Al Pol en realitat li agrada més la bicicleta, és molt bò fent descensos, no hi ha qui l'atrapi. Però de tant és deixa enganyar i ens l'emportem a escalar, a fer alguna via llarga. Alguna, que no sigui qualsevol però. Aquest dia enfilem al mallo "o Fuso" o el Puro del Pisón. El Toño i l'Ambrosio que ens els trobem restaurant la poc repetida Cintero (5-6 repeticions en 30 anys..., ara ja si val sense clavar, molt bona pinta), també comenten que segurament és l'escalador més jove que ha pujat a l'agulla. I ja en van dues! (de primeres..)
Quatre imatges d'una molt bonica ascenció, carregada d'històries d'una època on la rivalitat era part inherent de l'escalada, de les "primeres", on l'esglesia, l'estat i unes quantes coses més d'època marcaven la pauta o, si més no, la manera d'afrontar el repte o, com a mínim, de celebrar-lo. I així aquesta bonica agulla arrossega d'aquella època el nom del lamentable dictador i tot el que representa. I amb això acabo, sorprenent que la guia d'escalada editada al segle XXI encara li conservi el nom d'aquells temps tant foscos!
Però avui en Pol i el seu somriure ens acompanya al cim del o Fuso per plantar-hi un dimoni (el que vam guanyar la nit abans a les firetes d'Ayerbe a tiros, descapçant escuradents, hironies de la vida), en des-honor al pakito-xocalatero. Millor un dimoni, que no un cagarró, com vam dir algun dia que hi plantaríem...
De material, per la via només ens caldran alguns aliens i friends mitjans (tascons opcionals) per complementar l'equipament que ja hi ha a base de bolts i claus. De l'itinerari, recomanable enllaçar els dos últims llargs de la xemeneia i els tres últims, o si més no, dos d'ells (al gust). El descens el vam fer amb 4 ràpels amb cordes de 60m.
Molt bona via, molt bona activitat feta i desfeta amb en Pol Mas i els seus 12anys, el papa Xesco Mas i el tiet Oscar Solé, el 8/09/08.
7 comentaris:
Felicitats a tots i sobretot al xavalet !!!!
uolaaaaa!kina entrada més maca!!! estic en amb la boca oberta!! jolín,tant peque!!! :-) kina passada!enhorabona!
nosaltres tmb vam estar a Riglos aquest pont, últimament estem abonats! :-)
lai
collons...amb 12 tacos, que farà quan en tingui 40?
Felicitats i la meva admiració.
merci a tots!
Marc, el seu ritme com diu ell mateix és el d'"una via a llarga l'any".. el veiessis escalar, el primer llarg se'l va passar quasi tot el lliure i sense tivar la corda.. és d'aquests nanus que si s'hi dediqués als que no som tant joves ens deixeria en evidència enseguida! (mutantes és diuen?)
laia! nosaltres vam estar-hi just abans del pont, aprofitant la festa local de Solsona. Ja vaig veure al blog que hi havieu estat uns dies abans, Riglos enganxa també!
salut!
Edunz, veig que os prepareu per que quan sigueu grans os porti en Pol a escalar. Les meves felicitacions a en Pol collons amb la canalla que forts que pugen.
Fins la propera
Uau, felicitats pel Pol, doncs si que va forta la canalla del Solsonès!
merci Mingo Xavi, bon jan, la seva primera via llarga va ser a la Normal de la Formiguera a St.Llorenç de Montgai amb 9anyets!
Publica un comentari a l'entrada