc repetits però que prou val la pena. N'adjunto topo i la trobarem just a l'esquerra de la repetida Redrum (farem servir el mateix accés, en un aparcament evident - fita - a la vertical de les vies).

Té una mica de tot, un primer llarg d'artificial amb una entrada on farem un pas d'espatlla o penjant-nos d'un alien gris, un segon llarg, l'únic desequipat, on només trobarem dos claus sota el sostre al tram del flanqueig (nosaltres ens els vam saltar), el tercer i quart que vam enlleçar seguint la topo del llibre de Montsec Oeste però que val més la pena fer-los per separat per gaudir-los millor, i un darrer d'escalada d'adherència també ben maca.


Croquis de la Alkaid

El descens el fem per la feixa, que ens deixarà una mica separats de l'aparcament del cotxe. Una altre opció serà utilitzar els ràpels d'alguna de les vies que ens trobem a la feixa i que coneguem.

Activitat feta amb en Marc Busquets el 21/09/08

26 de set. 2008

Diedre Audoubert, 375m V+A1 (Montrebei, Paret de Catalunya)


Afegeixo la topo amb el material actualitzat d'aquesta clàssica de Montrebei, amb tots els ingredients de l'escola. Bonica escalda, prou exigent, amb passos atlètics i no sempre sobre bona roca. Tot i que li "falta" pati, l'escalada és prou mantinguda amb tots els llargs amanits de compromís i bellesa.



Topo de la via i la paret de Catalunya des del prat (Foto:EduPlana)

També adunto part de la piulada del Marc sobre la via del fòrum del Centre Alpinista Capmany

"Segons en Castellet (topo) aquesta darrera tirada és l'única difícl.A mi em vàren semblar totes per l'estil:típiques xemeneis i díedres atlètics montrebeians,amb poques assegurançes,roca acceptable peró a trams més dubtosa.Si que n'hi ha alguna de més putilla peró en general tots els llargs ténen lo seu.Aquest darrer que comentava en Castellet no em va semblar pas el més dur.Si que és dels més drets peró està força clavat.El material fixe que hauria d'haver-hi a la paret no coincidia massa amb la ressenya de'n Castellet.Un estil de les Xemeneies del Corb peró sense el mític off wide (com collons s'escriu?).
La via en si no és perdedora perquè va pel díedre i a més la roca està prou gastada com per orientar una miqueta i algun forat de pitonatge també ens ajudarà.En algun moment si que la via surt del díedre per tornar-hi més tard i molaria una bona ressenya per guiar-se,la de'n Luichy potser és més encertada que la de'n Castellet en quant a traçat peró també es força genèrica."

Acabant el croquis vam veure una topo feta d'en Ferran Caranorte de la via. Igualment l'hem enllestida i publicada, ja que hi havia bastant material del que vam trobar que no apareixia. S'indiquen les reunions tal i com vam fer-les nosaltres, que vam empalmar un parell de llargs per dues vegades sense dificultats.

Activitat feta fins al fnal amb en Marc Busquets el 20/09/08