Recuparem la vertical una mica més llarga amb aquesta tranquil.la via sobre roca excel.lent (excepte un tramet de l'L3 i als dos últims llargs). Poc a afegir a una via que junt amb la Cosmos i la Tànger forma la triologia de les vies més repetides d'aquest pany de la Paret de Passó. Equipada si vas tranquil amb el V i distàncies, o aliens (semàfor) i vas de luxe (no ens va semblar res expo si d'autoprotegeixes i no et fa mania fer tirades llargues sobre grau fàcil i roca de luxe.. que al final tot serà expo!). Només afegir que a l'L4 no vam veure el pont de roca, i el clau d'abans del primer bolt no hi és, quedant una bona tirada on deixaria de ser "via equipada". El 6a del segon llarg potser algo més, però si fa no fa... I els dos últims llargs ja de tràmit per sortir on tot tumba més i va buscant algun muret.
Precissament al quart llarg ens vam liar una mica prenent la primera fissura recte. És la segona, la que cau a la vertical d'una sabina enganxada a la paret (el bolt és just a la dreta, però no es veu fins que no hi ets). A la topo d'onaclimb on es marquen les assegurances el traç podria dibuixar-se una mica més a la dreta i listo. Adjunto la topo de l'artista Armand, sempre tan bonica. Hi manquen la longitud del llargs, però tots són llargs i no es poden enllaçar.
Precissament al quart llarg ens vam liar una mica prenent la primera fissura recte. És la segona, la que cau a la vertical d'una sabina enganxada a la paret (el bolt és just a la dreta, però no es veu fins que no hi ets). A la topo d'onaclimb on es marquen les assegurances el traç podria dibuixar-se una mica més a la dreta i listo. Adjunto la topo de l'artista Armand, sempre tan bonica. Hi manquen la longitud del llargs, però tots són llargs i no es poden enllaçar.
L'accés evident des de l'aparcament habitual a la carretera a peu de paret, i el descens habitual cap al sud fins la ferrada, que té un tram amb la sirga trencada però és passa bé. S'ha restaurat parcialment, sobretot la part de baix, amb cordes que fan més "còmode" la baixada.
A l'Ae o 6c+? de l'L2, i els esperons del tram superior de la via vistos des de la sortida de L'últim buril, la clàssica del lloc que tot i poc continua també es bonica de fer (Foto:EP)
La "voltonera" (buitrera?) de l'R1 de la Cosmos continua ben custodiada pels voltors, ben assantadets i tant tranquils, i amb molt bon aspecte, ...tot i les repeticions freqüents de les vies... un bon terrenys per que els qui insipirats en allò de "si hi ha cap niu es prohibeix l'escalda" (la noguera dixit) vagin, agafin una cadira, un parasol, i estudin l'impacte real de les cordades sobre les aus, i la capacitat d'autoregulació del col.lectiu.. tanmateix, quan veus aquell "pollastre" tan gros tan ben apalancat tirar enrera posar-se a la via.
Activitatmoltbenfetaidesfeta amb en XescoMas el 25/07/10
Activitatmoltbenfetaidesfeta amb en XescoMas el 25/07/10
3 comentaris:
M'agrada llegir-te escalant, vol dir que ja tornes a estar més o menys bé. I la via aquesta sembla prou bona per tornar-hi, tot i que és la que em falta de la trilogia.
Edu, m'alegra molt de tornar-te a llegir, això vol dir que la màquina es pot tornar a posar en marxa. Felicitats
ep merci!
poc a poc anar arrancant tot i no estar al cent per cent...
Publica un comentari a l'entrada