**
Al fil de la carena que mena al cim des de les Roques Blanques (Foto:EduPlana)
Sempre m'ha captivat la muralla natural d'est a oest que formen les tres serres d'Ensija, el Verd i el Port del Comte, del Llobregat al Segre, ben protegides per l'esquena de la Serra del Cadí i l'atenta mirada del Pedraforca abans no s'obri, al nord, al vast Pirineu... muntanyes de posat orgullós d'un Pre-pirineu que és reivindica, i talaia de muntanyes, planes i turons que cauen suaus horitzó enllà..
Inici del descens de la cara N suspesa sobre les valls del Pedraforca (Foto:GemmaTurell)
Encetem un bonic itinerari circular fent cim cap al coll del Portet i resseguint el fil de la carena que passant per Roques Blanques ens mena a la Gallina Pelada. Sortirem de la Pleta de la Vila i ens calcem esquís per la pista. A uns 500m trobarem el trencall de la pista que porta al coll (indicat) que seguirem uns tres quilòmetres. Sense necessitat d'arribar al coll, podem fer drecera fins al llom per la canal anterior abans del giravolt del Roc dels llamps, evident, trobant el millor pas d'entre els arbres sense masses problemes. Seguim el fil del llom per la dreta del bosc i enfilem les Roques Blanques, on la carena s'estreny i amb passatges preciosos ens arribem al cim.
Itinerari, que no inclou l'accés/descens al cim pel barranc de Llobateres, ben ressenyat a Ceguesquí, i arribant al llom (Foto:EP)
Itinerari sobre una imatge de fa 10 dies i els ressalts rocosos que cal baixar amb ràpel - amb un cordino de 30m és suficient - vistos des de la pista (Foto:EP)
La idea era fer el descens per la cara nord (30-35º mantinguts durant una bona estona, S3) però em despisto i el cordino es queda a casa. Aquest descens acaba amb el ràpel dels ressalts rocosos (foto a sobre) per sortir a la pista. Cul inquiet esquio igualment la cara N fins l'inic del torrent per tornar a remuntar després el cim, i ara si, fem el descens per la ruta normal (on en el darrer tram farem millor de descalçar-nos i arribar-nos a la pista a peu, S3). Queda pendent acabar el descens pels ràpels, que es preveu molt recomanable i amb compromís (MBEA, S3).
Pujant a la carena pel bosc des de la canal, i arribant al llom (Foto:EP)
Al llom, amb el cim de Roques Blanques i la pala d'accés al fons (Foto:EP i GT)
Sobre l'estat de la neu, bona neu pols sobre base dura a les vessants assolellades, i de 40 a 70cm amb neu sense transformar als vessants obacs on encara no hi toca el sol en tot el dia. Als obacs afectats pel vent, amb una crosta de 3 dits que fins i tot aguanta el pes al baixar (a la cara N), i a cotes baixes neu encrostada difícil d'esquiar. Tot plegat prou estable.
Amb el coll de Portet a l'esquerra, i la Serra del Verd i el Port del Comte al fons (Foto:EP)
La pala d'accés a Roques Blanques amb el llom que hem resseguit a l'esquerra del bosc.. 30º on trobem neu molt glaçada i alguna placa assentada (Foto:EP)
Fantàstic itinerari que ens regala imatges sorprenents, amb un dia fred i ventós a la carena, però amb el rúfol aturat més al nord....
Carenant.. (Foto:EP)
Descens... (Foto:EP)
Activitatmoltbenfetaidesfeta amb la Gemma Turell i la Marina Gay, i un cel que ja recorda els colors-llums i olors de primavera el 6/02/10
4 comentaris:
Itinerari molt bonic per accedir a la Gallina Pelada, coincideixo en que la carena final és bellíssima.
El torrent de les Roques Blanques sí que és esquiable i arriba fins la pista, no cal muntar ràpel.
Felicitats per les fotografies!
i et trobes alentint el pas, com per mirar d'allargar el goig de ser al fil de l'aresta amb la plana als peus i la verticalitat de les muntanyes a l'altra banda... el torrent de les RB ja li vaig fer una bona ullada, però aquesta vegada la cara nord, tot i no poder-la acabar, ja feia massa temps que em clicava l'ullet.. per cert, al plànol apareix el nom de RB al llom, en relaitat una mica abans de l'aresta cimera, i em despista de saber exactament quines són les roques amb aquest nom tan suggerent. Ben bé a l'aresta, les roques són d'un color ocre preciós
Hola Edu, ahir vaig fer l'itinerari, pujant pel barranc de les llobateres, carena fins a la Gallina Pelada i baixant pel camí normal que baixa del refu. Vaig mirar la ressenya del cegesqui (ahir vaig sopar amb en Xavi i hem va comentar que hi acabaves d'anar tu). Una bona sortida per un dia que la previssió a Pirineu era com per a quedar-se a casa. Fred i vent de rigorós hivern.
Oriol
ostres Oriol, ahir devia ser gèlid! hi ha dies que sembla que les muntanyes vulguin estar soles..
Publica un comentari a l'entrada