**
el petit gran mestre
"Los objetivos que algunos utilizan para definir la pared de Canalda como "cutre, expuesto, perdedor", y que van de boca en boca, en realidad esconden otro significado: "miedo, riesgo, aventura", términos que por desgracia, están cada día más en desuso del vocabulario del escalador"
Aquest no era el primer però si el segon article que es publicava de la paret de Canalda a l'extinguida revista Extrem (1981-1996). La Clàudia me'l va passar fa ja molts dies escanejat, i avui que penso en penjar-lo, que tot allò que parli d'aquesta fantàstica paret i les seves escalades amb majúscules, val sempre la pena. Si algú tingués el del número 35 d'aquesta mateixa revista, mencantaria tenir-lo.
La paret continua bonica i elegant, com sempre. Farcida d'aigua aquests dies, escupint-la com una esponja per totes les seves fissures i forats. La font de Ca la Rita és plena fins dalt, com feia temps, .. ara, l'amo del troç continua remant el terreny i per caçar el primer buril Dioptria cal superar un taús lleig. Corre, afanyat a escalar-la, abans que aquest que es pensa ser l'amo de res, i planti un edifici. Ah, Ca la Rita torna a ser tancada amb una balda.
La paret continua bonica i elegant, com sempre. Farcida d'aigua aquests dies, escupint-la com una esponja per totes les seves fissures i forats. La font de Ca la Rita és plena fins dalt, com feia temps, .. ara, l'amo del troç continua remant el terreny i per caçar el primer buril Dioptria cal superar un taús lleig. Corre, afanyat a escalar-la, abans que aquest que es pensa ser l'amo de res, i planti un edifici. Ah, Ca la Rita torna a ser tancada amb una balda.
3 comentaris:
Jo tinc el reportatge vell, Edu.
Quan arribi a casa te'l passo.
A tibar-li!
mmmm.. fantàstic!
Edu, no tinc el teu mail.
Fes-me un tu, jo el tinc al perfil del meu blog. I t'ho passo...
Publica un comentari a l'entrada