***
bellíssim sortida, .. .on el silenci irromp. Amb la solitud de les valls i les carenes nues de cap petja. El blanc s'imposa, l'ànima s'empetiteix i és fa gran alhora... fins a no cabre-hi en un mateix i sobrevolar-ho tot
Gran jornada d'esquí a la cerca de la fantàstica vessant SW del Tuc de Montaut en bones condicions d'innivació i estabilitat, i és que és un cim que costa trobar-lo
en condicions.
L'
itinerari és molt evident. Arribem per la pista en bon estat fins a l'aparcament del refugi de Fornet on antígament començava la pista d'esquí de fons de Bonavé. Fins ara aquest refugi era lliure però ara l'ajuntament quin n'és el propietari, l'ha arranjat i tancat. D'aquí seguim a peu 500m de pista fins a trobar la indicació del camí de la llibertat que porta al
port de Salau. Seguim la fresa i les marques grogues (en un punt creuarem el barranc de Salau per seguir-lo paral.lel) i poc abans del port ens decantarem a l'esquerra per sota el
Tuc de Portavera fins la carena cimera que ens du al
Tuc de Montaut. El tram final el farem amb els esquís a l'esquena i recomanable resseguir el fil de l'aresta i gaudir de la impressionant vessant N del gran
Mont-roig.
Itinerari (blau ascens, vermell descens) i als punt on deixem el torrent de Salau i ens decantem al nord
Com a curiositat pel camí podrem observar unes torres de pedra a la banda catalana i de ferro a la banda francesa que passen pel port de Salau. Es tracta d'un antic telefèric que van muntar per transportar fusta de la banda catalana a la francesa... "el contracte era per un milió d'arbres", ens expliquen els tècnics que fan el seguiment de l'ós i que ens trobem més tard.
La pujada és una pura delícia. Ens creuem amb els isards, un porc senglar, picots, una banya de cérvol, el vol del trencalòs... nosaltres vam fer una variant de pujada anant a buscar la solana de la Tensió (pel cablejat?).. només per gaudir encara més de les vistes aèries a banda i banda.. travessant boscos molt vells de pi roig, pi negre... de nimfes i follets, contes de fades, grans arbres que han vist passar tantes històries per les seves costes.
Sobre l'estat de la neu, en alçada molt ben transformada de SE a SW, i a totes les orientacions a cotes baixes. Les W i N en alçada s'hi troba crosta i neu granissada de mal esquiar. La forma de la pala i de la cubeta ens permet gaudir de boníssim neu des del principi, fins al final! L'únic que hem de sortir una mica de l'estricte vertical del cim arran de les purgues, que alhora ens donen la confiança de que ja s'ha remogut.
Restes d'activitat allavosa de plaques friables en orientacions N a dojo. Aquest dia preveiem que la vessant NO del Tuc de Geu no es troba en condicions.
De pujada portagem una hora amb la variant d'ascens que fem. Pel fons del barranc haguéssim calçat abans. Al descens, en canvi, resseguint la neu que es manté a l'obaga del barranc de Vinyals ens descalcem a escassos 80m de desnivell de la pista forestal des d'on tornem a peu fins a l'aparcament. A aquestes valls als torrens se'ls anomena barrancs, de drets que baixen i fan baixar-ho tot.
Una gran jornada, d'aquestes que podrien durar una eternitat, ..quina contradicció més bonica, quan amb al neu, tot és efímer... així, l'únic que és etern és sentir la intensitat del moment?
Maravellad'activitatmoltbenfetaidesfetambl'angèlicail'enricel27demarç2012
