Mossegada al Port del Comte amb la "Volta dels Tres Cims" inclosa

***

Entrant al bosc esclarissat de la pala NO de la Tossa Pelada (Foto:GuillemAmorós)

Amb un pessic no n'hi ha prou. El bloqueig de l'anticicló de las Azores a l'atituds nord està permetent l'entrada successiva de borrasques atlàntiques (algunes deriven en llevantades), que a banda de limitar els dies d'activitat, ens està deixant unes estampes als Prepirineus poc habituals, de les que s'han d'anar a gaudir amb la boca ben oberta, i els sentits que ni que vulguin acaben a flor de pell. Enfilem a la cerca del mig metre de neu pols caiguda la nit de diumenge a dilluns, i ens posem les botes!

Traces al descens del Tossal d'Estivella (Foto:EduPlana)

Sobre l'itinerari, enfilem a fer la "Volta dels Tres Cims" però aquest cop des de la zona del restaurant La Genciana, o l'antic golf, el futur parc d'apartaments (a veure si la crisi fa replantejar el projecte). Al plànol s'indica la pujada al Tossal d'Estivella per la costa Dreta i el descens del Pedró dels Quatre Batlles passant pel Vulturó, que és l'itinerari més complert. Nosaltres però vam seguir les pistes tant de pujada (a partir del pàrquing de l'Estivella) com de baixada (anant a buscar l'enllaç que baixa de l'Estivella i seguint fins al Sucre per creuar la carretera i seguir fins al cotxe) per evitar la neu crosta que ja s'ha format en orientacions S i E. El desnivell acumulat deu rondar els 1.350m positius, i la dificultat en cap cas passa d'S2 (si fem el descens del Pedró pel clot de la Vall, a comptar S3)

Itinerari i recuperant la carena per enfilar a la Tossa Pelada (Foto:EP)

Enfilant a la Tossa amb els follets del bosc i amb el Pedraforca fet un pastís (Foto:EP)

L'estat de la neu, pols apalmaçada en general però seca, i realment solta a llocs arraserats. Excel.lent en orientacions N i amb crosta gruixuda a orientacions E-S (dilluns i dimarts el temps ha estat encapotat). Molta quantitat a partir de la cota 2.000m. Només algun lloc puntual percibim alguna tímida placa, però sempre hem buscat pendents inferiors al 20-30º. Endurida (que no glaçada) a zones ventades.

En tot el dia la temperatura es manté sota els zero graus, i tenim vent aponentat moderat/fort fins al migdia, quan afluixa per tornar a apretar al final del dia.

Les obagues del massís que miren a l'Alt Urgell (Foto:EP)

Descens de la Tossa Pelada (Foto:GA)

Modest prepirineu, valls i carenes ja tantes vegades recorregudes... però el vestit blanc de la neu té moltes mudes i cada esquiada és un nou descobriment d'un massís sempre agraït, sempre tan agraït quan a aquesta banda de la muntanya pots gaudir-lo amb sol.litud i complicitat... un gaudi enorme. Irresistible seducció.

Descens de la Tossa Pelada, treient la pols del nas, on trobem la millor neu (Foto:GA)

Idem (Foto:EP i GA)

La irresistible seducció del paisatge femení... (Foto:EP)

Enfilant la rasa que ens mena al Pedró on torna a aprèixer la boira (Foto:GA)

..vol dir la rasa dels Carbassers...

Tremendactivitatmoltbenfetaidesfeta amb en Guillem Amorós el 4/02/09

El Clot de l'Infern (Busa, Solsonès)

Al segon ràpel de la canal (Foto: EduPlana)

Atenció! la repissa de l'últim ràpel se'ns va desprendre quan escalavem la via per dalt un altre dia. Veure aquí condicions.

ACTUALITZACIÓ MARÇ2012: S'han saenjat els blocs enquestats i a més s'ha afegit un bolt a l'entrada de l'R que facilita l'escalada i el ràpel si es va des de dalt. Tot una mica més arregalt doncs..

Ens arribem al Clot de l'Infern de la presó de Busa (més a l'esquerra de la bonica Shangri-là) amb la idea d'escalar-hi l'exotica via de'n Joan Soler i en Jordi Subirà que recorrer el seu interior. Avui que la boira pixanera ha de donar pas a la pluja, quedarem a cobert. Acabem d'espeleologia per l'avenc a la cerca i captura del frontal que s'hi queda a viure. Ja hi tornarem amb menys aigua i ara que ja sabem el camí d'accés.

Entrada de la cova i rapelant a l'avenc (Foto:EP i XescoMas)

Precissament, just a la dreta de la canal d'accés (fora el Clot) hi ha una nova via oberta resseguint unes fissures verticals i desplomades. A veure si els locals saben apuntar de quina es tracta, no en tenia ni idea i té prou bona pinta.

Dins al Clot a l'esquerra de la via que acaba anant a cercar els blocs de dalt, i sortint de l'avenc (Foto:EP)

Plou, a voltes prou fort. Dins el Clot però tot és sec, serà coses de l'infern.. i pel recorregut de la via no hi baixa aigua.

El racó com tans altres d'aquest paisatge feréstec i autèntic no té desperdici. Llàstima que el bonic corriol d'accés des de Casa Llobeta s'ha convertit amb una pista de treta de fusta (apte per 4x4, hi ha un girador a partir del qual anem a cercar el peu de paret i cap a l'O fins a trobar la canal, 15') i que el minse corriol que ressegueix el peu de paret estigui quasi perdut... testimonis d'un territori on l'ordre ja fa dies que dóna pas a l'autarquia!... això si, a cada 100m un pal indicant la ruta de BTT no fos cas que un ciclista tingués la temptació de deixar la pista i tirar barranc avall! Més vaques i menys cartellets pixamandúrries!!!

Al primer ràpel de la canal i el bloc de l'entrada de la canal que ens barra el pas i podem escalar per la dreta (III+) (Foto:RafelIrla i EP)

Activitat fetaperaigua amb en Rafel Irla i el Xesco Mas el 31/1/09

Pessic al Port del Comte i estat de la neu

Enfilo la clàssica al Vulturó des del pàrquing del Sucre (de 14 a 16h), un dels recorreguts més esquiables si hi ha poc temps, amb 600m de desnivell continuus. La idea era veure l'estat del mantell. L'orientació del recorregut és E - S.

Les pales S-SE del Pedró dels Quatre Batlles i la carena que mena a l'Estivella sense cap allau. Foto feta des del cim del Vulturó encara innivat tot i la ventada

Importants plaques de vent fins i tot a llocs relativament poc freqüents, com qualsevol canvi de ressant també a mitja pendent (pista que trenca el barranc, coll de Tancalaporta i a la sortida del bosc abans del torrent que mena al cim), però en general de neu dura i ben assentades (la fussió d'aquests dies ha fet la seva feina. Aquests darrers dos dies segons l'estació meteorològica situada als xalets - 1680m - la temperatura ha estat positiva també a les nits).

Les pales S del Pedró dels Quatre Batlles i a la carena que mena a l'Estivella no s'ha desprès cap allau, i fins i tot s'hi veuen traces recents de pujada i baixada, és a dir que han aguntat. Les sobreacumulacions i les cornises són igualment evidents.

Bona neu sobre un mantell endurit a cotes altes, i la zona del tall al coll de Tancalaporta, amb la crosta de regel coberta per una fina capa de neu pols o al descobert

La neu en general endurida i primavera en vessants S de bon esquiar a cotes altes, amb crosta i més estovada a cotes més baixes, i neu pols pesada en obagues o dins el bosc.

El tram de bosc vist des del coll, amb neu ja encrostada, i penetrant horitzontalment el pal fent certa pressió sota la capa de neu dura

A una zona plana (no afectada per l'orientació) al coll de Tancalaporta (cota 2000m) he fet un 'pseudo-perfil' hi he trobat una primera capa endurida d'uns 3 dits, seguida d'una capa amb certa cohesió però que es trencava fàcilment pressionant amb la roseta del pal, fins una capa més al fons de gobelets sense cap tipus de cohesió ("sal gorda"). Vaja, una capa superdèbil en profunditat (?). Val a dir que l'efecte de fussió de la insolació a aquesta època de l'any a zones planes és mínim, o sigui que en vessants S podria ni existir. La primera capa endurida aguantava el pes amb els esquís posats, però amb tendència a enfosar-se. Sense esquís, les botes la trencaven fins a trobar la neu solta.

La capa superdèbil del fons amb els gobelets ben visibles a simple vista

Amb les properes nevades, tot plegat encara quedarà més enterrat. Si comença plovent, faltarà veure si l'aigua pot atravessar la primera capa endurida.
... i anar fent!

Activitat feta el 30/1/09
Fotos: EduPlana

Cara N del Pedraforca....

.

Passada l'entrada de la canal del Rimbau, poc abans de creuar el bosc i on hauríem de girar a l'esquerra per trobar la via de la Grallera ...poques ganes de deixar la traça (Foto:EduPlana)

.. ens encaminem a la cara N amb la idea d'escalar la via de la Grallera. El massís però està molt innivat, i a la cara N la neu no està transformada, havent més d'un metre de neu pols seca que a trams ens cobreix fins a la cintura. La neu també tapa les cascades de gel, i sobre la roca es presenta solta sensa cap tipus de cohesió. Només trobem neu endurida en antigues restes d'allaus de fussió a la dejecció d'algunes canals i ressalts de roca. Hi havia traça oberta al torrent de la canal del Rimbau que marxava a la dreta i s'acabava passat el bosc.

Primeres llums al refugi i itinerari: En groc la ruta d'aproximació, en taronja el que vam seguir nosaltres ja amb la idea de sortir pel Verdet i en vermell la via (Foto:EP)

Ho deixem corre, i tirem avall. Sobre la via, hi ha una piulada al web del caranorte d'una ascenció hivernal. Es confirma el que ens comenta el guarda del refugi, contrari al que surt publicat al llibre de Guia d'Escalades del massís de Joan Jover (II i I, on diu "No se necesita material de escalada - Ascensión clásica"; la via presenta una primera xenemeia prou difícil i algun pas més aïllat on toca escalar. Sembla que a partir de la rampa de la cova de les gralles fins a l'aresta cimera ja no queden dificultats.

Ja hi tornarem quan el massís ho permeti. En tot cas, l'accés al peu de via l'haurem de fer prenent el torrent que mena de la canal del Rimbau pel camí normal d'ascens pel Verdet, fins al primer contrafort rocós important, on girarem a la dreta i abans de creuar al bosc tornarem a girar a l'esquerra per la primera canalera paral.lela al torrent del Rimbau. El diedre xemeneia del primer llarg és ben visible (veure itinerari).

Avall! massa pendent i neu massa solta i dia amb vent.. mala combinació (Foto:EP)

Al torrent que baixa de la canal del Rimbau (Foto:XescoMas)

Activitat nogensfeta el 18/01/09 amb Rafel Irla i Xesco Mas... per tres vegades en un més que l'estat de la neu no deixa acabar l'activitat... la prudència mana, i que s'allargui l'aventura!

Pessic al Port del Comte i estat de la neu (crosta!)

Ràpida visita al massís ara que entre setmana respira tranquil i a veure què tal es comporta la neu... el front d'aquesta setmana, l'augment de la humitat i la pujada de temperatures (avui divendres ja amb inversió tèrmica) està fent la seva feina, neu encrostada a les solanes i vessants E i O, amb neu pols sense transformar a sota. Només als pendents més obacs i zones de bosc on no hi toca el sol es conserva la neu pols....

....caldrà deixar respirar les muntanyes nevades per unes dies i esperar a que transformi.

I unes imatges de la irresistible seductora bellesa del paisatge nevat...

La canal del Clot de la Vall queda a l'esquerra de la imatge a l'ombra. A la dreta el cim de Pedró dels Quatre Batlles

Itinerari: circular per tastar el descens de la rasa de l'Escura i de la canal del Clot de la Vall (S3). De fet he pujat primer al Pedró des de les pistes per fer la foto, però l'itinerari més recomanable és com ve al plànol. Sobre l'estat de la neu, a l'obaga de la rasa neu pols de bastanta qualitat excepte el tram més proper al fons de la vall. La canal del Clot, ...lleig, només neu pols bona allà on no li toca gens el sol.

Neu pols amb una mica de crosta a l'obaga de la rasa de l'Escura prop del fons de vall. Itinerari sortint del pàrquing de l'Estivella o "plaça Catalunya". Vermell ascens i blau descens. Desnivell positiu acumulat: 800m

Activitat feta el 15/01/09
Fotos: EduPlana

Cap al Pic de Finestrelles des de Llo, 2.829m (Cerdanya)

.

Fantàstica neu... (EduPlana)

Mirem d'arribar-nos al pic de Finestrelles des de Lló, a la cerca de la neu pols que aquests dies ha enfarlopat els pirineus orientals. 1000m de desnivell més o menys continuus amb bona orientació, són els ingredients del banquet. Però l'assumpte se'ns atravaessa.. trobem neu pols molt bona, però en zones ventades, força apalmaçada, i vessants molt carregats. A la cota 2.400m ho hem deixat corre, i una mica més avall, fem el test de l'esquí. Se'ns desmunta una capa de 50cm (formada per vàries capes solapades) molt densa, i en una zona de poca pendent! Mai sabrem si vam fer bé, però sigui com sigui encara vam poder gaudir de 600m de bona baixada sobre un "powder" difícil de trobar als Pirineus orientals!

pols de qualitat.. (Foto:GuillemAmorós)

L'itinerari el comencem des del poble de Llo. Poc abans del poble prendrem la pista asfaltada que ens du a l'entrada de la vall. Ens calcem els esquís a l'inici de la pista, cota 1.350m. Recorrem la llarga pista fins a tocar del refugi de la Culassa. D'allà haurem d'adivinar el camí pel bosc sempre anant a buscar el llom que enfila descarat entre el rec dels Collets i el torrent que mena als Clots de Segre. Per evitar l'accés al coll de Finestrelles per l'embut, podrem seguir pels lloms drets per flanquejar més amunt. En el descens haurem de trobar el punt on creuar el rec dels Collets que ens permeti prendre altre cop el llom que mena al refugi sense perdre cota. El rec dels Collets l'haurem d'evitar ja que és molt congost a la zona baixa.

Mapa de la zona i inici de la vall de Llo (Foto:EP)

I a partir del refugi ens trobem un paisatge farcit de blanc i la màgia inesgotable d'unes vessants sense traces.....

Obrint traça... el profund rec del Collets fa que haguem de seguir pel llom si no volem perdre cota (Foto:EP)

Sobre l'estat de la neu trobem molta neu pols solta a les zones no ventades i algo apalmaçada allà on toca el vent. A 300m de l'aresta cimera ho deixem corre, no veiem clar l'estabilitat del mantell. Fem el test de l'esquí:

* 50cm de neu pols apalmaçada (molt densa) amb 3-4 capes dèbils entre mig (es poden apreciar en la manera de trencar-se el bloc, veure el video).

* Per sota de la capa de lliscament, el mantell estava fràncament endurit en pràcticament tota la seva superfície, excepte una capa poc gruixuda i menys densa a la part inferior (a uns 15cm de la superfície) amb novament neu molt dura fins al terra. Gruix total del mantell entre 150-170cm.

* Dia i hora del test: 12/01/09, 13h. Pendent: 15-20º. En aquest punt li toca el sol entre les 13h i les possiblement 15-16h.

Ones i cornises, que anuncien l'afecte del vent i indiquen les direccions (Foto:EP i EstelFerri)

Les dues capes principals i situació del test (Foto:GA i EP)

Gaudim del descens amb una neu pols increïble fins al refugi, ai si l'haguessim agafat des de dalt!, i continuem esquiant fins al poble sense descalçar-nos... i ens ho passem teta

Descens i divertimentos.. (Foto:EP i GA)

Fortes pendents al darrer tram de bosc abans d'arribar al refugi sobre un coixí enorme de neu pols (Foto:EP)

Activitat moltbenquasifetaidesfeta amb en GuillemAmorós i l'Estel Ferri el 12/01/09