Amb vistes a la vall d'Organyà amb, d'esquerra a dreta, la serra de Montanisell, Coll de Nargó, Narieda Sud i fins i tot s'aprecia el Roc Galliner (Foto:EduPlana)
Clàssica sense pretensions, recorrer un prou definit esperó que marca el límit entre el Cingles de Tasenglar i la Paret Bucòlica, les últimes estribacions del congost dels Espluvins. De les darreres aportacions al congost, és una via oberta l'any 2006, i jo que li tenia l'ull posat a l'esperó!
Adjunto topo i croquis de l'itinerari per dues vegades, amb dues perspectives.
Topo i escalant el primer llarg, a l'alçada del clau (Foto:ErnestSalcedo)
Topo i escalant el primer llarg, a l'alçada del clau (Foto:ErnestSalcedo)
Sobre la topo només afegir que per trobar el peu de via, un cop ens trobem al camí de descens de la Bucòlica a la base de la paret cal remuntar uns 30m a l'esquerra fins la base d'un prou definit esperó. S'hi ens hi fixem hi veurem el clau de l'L1, (molts claus de la via són vells) en una fissura després d'un tram de roca dubtosa (compte!). La primera i segona R, dues marcades savines, també ens ajuden a situar-nos a la vertical de la via.
Escalant l'L3 (Foto:EP)
De material passem amb joc d'aliens, alguns pocs tascons (prescindible) i un cámalot del 2 per l'últim llarg, bastant imprescindible. Unes 12 cintes màxim. Graus ajustats en els trams "fàcils", especialment l'entrada a l'R2 on deu ser més aviat V+. Pasem en lliure l'A1, perfectament equipat amb espits. Deu quedar en 6a+/6b, això últim més per la roca dubtosa que una altra motiu. L'itinerari és poc repetit i el rocam ho demostra a trams. Tot i així, excepte l'L1 i l'L5, escalada prou continua, en terreny d'aventura, que permet recorrer un pany fins ara inexplorat. I on segurament és descobreix l'únic itinerari que hi cap. Es segon i tercer llarg poden enllaçar-se amb una mica d'habilitat amb les cordes. Al quart llarg hi trobarem una R intermitja que al nostre gust no cal. A més a un dels espits no li recolza bé la xapa a la roca, vés a saber.... Solet fins cap a allà les 15h.
Al tram d'A1 o 6a+ (Foto:EP)
Visió frontal de l'itinerari des del camí de pujada i escalant l'últim llarg (Foto:ES)
Al tram d'A1 o 6a+ (Foto:EP)
Visió frontal de l'itinerari des del camí de pujada i escalant l'últim llarg (Foto:ES)
L'accés el farem des del pàrquing de la Paret Bucòlica amb forta pujada per la rasa de l'esquerra fins al peu de via (30'). El descens seguirem una fresa dèbil però suficient que ens portarà a la vall de l'Obaga Negra on sortirem a la carretera per desfer després 200m fins a trobar l'aparcament.
Itinerari vist des del camí de descens de la Bucòlica i noves obertures que s'estan cohent a la zona (Foto:EP)
6 comentaris:
Aquesta no la tenia controlada, i això que té bona pinta !
Per cert, què és una Fresa debil ?
bones Joan!
senzilla, però bònica via si el que t'agrada també és trobar itineraris lògics recorrent parets..
fresa de camí fresat, o corriol dibuixat al terreny pel pas de la gent.. i dèbil de que està més aviat desdibuixada però es va trobant!
salut!
Gràcies per l'explicació, no hi havia caigut. Potser estic massa acostumat a llegir-ho amb dues esses, perquè és una paraula que faig servir sovint.
ei merci, va amb dues 's'.. ai el Pompeu si aixeca el cap...
(igualemnt, per sonoritat m'encaixa millor una sola s)
Me l'apunta la paret es veu molt maca. Per cert la ressenya escanejada deu de ser del vèrtex, no? Seria complicat que em diguessis el número.
Un saludo
Hola Mingo! el número no el se, la tenia vista però la foto li he fet a la fotocòpia que hi ha al Thaussà, a Coll. Si ho trobo ja t'escric al blog.
És clàssica, sense excesiva continuïtat, però com si fos un dels itineraris llargs dels Espluvins comprimits,amb els grans tipus de roca que s'hi pot trobar
salut!
Publica un comentari a l'entrada