Enfilem a repetir aquesta gran bona via clàssica amb el segell marcat de l'Armand i l'AGP. Per sortir-ne satisfets.
Li dediquem entre 6 i 7h en cordada de tres. Amb un final a correcuita que ens atrapa el fred, i el fosc. De material passem amb aliens (sense repetir), tascons (en fem servir un), càmalots fins al 2 (aquest el fem anar només per protegir el flanqueig d'entrada a l'R5 als de segon, possiblement prescindible), i 6 claus (plàtan, 3 v's - 2 mitjans i una curta -, p mitjana i extraplà llarg). Dues R s'han de muntar, però l'R6 l'ham fem a la sabina de la dreta. Adjunto la topo del Castellet amb totes les actualitzacions del Kalamontse. I així una mica més d'història de la via i les repeticions.
Topo i itinerari de la via, entra la via del 4 i la Wildplanet (dos burils i un bolt a peu de via, i burils de l'L1 visibles)
Sobre l'itinerari, els primers tres llargs equipats es passen més ràpid, i a partir d'aquí comença l'aventura. Destaca el cinquè com el més compromès, amb una sortida d'R per superar un desplom net i no fàcil, i que nosaltres escalem des de la base del díedre de l'esquerra i sense passar pel díadre de la dreta (on hi ha un clau). En aquest de l'esquerra hi ha un clau que no està dibuixat a la topo. Els dos últims abans de la feixa són un gaudi pels sentits ja més relaxats i la manera d'acabar amb la cirereta d'un recorregut farcit de caràcter. I amb roca bona o molt bona en general, típica del lloc.
Sortim per la feixa, cap a la dreta, grimpant per allà on ens assembli més fàcil (III/IV). L'accés i el descens és l'habitual de la Roca dels Arcs (baixem per l'esquerra fins al coll on trobem la fresa).
Activitatmoltbenfetaidesfeta amb el luxe de'n Marc Busquets i Jordi Berta el 19/12/09
5 comentaris:
Enhorabona per la via.
Fa un munt d'anys que hi vam anar i ja era desequipadeta. Veig que manté el caràcter malgrat els anys. Felicitats,
Em faltava obrir la ressenya per adonar-me que no, que el caràcter no l'ha mantingut. Algun desaprensiu li ha clavat un espit a la quarta reunió. quina llàstima, no?
Enveja que feu! Avui aigua fina a 2000 metres. ja ho veus...liso zero s'ha begut l'enteniment.
uei merci,
llàstima tenir la brillant idea d'escalar-la el dia més fred del 09 perquè al final anàvem tan ràpid que ni temps de gaudir del pati i els passatges, molt bonics. L'espit allà està (a un lloc on es podria clavar molt bé, és el de menys), jo diria que els claus de l'L4 és on hi ha la diferència. L'L5 continua igual de punyetero, i fins i tot un poc expo. Tanmateix ens va sorprendre que la topo del castellet parlés de 15 claus, fins i tot amb el que hi havia llavors,..poder pq ara amb els aliens evites clavar..
albert, això és un petit desastre, a veure què queda amb el que encara ha de nevar/ploure... diumenge vam sortir a esquiar, però els esquís nous estan ben guardadets fins a que el mantell sigui de fiar!
salut!
Publica un comentari a l'entrada