**
Enfilem a l'encantador racó de món de Rúbies on les pedres del poble enrunat d'on sobreviu dempeus l'ermita i alguna casa expliquen amables les històries d'una terra que fou treballada, i amanida amb el joc de la mainada, temps ençà. Què genial seria poder traslladar-se als temps del territori viu d'aquests Pre-pirineus que mai deixen de sorprendre i de sentir-te afortunat de gaudir-los, amb l'excusa de cercar l'escalda de les seves parets.
El pany que adorna el rerafons del poble és discret, però de poc temps cap aquí s'ha farcit d'itineraris en general tibadors de grau moderat i en general semi-equipats. Encetem el dia amb la Guineu Lliure, una darrera obertura d'un rumbero en solitari. G grabada al peu de via.
Itineraris, amb la Maduritas Calientes a l'esquerra i la Guineu Lliure a la dreta, i topo d'aquesta última.
Itinerari bastant equipat, que podrem reforçar al gust. Bona via només trencada per la feixeta del tercer llarg. Xapó per l'oberturista i l'estil. Tot i ser recent, està bastant sanejada, però encara hi plou alguna pedra que la paret mana (millor evitar-ne l'escalda si teniu cap cordada a sobre). L'escalada, sense ser obligada del tot, si té trams on tocar tibar (inici de la via, i inici de l'L2 i L3).
Escalant l'L2 de la GLL
Baixem pel camí i aprofitem per acabar el dia amb la Maduritas Calientes, del 2006, un itinerari dels incombustibles escaladors lleidetans que van deixar una escalada agraïda amb equipament pel gaudi de tothom. Signe femení invertit al peu de via. Graus ajustats en general, on aniran bé els aliens i càmalots fins 0,75 per reforçar alguna tirada. Atlètica i mantinguda, de traçat directa. Estaria bé canviar la baga plana del pont de roca d'inici de via, que comença a estar algo tocada. Molt sanejada i amb trams de roca excel.lent, i una tercera tirada que si fos més vertical seria de somni, com la roca.
Dues propostes en una molt combinables per la facilitat d'accés i descens de la paret. Pel primer evident des del poble prenent la fresa que puja al coll de la Portella Blanca (GR) fins al desviament (fites) que porta al peu de paret (30'). El segon, cap al coll (25').
Queda l'ull ficat a la Directa, el Forat de la Pera i més vall, la molt interessant Xavi Teixidó del Marmo. Topos al bar Cirera de Vilanova de Meià.
Activitatmoltbenfetaidesfeta amb l'AxelMoles el 5/12/09
(Fotos:EduPlana)
Queda l'ull ficat a la Directa, el Forat de la Pera i més vall, la molt interessant Xavi Teixidó del Marmo. Topos al bar Cirera de Vilanova de Meià.
Activitatmoltbenfetaidesfeta amb l'AxelMoles el 5/12/09
(Fotos:EduPlana)
5 comentaris:
Edu, soc elmanel i he rebut el teu comentari al meu blogg, pero no se si t'arrtibara la contesta així que t'escric ací.
Hola, Edu, m'afalaguen en excés les eves paraules i no es bo per la humilitat però m'alegra que valoris la via. Pel que fa al seguro que va saltar crec que aniria be un parabolt allà, pero es clar ppujar la màquina sols per això,...potser amb un bon spit n'hi hauria prou, si m'assabento d'algú que hi vagi li donaria el material perque el posés . Si tu saps d¡algu que hi vagi li agrairia que el posés. Jo li podria facilitar el material.
Sinó,algun dia d'aquest hi aniré encara que sols sigui pewr posar aquest seguro.
Salut amic Edu
Manel
epa Manel, vist! ara de fet el llarg queda com es va obrir i es nota la diferència amb la resta.
i de modèstia res que escalaveu de nassos!
i bones escalades encara!
Ara em dóna la sensació que si haguéssim triat la Maduritas enlloc de la Guineu, hauríem sortit per dalt... És més ràpida, no?
Iep, merci per la repetició! espero que us fes vibrar en algun paset...
Un recó explèndit i ben convinable per a dues vies! quan vai repetir la guineu tambe varem fer la festival!
Salut
El Rumbero
epa Joan, amb la Maduritas vam estar-hi una hora menys que a la Guineu, compte que està equipada (a reforçar, els bous ni això) i té un llarg menys. El cert és que quan us vaig veure a encara a l'L2 ja pensava que anavem justos però també és veritat que l'úlim llarg el pots evitar per la feixa i el penúlim té un inici una mica picon i la resat anar fent.
Bones Bernat, doncs amb el company deiem que al primer llarg li pot quedar 6a tranquil.lament, però vaja, plus amunt plus avall.... el passet d'entrada a la bavaressa és el més fi. S'hi noten les repeticions que ja va quedant força senajada!
salut
Publica un comentari a l'entrada