Pessic al Port del Comte i estat de la neu

Enfilo la clàssica al Vulturó des del pàrquing del Sucre (de 14 a 16h), un dels recorreguts més esquiables si hi ha poc temps, amb 600m de desnivell continuus. La idea era veure l'estat del mantell. L'orientació del recorregut és E - S.

Les pales S-SE del Pedró dels Quatre Batlles i la carena que mena a l'Estivella sense cap allau. Foto feta des del cim del Vulturó encara innivat tot i la ventada

Importants plaques de vent fins i tot a llocs relativament poc freqüents, com qualsevol canvi de ressant també a mitja pendent (pista que trenca el barranc, coll de Tancalaporta i a la sortida del bosc abans del torrent que mena al cim), però en general de neu dura i ben assentades (la fussió d'aquests dies ha fet la seva feina. Aquests darrers dos dies segons l'estació meteorològica situada als xalets - 1680m - la temperatura ha estat positiva també a les nits).

Les pales S del Pedró dels Quatre Batlles i a la carena que mena a l'Estivella no s'ha desprès cap allau, i fins i tot s'hi veuen traces recents de pujada i baixada, és a dir que han aguntat. Les sobreacumulacions i les cornises són igualment evidents.

Bona neu sobre un mantell endurit a cotes altes, i la zona del tall al coll de Tancalaporta, amb la crosta de regel coberta per una fina capa de neu pols o al descobert

La neu en general endurida i primavera en vessants S de bon esquiar a cotes altes, amb crosta i més estovada a cotes més baixes, i neu pols pesada en obagues o dins el bosc.

El tram de bosc vist des del coll, amb neu ja encrostada, i penetrant horitzontalment el pal fent certa pressió sota la capa de neu dura

A una zona plana (no afectada per l'orientació) al coll de Tancalaporta (cota 2000m) he fet un 'pseudo-perfil' hi he trobat una primera capa endurida d'uns 3 dits, seguida d'una capa amb certa cohesió però que es trencava fàcilment pressionant amb la roseta del pal, fins una capa més al fons de gobelets sense cap tipus de cohesió ("sal gorda"). Vaja, una capa superdèbil en profunditat (?). Val a dir que l'efecte de fussió de la insolació a aquesta època de l'any a zones planes és mínim, o sigui que en vessants S podria ni existir. La primera capa endurida aguantava el pes amb els esquís posats, però amb tendència a enfosar-se. Sense esquís, les botes la trencaven fins a trobar la neu solta.

La capa superdèbil del fons amb els gobelets ben visibles a simple vista

Amb les properes nevades, tot plegat encara quedarà més enterrat. Si comença plovent, faltarà veure si l'aigua pot atravessar la primera capa endurida.
... i anar fent!

Activitat feta el 30/1/09
Fotos: EduPlana