Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

31 de jul. 2010

Directa Estel, 200m 6c (Canalda, Solsonès)

**
El segon pas de finura del primer llarg

Escalada suau, com una dolça melodia que recórrer la paret. Curosa, i on no s'hi val a badar amb les assegurances justes a trams, però equipada, sobre una de les millors versions de la roca de la paret de la Roca de Canalda, quina sempre marca la pauta i et posa a lloc.

Enfilem a repetir aquesta via imprescindible de la Roca de Canalda, testimoni del bon fer del malaurat Ignasi Cisa oberta en solitari. N'adjunto la topo. La via està equipada amb burils amb prou bon estat excepte algun, que ja s'ensuma una restauració. Passos sovint obligats i amb les assegurances justes on no s'hi val caure en alguna tirada. No he marcat un segon buril que es marcava al quart llarg, i que no vam veure. L'últim llarg estava graduat originalment de 6a, o Ae (1 pas) al llibre de les cent millors del Soldevila. Ara es marca de 6c. És un pas difícil per pujar a la placa i seguir amb una passos de flanqueig fins, on ha saltat alguna crosta que havia de fer més fàcil l'escalada als inicis. Aquests dies ombreta a partir de les quatre.


Topo i a l'R2

Una via preciosa i exigent sobre una roca compacta de pel.lícula. A la vertical màgica de Canalda...


Al fil de l'esperó a l'L1 i l'inici del fantàstic tercer llarg, un dels més bonics de la paret


Escalant el tercer llarg


Al quart llarg


rases, país de tritons i racons recollits

Activitatmoltbenfetaidesfeta amb en Xesco Mas i en Narcís el 31/0710
(Fotos:Col. EduPlana)

30 de jul. 2010

Escalades sobre la mar: Muntanya de Montgó (L'Escala, Alt Empordà)

*

(Foto:XaviPlana)

Escalades sobre la mar.. o "psicobloc", paraula nova per quelcom tan natural com enfilar-se sabent que aterres sobre l'aigua si caus. Sigui com sigui sempre t'acompanyen bones sensacions, un i la roca, i poca cosa més al cap


El racó proper a cala Mateua, amb el balcó d'on s'arriba i es surt fàcil de l'aigua (Foto:EduPlana i XP)

Tastem el roca del espadats de la muntanya de Montgó, al municipi de l'Escala. Visita recomanable, la roca és molt bona, ni abrasiva, ni relliscosa, i les línies, per posar-te a prova al gust. Aquest cop treiem el nas amb una curta visita a la zona propera a cala Mateua (va sortir ressenyat a un Vèrtex), però les opcions són moltes arreu dels espadats que recorren tota la muntanya fins a la platja de Montgó. On hem estat, en general atlètic i bastant explosiu, recomanable un bon escalfament previ.

L'accés al lloc és fàcil de trobar. A l'entrada de l'Escala seguim les indicacions de cala o platja Montgó i ja arribant-hi, just al punt on l'avinguda Montgó baixa a la platja a m'ha esquerra prenem un altre carrer Punta Montgó, que ens portarà a la cala Mateua (indicacions del centre de Mateua Dive). Aparcats, caminem seguint el camí de ronda 5minuts cap al sud i ja hi som. L'accés al balcó es fa a peu passat el camí per sobre.


(Foto:EP i XP)


i a les dunes de St. Pere Pescador (Foto:XP i EP)


i una mica més enllà on acaba el tram nudista amb el massís del Montgrí al fons (Foto:EP i XP)


En Xavi amb el seu Gorka, un preciós patí català que sense timó, es navega únicament amb el pes. Idea noble i senzilla, d'un tret cultural?

Activitatsvàriesambimatgesd'estiu fetes amb el XaviPlana el 27i28jul10

26 de jul. 2010

Kollegats, 310m 6a/Ae (Paret de Pessó, Collegats)

**

A l'estetic flanqueig del tercer llarg (Foto:XescoMas)

Recuparem la vertical una mica més llarga amb aquesta tranquil.la via sobre roca excel.lent (excepte un tramet de l'L3 i als dos últims llargs). Poc a afegir a una via que junt amb la Cosmos i la Tànger forma la triologia de les vies més repetides d'aquest pany de la Paret de Passó. Equipada si vas tranquil amb el V i distàncies, o aliens (semàfor) i vas de luxe (no ens va semblar res expo si d'autoprotegeixes i no et fa mania fer tirades llargues sobre grau fàcil i roca de luxe.. que al final tot serà expo!). Només afegir que a l'L4 no vam veure el pont de roca, i el clau d'abans del primer bolt no hi és, quedant una bona tirada on deixaria de ser "via equipada". El 6a del segon llarg potser algo més, però si fa no fa... I els dos últims llargs ja de tràmit per sortir on tot tumba més i va buscant algun muret.

Precissament al quart llarg ens vam liar una mica prenent la primera fissura recte. És la segona, la que cau a la vertical d'una sabina enganxada a la paret (el bolt és just a la dreta, però no es veu fins que no hi ets). A la topo d'onaclimb on es marquen les assegurances el traç podria dibuixar-se una mica més a la dreta i listo. Adjunto la topo de l'artista Armand, sempre tan bonica. Hi manquen la longitud del llargs, però tots són llargs i no es poden enllaçar.


Itinerari i topo (Foto:EduPlana)

L'accés evident des de l'aparcament habitual a la carretera a peu de paret, i el descens habitual cap al sud fins la ferrada, que té un tram amb la sirga trencada però és passa bé. S'ha restaurat parcialment, sobretot la part de baix, amb cordes que fan més "còmode" la baixada.


A l'Ae o 6c+? de l'L2, i els esperons del tram superior de la via vistos des de la sortida de L'últim buril, la clàssica del lloc que tot i poc continua també es bonica de fer (Foto:EP)

La "voltonera" (buitrera?) de l'R1 de la Cosmos continua ben custodiada pels voltors, ben assantadets i tant tranquils, i amb molt bon aspecte, ...tot i les repeticions freqüents de les vies... un bon terrenys per que els qui insipirats en allò de "si hi ha cap niu es prohibeix l'escalda" (la noguera dixit) vagin, agafin una cadira, un parasol, i estudin l'impacte real de les cordades sobre les aus, i la capacitat d'autoregulació del col.lectiu.. tanmateix, quan veus aquell "pollastre" tan gros tan ben apalancat tirar enrera posar-se a la via.

Activitatmoltbenfetaidesfeta amb en XescoMas el 25/07/10

Matar el cuc, 70m V+ (Font Ferrera, Solsonès)

*

Inici de la via (Foto:PilarBarbens)

Recuparem la vertical discretament amb aquesta senzilla via al sempre acollidor racó de Font Ferrera, on es respira tranquil i t'acull l'ombreta de bon matí...

La via va just a l'esquera de la seva veïna Expedient X (on s'explica com arribar al lloc), i la dreta de la via de la Sara (Lluís Parcerissa dixit), també equipada amb passos de placa obligats (6a). Oberta per en Xuxe i en Marià (1999), ha estat reequipada per ells mateixos per re-adreçar el recorregut, sortint un primer muret prou mantingut més de cinquè i un plus que no de quart, i apareixent una reunió intermitja que ja va prou bé (35-20-15m). Curta i ràpida. Potser els dos últims llargs és millor enllaçar-los, però vaja, no hi ha presa. Equipada amb els bolts justos, entre el primer i el segon encara vam posar un sòlid alien verd, que amb el xiclet s'arriba a terra...


Topo i localització de la via (Foto:EP)

L'accés és evident des de l'aparcament del Cap del Plà, trobant una fresa amb marques verdes que enfila un muret quan som a Sta. Isanta. El descens el fem cap al N fins trobar la mateixa fresa que ens torna al peu de paret.


Horitzó radiant on el silenci s'escolta.. (Foto:EP)


E l'esquerra, la paret del Silenci per on passen les boniques i recomanables Sherezade i Spit Metal, i la Font Ferrera (Foto:EP&PB)

Activitatmoltbenfetaidesfeta amb la PilarBarbens el 24/07/10

Rasa del Coll de Port (grau 2/3, Solsonès)

**


Aquest és un barranc curt i intens i a tocar de tot. Són un seguit de ràpels de no més de 20m, alternats amb algun tramet entollat. L'equipament està en bon estat, només dubtosa la baga del primer ràpel per evitar un destrepe una mica delicat (es pot allargar el ràpel fins al proper toll que també demana una mica d'atenció per arribar-hi). Podeu trobar el croquis a la part visible de l'article de naturaiaventura (per la resta fan pagar, ara que està tot free a la xarxa, cosetes del negoci de l'aventura)

Són 400m de longitud i uns 100m de desnivell i es fa molt ràpid. Les formes són boniques i engorjades, amb un curiós caputxí farcit d'estalactites ben polides per l'aigua i el vent.


L'accés és fàcil i immediat. Sortim de St. Llorenç de Morunys i passat La Coma, a uns 3km, al revolt a esquerres on la carretera creua el riu és el punt on acaba el barranc, que veurem de front i amb el darrer salt d'aigua evident. El més recomanable és continuar amunt 1km i mig amb el cotxe fins al punt on deixem la carretera a un revolt amb grava i un mirador a la dreta, d'on surt una petita fresa fins al riu on comença el tema (si tornem a creuar la rasa ens hem passat). Allà podem deixar els neoprens i demés, i tornar a baixar amb el cotxe fins a la sortida del barranc. Remuntem altre cop aquest cop a peu per una fresa molt desdibuixada per l'esquerra de l'esperó rocós esquerra que tanca el barranc i en poc més de 15 minuts ja som a dalt. El puja baixa es pot estalviar sortint directament a peu des de baix i el material a sobre.



Darrer salt i el (final del) túnel que creua la carretera per sota

Activitatmoltbenfetaidesfeta en una estoneta de no res amb la PilarBarbens el 24/07/10
(Fotos:PilarBarbens i EduPlana)

"El primero de la cuerda" Roger Frison-Roche (Ed. Barrabés)

*

"Hacia el Este, los Alpes suizos se escalonaban hasta el infinito en el horizonte, como eslabones separados de los mares de nubes" (cim del Montblanc, foto:EduPlana)

Una tarda, baixant d'algun cim a la vall de Benasc feia allò tan improductiu de passar l'estona a Barrabés, i els ulls se'm van despertar quan vaig veure l'edició del "Premier de Cordée", aquella intrèpida novel.la que m'havia emocionat tantíssim, ja fa anys.... en vaig comparar dos exemplars per regalar. I un d'ells l'he pescat aquests dies per llegir-lo de nou.

L'anomenen la primera novel.la de muntanya, on, a partir d'un guió senzill, descriu tots els ingredients de l'alpinisme dels anys 20-30 a la vall de Chamonix, i la vida dels guies, de llavors. Poc a afegir més enllà de deixar-se seduir per la lectura i gaudir dels matisos del relat.


Portada de les primeres edicions, i un recuperant l'estil clàssic al massís dels Ecrins l'estiu passat (Foto:EP)

Potser dos apunts que m'han vingut al cap amb la lectura... un, amb quina senzillesa expressa les sensacions que corren per dins quan aquella barreja de passió i emoció empeny imparable a nous reptes i descobertes..

"- No! Ha de ser ahora mismo, mientras conservamos el fuego de la acción."

L'altre, menys anecdòtic, sobre l'èmfasi que ha tingut en el vocabulari de muntanya i perviu, un pretesa lluita que es manté amb la mateixa muntanya, i els elements.

"Jorge se sentía lleno de entusiasmo. Una alegría salvaje le animaba ante la idea de subir de nuevo a luchar por las cumbres."

Com si darrera una tempesta hi fossin unes forces malignes que s'han posat d'acord per destruir als alpinistes que han gosat aventurar-se a la muntanya, o afrontar una ascensió o una escalada de dificultat ens fa entrar amb conflicte amb la muntanya... Quan segurament l'única batalla la tenim amb nosaltres mateixos:

"Sentía miedo, pero ahora no renunciaba; se daba cuenta de las dificultades que le esperaban, pero, lejos de querer evitar el combate, sólo tenía un pensamiento: ¡lanzarse al asalto! ¿Acaso el verdadero valor no consiste en triunfar sobre el miedo?"

Sempre hi haurà quelcom útil, al conquerir una muntanya; un regal grandiós que ens espera al final de cada repte assolit....

L'únic comentari no gens positiu és sobre la trista edició de l'editorial Barrabés. La maquetació és de llibret de butxaca barat d'històries de westerns italians, la traducció - i sense parlar el francès - s'endevina pessetera, a voltes com si haguessin aplicat el traductor automàtic, amb errors de tot tipus, els noms es castellanitzen, quedant un "fora de context" estrany de pair, i - no recordo si la versió que vaig llegir el seu dia hi sortia - apareixen tot de peus de pàgina amb descripcions a temes tècnics, localitzacions de lloc o referències terminològiques de forma molt aleatòria i que trenquen la lectura si s'hi t'hi escapen els ulls... (per exemple, Cuatromiles: cumbres que superan los cuatro mil metros). Recorda l'edició de "Guerreros de la Roca" de la comercial editorial Desnivel. Es com si amb aquesta pressa de fer calers de tots aquells valors que ha inspirat l'alpinisme i el muntanyisme, s'acabessin perdent els orígens de tot plegat. Qui s'estima allò que fa, una edició així d'un llibre que ha estat un referent, hauria de fer mal als ulls.

Ça fait mé pi pas pi!

"Extraña locución empleada en el país, que se usa continuamente y resulta casi intraducible. Significa: evidente, no todo es como querríamos, podría ser mejor, pero como no podemos hacer nada, es preciso contentarse (...) Toda la filosofía del montañés de la Saboya se encierra en esta sonora frase (...)"

molt recomanable, i si podeu aconseguir una edició més curosa, molt millor!

13 de jul. 2010

Riera de Canalda, 3km - 700m grau 3 (Solsonès)

**


gaudint de la cerveseta a la terrassa del Jardí de St. Llorenç de Morunys, una de les bones terrasses de la comarca on deixar la mirada perduda, els boscos s'estenen com un llençol que descansa des dels contraforts de la Serra de Busa i Bastets, fins l'ascens de la Serra del Verd, o d'Ensija.... país de relleus capritxosos, les rieres, torrents i "barrancs" són com venes però on circular la sàvia d'un verd per tot



Ara mentre a l'esquena encara li falta per recuperar la vertical ens endinsem als pocs reductes que fins no fa gaire quedaven al marge de la petja humana, a no ser per alguna relliscada desafortunada de la que no en quedava cap testimoni. Ens deixem portar per la riera més llarga de la comarca, que arrenca als prats subalpins del Pla de Basies, acarona la Roca de Canalda i acaba a la roureda de follets i contes del poble de Canalda.. tot just 700m de desnivell que semblen molt més.

Adjunto la topo del llibre de l'Eduardo Gómez del 99 del que ja no se'n troben exemplars.. amb une extens recull del que dóna de si aquesta banda dels Pre-pirineus. L'única actualització són que l'R6 es rapela de dos espits, l'R4 és un destrepe que pot ser una mica delicat segons condicions i a l'R12 es rapela d'un arbre. I que la pista de sortida cap a Canalda té marques vermelles i blanques de GR. Però vaja, tot és evident i anarianant.


Prop del punt d'inici enfilant al pla de Basies amb el punt final del barranc al poble de Canalda al fons

Al tram superior, amb ressalts interessants on treure el nas a l'hivern cru a veure què s'hi forma

Tot el tram superior és sec fins l'entrada de l'afluent dret (hi ha un tram anterior amb aigua que torna a desaparèixer). I de fet ara a ple estiu es pot passar sense neorpè bé, es passa poca estona amb l'aigua fins les orelles. Possiblement quan té aigua a la part superior és fàcil que a la part inferior vagi massa carregat. Tanmateix és pot fer a trams, sempre buscant les millors condicions. L'equipament es veia tot amb bon estat. La recomanació és portar dos cordinos de 30 enlloc d'una corda de 50 o 60m, per estalviar estendre i plegar cada vegada tota la corda als salts curts. Al tram mig hi ha un troç brut amb restes d'una tallada al bosc, però hi ha bon pas.



Ja a la pista camí de Canalda amb el punt d'inci amunt, ben lluny...



(Fotos:Col. EduPlana)

Activitatmoltbenfetaidesfeta amb en ValentíPujals i la PilarBarbens el 10/07/10 i aquestesetmanesdetàpialpinaques'escapen....