"El primero de la cuerda" Roger Frison-Roche (Ed. Barrabés)

*

"Hacia el Este, los Alpes suizos se escalonaban hasta el infinito en el horizonte, como eslabones separados de los mares de nubes" (cim del Montblanc, foto:EduPlana)

Una tarda, baixant d'algun cim a la vall de Benasc feia allò tan improductiu de passar l'estona a Barrabés, i els ulls se'm van despertar quan vaig veure l'edició del "Premier de Cordée", aquella intrèpida novel.la que m'havia emocionat tantíssim, ja fa anys.... en vaig comparar dos exemplars per regalar. I un d'ells l'he pescat aquests dies per llegir-lo de nou.

L'anomenen la primera novel.la de muntanya, on, a partir d'un guió senzill, descriu tots els ingredients de l'alpinisme dels anys 20-30 a la vall de Chamonix, i la vida dels guies, de llavors. Poc a afegir més enllà de deixar-se seduir per la lectura i gaudir dels matisos del relat.

Portada de les primeres edicions, i un recuperant l'estil clàssic al massís dels Ecrins l'estiu passat (Foto:EP)

Potser dos apunts que m'han vingut al cap amb la lectura... un, amb quina senzillesa expressa les sensacions que corren per dins quan aquella barreja de passió i emoció empeny imparable a nous reptes i descobertes..

"- No! Ha de ser ahora mismo, mientras conservamos el fuego de la acción."

L'altre, menys anecdòtic, sobre l'èmfasi que ha tingut en el vocabulari de muntanya i perviu, un pretesa lluita que es manté amb la mateixa muntanya, i els elements.

"Jorge se sentía lleno de entusiasmo. Una alegría salvaje le animaba ante la idea de subir de nuevo a luchar por las cumbres."

Com si darrera una tempesta hi fossin unes forces malignes que s'han posat d'acord per destruir als alpinistes que han gosat aventurar-se a la muntanya, o afrontar una ascensió o una escalada de dificultat ens fa entrar amb conflicte amb la muntanya... Quan segurament l'única batalla la tenim amb nosaltres mateixos:

"Sentía miedo, pero ahora no renunciaba; se daba cuenta de las dificultades que le esperaban, pero, lejos de querer evitar el combate, sólo tenía un pensamiento: ¡lanzarse al asalto! ¿Acaso el verdadero valor no consiste en triunfar sobre el miedo?"

Sempre hi haurà quelcom útil, al conquerir una muntanya; un regal grandiós que ens espera al final de cada repte assolit....

L'únic comentari no gens positiu és sobre la trista edició de l'editorial Barrabés. La maquetació és de llibret de butxaca barat d'històries de westerns italians, la traducció - i sense parlar el francès - s'endevina pessetera, a voltes com si haguessin aplicat el traductor automàtic, amb errors de tot tipus, els noms es castellanitzen, quedant un "fora de context" estrany de pair, i - no recordo si la versió que vaig llegir el seu dia hi sortia - apareixen tot de peus de pàgina amb descripcions a temes tècnics, localitzacions de lloc o referències terminològiques de forma molt aleatòria i que trenquen la lectura si s'hi t'hi escapen els ulls... (per exemple, Cuatromiles: cumbres que superan los cuatro mil metros). Recorda l'edició de "Guerreros de la Roca" de la comercial editorial Desnivel. Es com si amb aquesta pressa de fer calers de tots aquells valors que ha inspirat l'alpinisme i el muntanyisme, s'acabessin perdent els orígens de tot plegat. Qui s'estima allò que fa, una edició així d'un llibre que ha estat un referent, hauria de fer mal als ulls.

Ça fait mé pi pas pi!

"Extraña locución empleada en el país, que se usa continuamente y resulta casi intraducible. Significa: evidente, no todo es como querríamos, podría ser mejor, pero como no podemos hacer nada, es preciso contentarse (...) Toda la filosofía del montañés de la Saboya se encierra en esta sonora frase (...)"

molt recomanable, i si podeu aconseguir una edició més curosa, molt millor!