*
Escalant el segon llarg (Foto:XescoMas)
al racó màgic de Vilamala... allà on el gegant emprenyat es va endú el troç de muntanya que falta i la va deixar horitzó enllà, el que ara es coneix com la muntanya de Montserrat...
La característica fissura que ratla lla paret. A l'esquerra el destrepe per arribar al coll (Foto:EduPlana)
Tastem la vertical xinoxano amb aquesta senzilla proposta, amb roca en general molt bona o bona i les assegurances les justes i on toquen, per anar fent. Sortim per la variant. L'aproximació l'hem feta seguint la carena fins a destrepar un mur fins al coll (III i ull!, és pot rapelar d'una sabina amb carinyo), i d'allà hem baixat per la canal amb alguns destrepes de II (tot 20').
Bonica escalada, del petit gran mestre. I les farigoles florides com a botons.
Bonica escalada, del petit gran mestre. I les farigoles florides com a botons.
Topo amb els afegits dels oberturistes (l'L1 ens ha semblat de 50), i inici de l'escalada (Foto:XM)
Escalant l'últim llarg i botons... (Foto:EP)
racons d'una terra plena d'història, a St. Pere de Graudescales, i del dia que escalavem El camí dels Alamalivons que arrenca al fons de la rasa a la dreta de l'Ulls de Falcó (Foto:EP)
Activitatmoltbenfetaidesfeta amb en XescoMas i unaesquenaqueencaraesqueixa el 30maigdel2010
6 comentaris:
Bona aquesta! també está per la llista per un dia d'aquests perduts per Sant Llorenç! Veig que et vas millorant! anims!
Hola ,
Tu recomanes l'aproximació al peu de via tal i com l'heu fet vosaltres ?
La canal per la que es desgrimpa és la que separa el pany de roca de la via "ulls de falcó" i el de la nova via " Arantxa al pais dels sons trobats ?
Salut i a tibar
merci Llorenç, bonica i senzilla, anat a buscar la fissura des de la vertical.
sobre això de l'accés segons el croquis cal seguir la cresta passat el coll (no pel fil, sino per l'w) fins a trobar una feixa desdibuixada que de fet ha de ser travessada per la via de l'Arantxa al... Llorenç, al tram mig de la via hi passa una feixa com per passar-hi caminant?
tanmateix la canal si baixa bé, si hi a dubtes amb algun ràpel des dels arbres que van sorgint
Bones a tots dos!
Tal com marca el croquis, si que es pot creuar la via Arantxa...caminant a l'alçada de la R3 fins al ulls de falcó però nosaltres quan vam obrir la part de sobre de la Camí dels alamalivons, vam baixar com tu has fet per la cara oest(pel darrera de la Ulls de Falcó fins al coll que separa la paret de l'Arantxa i la Ulls de Falcó i vam baixar per la canal d'arbres, una mica delicada en agun pas, però res de l'altre mon....crec que es un bon camí per baixar....
Aquesta zona deu de quedar entre Solsona i el Coll de JOu?. Una cosa es molt calurosa la zona? es que volia pujar un dia a fer alguna via en solitari no massa difícil. Gràcies.
L'altre dia em recordava de vosaltres pq vam fer la via Núria a Sant Honorat, quina pedra més xul.la.
A reveure.
epa Mingo, a les topos del Llorenç tens molt ben explicada l'aproximació, i ja apuntes bé sobre el lloc. Ja et vaig veure a la Núria al blog, .. quin lloc tant especial, quina sort de país!
records!
Publica un comentari a l'entrada