**
Entrant a l'R1 (Foto:EduPlana)
Enfilem al sempre agraït Montroig ara que els atmetllers ja floreixen, el blat comença a despuntar, i la resta li falta poc... aires d'una primavera que està al caure
Topo amb els claus de l'L1 que no hi són i al primer llarg (Foto:GemmaTurell)
La Rosa d'Abril és una via, sobretot, lògica, clàssica, mantinguda, de grau ajustadíssim!!, i com bé diu l'Eduard, "curta, però intensa". Un nou testimoni d'un bon fer on també s'escalava diferent, serà, amb un cop de puny.
Final de l'L1 i escalant l'L2 (Foto:GT i EP)
Al primer llarg han saltat un parell de claus de quan es va obrir, i és noten. Tot el que hi ha posat està en bon estat. En general roca molt bona, on només trobarem un tram brut a la sortida de l'L2. Destaca la travessa del tram final de l'L1, i l'inici de l'L3 obligada i un pèl exposada. De material hem passat amb tascons i friends fins al 3 (està bé guardar-se un equivalent al càmalot de l'1 pel final de l'L2). El lliure díficil de l'inici de l'L3 es trampeja amb A1+/V.
Sortida de la via i fi de festa (Foto:GT i EP)
Un parell d'apunts: S'ens va quedar encastat un friend cassin del 3.5 a l'L2 que no vam poder treure. Si algun valent ho aconsegueix i de bona fe ens el vol tornar, cervesseta pagada!. I l'altre, 50m a la dreta de l'R2 a la feixa hi ha un niu de voltors, segurament amb pollada. Fora bò no repetir la via fins d'aquí un més aproximadament, quan els polls ja seran prou grans per sobreviure a l'absència dels adults (si ara l'ou es queda sense la calor prou estona pot morir). Nosaltres ens en vam adonar quan ja estavem escalant el tercer llarg i l'R2 només té dos claus des d'on rapelar.
Bany de garrics i alzines amb reptes pendents a la vista (Foto:EP)
Activitatmoltbenfetaidesfeta amb en XescoMas i la GemmaTurell el 28/02/10. Quan amb vents aponentats les vies dels panys més centrals de les parets queden un pèl a resguard (més que a les parets de St. Llorenç on el vent s'acanala pel riu!)
7 comentaris:
ep! te bona pinta aquesta! a veure si els "pollets" es fan grans i ens hi podem apropar!!!
merci!
Epa Edu, veig que continua el teu idil.li amb el Montroig!. Jo hi guardo molt records, concretament d'aquesta via, imaginat que em va semblar que m'havia passat en l'equipament(comptant els dos claus que falten esclar), i que la via era un chollo vaja! (de fet els 2on i 3er llarg els varem obrir sense clavar), ara no m'ho semblaria...efectivament la mentalitat de l'escalada ha canviat!
Salut i felicitats pel blog
Enhorabona Edu, quina via més guapa aquesta, jo es que en tinc un record molt bo, a LLeida 7 sota cero i amb un boirot de nassos a la via 18 amb un solet MOntroig total, i la boira sota els meus peus. A més quan fas una via en solitari ho vius tot amb més intensitat. Aquell dia si hagués pogut parar el temps, hauria tingut la felicitat eterna. Coi potser ara m'he passat un pel, que ho vaig viure de collons.
Una abraçada.
Quan hi vau anar al Montroig? t'ho dic pq diumenge nosaltres hi erem
epa llorenç, això si, esmorza un bon colacao!
marmo, que té de dir, em trec el barret per aquesta i tantes altres escaldes de la vostra banda.. Ens veiem aviat eh!
Mingo, hi erem diumenge, ja t'he vist al blog, quan bufa l'ermita no es massa bona opció! estavem prou bé, això si, era dia d'escollir una via relativament ràpida! a la tarda, va parar el vent, i quan el sol es va escolar sota la franja de núvols.. ho vau veure? preciós
Jo li vaig proposar al col.lega de fer la Rosa d'Abril, quan estavem al Panellet, però com allí s'estava molt bé i com ja l'havia fet no vaig insistir. Vam marxar al migdia, no la vam veure la posta de sol, llàstima .
Bon dia
El friend cassin continua estant al L2 i esta fotut treure-ho. El niu està encara i el pollet ja no es un "pollet" (està gran i formos)... he vist la teva piada avui sino, probablement no hauriem pujat encara.
La via wapa, wapa (90 metres intensos) i de regal, res de res, el L3, com be dius V/A1.. ni el vam ensumar :), veniem de fer la Mariola Motors i vam trobar mes xungo el L1 i el L3 de la Rosa que el V+/6a del L5 de la Mariola.
Felicitats pel blog
Jose
ei Jose, merci
bò això que dius comparant amb la MM.. recordo que vam sortir aquell dia de la paret pensant que malament escalo! .... bona via, si senyor
i el pollastre que ja deu ser tot un senyor dels aires...
Publica un comentari a l'entrada