Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

26 gen. 2008

Kfa REM, 180m 7a i 6a/Ao (Paret Bucòlica, Alt Urgell)


Passos de placa finets del tram final de l'L1 (Foto:EduPlana)

Enfilem a la bucòlica a fer probablement la primera ascenció a la nova proposta esportiva que atravessa el tram més vertical, directe i mantingut de la paret. La via ha estat oberta des de dalt pels Maneirons, oberturistes infatigables de l'Alt Urgell, i l'única informació que tenim de la via és que falta sanejar-la (cert!), i, del dia de fer la Susekiu (de la que n'aprofita una R, veure entrada) que està cosida de bolts, però a l'estil dels Maneirons (molts però alguns no ben col.locats del tot per passar en lliure). Jo ja havia fet l'L1 (en tope rope) i L2 (obrint) el primer dia que volíem fer la Susekiu (quan ens vam enretirar per falta de temps, material i frontals), dos llargs que ja piquen i que hi havia ganes d'encadenar. I coneixent la paret ja s'adivinava que el tram superior de la via seria el més exigent. Bona activitat doncs per deixar descansar el coco i tibar-li.

Topo de la via own made - graus x confirmar - i en el desplom de l'L3 (Foto:EduPlana)

Ens plantem al parking de la carretera (sobre l'accés, descens de la paret veure l'entrada de la Susekiu) amb la paret banyada en sol però amb la boira al clatell. Ja a l'L2 passem de la primavera a l'hivern, la boira ha pujat i la tenim al damunt. A partir d'aquí els llargs són molt ventats,... rigurós hivern, massa fred per poder-se mirar els passos amb la parsimònia necessaria per encadenar, per poder sentir els dits de les mans i dels peus, per fer desaparèixer el titiriteig de fins a la punta del nas, per tenir la mirada tova. Objectiu frustrat. Avui hi passarem, però d'aquella manera. Luxes de ser capficats.

El resultat: el traçat esportiu més exigent de la Paret, amb un L4 inhumà, que no sabem ni com graduar (del 7b+ al 8è grau???), algun superbou dirà. Aquí va una mica d'interpretació de l'assumpte llarg per llarg:

L1: 6c (un pas de bloc molt exigent) la resta majoritàriament 6a/6a+ potser amb algun passatge de 6b. Val la pena escalfar bé abans de començar l'escalada. Encadenem. Baixat a 6b+
L2: 6c+ (passos de bloc al segon desplom, el gran). La resta 6a+ i potser algun passatge de 6b al primer desplom i al tram superior. Encadenem.
L3: 7a. Superdesplom. Els passos aïllats no passen de 6c però encadenar la seqüència a vista (presses ocultes) ens sembla més a prop del 7a que del 6c+. Curt. Val la pena anar a tope. El passem en lliure amb repossos.
L4: Un primer tram de 6c+ fi i exigent. Un tram intermitg que el passem amb 6a/Ao (diedre babaressa estrany, potser 7b). Un desplom inhumà (vidits invertits de quart de falange) + sortida plaquera compacte que el passem amb Ae. I un tram final que en lliure queda de 6a+ màxim 6b. El tema és, 50m! el ròssec no perdona, el llarg tot ell és mantingut, encadenar-lo en lliure tindrà lo seu.
L5: Final prou elegant de V+/V amb les últimes vires i franges herboses inevitables de la part superior de la paret. Pujat a 6a.

De material, caldran unes 22cintes per l'L4 i unes 14 per la resta de llargs. Estrep prescindible.

Seqüència del desplom de l'L3 i escalant l'L2 (Foto:EduPlana)

Seqüència de l'L3 i l'esperó per on recorre el tram més dur de l'L2 vist des de l'R2 de la Susekiu el dia que l'escalavem (Foto:EduPlana i XescoMas)
.
Seqüència de l'L3 i l'R2 des del desplom (Foto:EduPlana)


Últims passos de l'L3 i última foto del dia abans del viatge del mòbil (Foto:EduPlana)

A banda d'alguns xapatxes que trobem mal col.locats, sobretot creiem poc oportú l'L4. Hagués estat més encertat pujar uns metres l'R3 i escurçar el següent llarg en si mateix prou dur. Els primers passos de l'L4 ja són exigents, i pujant la R te'ls trobaries amb el ròssec de la corda sortint del desplom de l'L3, però molesta menys del que pot semblar.

Això si, un viot de tall esportiu, amb una escalada que recorda la continuïtat de la Roca dels Arcs. Activitat feta amb en Ramon Maeso el 25/01/08.

Topo actualitzada al blog del Maneirons que torna a estar on line. Ells parlen de 6b obligat.

...i entre altres anècdotes, troç de mòbil el que porto (la càmara del dia), que va caure des de la R3 i després de trobar i juntar les peses, funciona!...

5 comentaris:

Ramon SolsoClimb ha dit...

Impresionant lo del mòbil, encara no entenc com va poder superar la caiguda. I les fotos són prou bones, oblidat de la càmara gran apartir d'ara.

pel que fa a la via apuntar que si es possible fer l'ultim llarg integrament al rotpunk, segur que sera molt dur, vamos de 8º fijo. I també que hi han MOOOOLTS parabolt i molt aprop, a més de com dius mal xapats.

salut bou, ens veiem

Xavi ha dit...

Hola Edu! Segurament veu fer la primera perquè el diumenge van anar una colla de la Seu a provar-la, pensant-se que feien la primera, i van veure el magnesi...la via encara no té nom, demà vaig a fer esquí de muntanya amb un dels maneirons, ja li preguntaré. També em van dir el mateix, falta netejar i el grau del 4t llarg inhumà (això que hi anava algun "lolo", però re de rotpunk). A veure si un dia d'aquests la vaig a fer.
Records!

edunz ha dit...

bou ramon, he pensat a més que potser seria millor mantenir l'R3 a lloc, fer una R4 nova sota el sostres infernal (després del diedret babaresa) i llavors pujar l'actual R4 (que passaria a ser l'R5) just a sobre de la placa de sortida de l'actual 5è llarg.... llavors quedaria amb més possibilitats d'encadenar i s'evitarien els 50m de ròssec. Però vaja, si ja està així així està.

ei Xavi! doncs sembla que vam ser els primers. Llàstima del fred, al final vam haver d'anar massa per feina sense poder mirar-nos els passos amb tranquilitat. Ja'm diràs si hi ha nom i corretgeixo el blog. Els graus es corresponen amb el que van dir els teus amics?
Records i avia'm si ens coneixem!

Mingo ha dit...

Edu Enhorabona. La via fot una pinta molt guapa. A primers d'any vam passar pel peu i la part de dalt es veia molt potens i guapa. En Xavi, llavors em va dir que l'estaven obrint, be ara ja heu fet la primera. Felicitats.
Si no tens inconvenient posaré un link del meu blog al teu. Així em costa menys de seguir-te

edunz ha dit...

bons Mingo,
cap problema amb el tema de l'enllaç, el teu blog és de 'lesmevesmuntanyes' oi? ja et linkaré també.
Com a via esportiva està molt bé, encara no hi havia res semblant obert a la Bucòlica, no amb tant de pati i continuïtat. Algun dia em molaria repatir-la sense tant de fred i mirar d'apurar-la millor. Si vols fer cordada ja ho saps
vagi bé!